“Ens llancen al buit, a partir del referèndum serà l’abisme”

A dos quarts de quatre d'aquesta matinada, Dimitris, un jubilat de 60 anys, demanava tanda en una nodrida cua davant un caixer automàtic, al barri de classe mitjana atenès de Galazi. Dues persones s'havien enredat en una discussió sobre la pertinència del referèndum, i a Dimitris no li quedava clar on col·locar-se. Entre mostres d'empipament, alguna veu més alta que una altra i gestos de resignació i estupor, una quinzena de persones esperava a hores tan intempestives per assegurar-se una certa quantitat de liquiditat, amb tot el cap de setmana per davant. “No tinc por a un corralito, amb una pensió de 500 euros i una altra compensatòria de 400 no tinc gaire cosa per perdre, però avui [pel divendres] van informar per la televisió que ja havien transferit les pensions de juny als bancs i per això vinc a treure-ho”, explicava Dimitris, que assegurava no saber encara què votarà en el referèndum del proper 5 de juliol. “Amb euro o amb dracma ens anirà igual de malament, estem fotuts. No he decidit el meu vot, però no m'agrada el xantatge d’Europa. Això passa perquè Europa no vol un Govern d'esquerres”.

En les primeres hores després de l'anunci d'una consulta popular sobre la proposta de les institucions (la pregunta serà si s'accepta o rebutja el text, que Atenes va qualificar ahir a la nit d’“ultimàtum”), l'ambient que regnava als carrers no era de pànic, però sí d'inquietud generalitzada. Evi, una jove de Salònica que passa el cap de setmana a Atenes, esperava davant un altre caixer del mateix barri. “La veritat és que em feia falta els diners per seguir de copes, però ja posats també prefereixo tenir efectiu pel que pugui passar aquests dies”.

A Kipseli, un altre barri residencial d’Atenes, la presència davant un caixer d'homes i dones vestits amb roba de pa sucat amb oli suggeria que havien sortit precipitadament, a corre-cuita, després de conèixer la convocatòria del referèndum. Eleni Varvitis, votant de centreesquerra, sostenia que, fins i tot estant d'acord amb la resistència del Govern d’Atenes “als dictats de Brussel·les”, “no és aquesta la manera de fer les coses”. “Pot tenir un efecte contraproduent, ningú sap com pot concloure tot això i només espero que Tsipras tingui un pla de ruta per sortir més o menys indemne de la consulta”, deia, en al·lusió a la proposta de referèndum. La seva amiga Eva assentia: “De pànic, no en tenim, però sí por per si s'apliquen controls de capital fins que se celebri el referèndum, i pel que pugui passar després de la votació”. Cap de les dues havia tingut temps de decidir el seu vot. “Només han passat dues hores des de l'anunci de Tsipras, hem de llegir acuradament les propostes de totes dues parts, perquè la veritat és que no sabem qui pot tenir raó”. Amb elles, una altra jove, Marianna, donava les mateixes raons i usava els mateixos arguments que les dues amigues per explicar la seva presència de matinada, en xandall i sabatilles, davant el caixer automàtic.

Des que es va conèixer la convocatòria, mitjançant un missatge en directe de Tsipras al país aquesta matinada, diverses entitats bancàries han penjat a les seves pàgines web comunicats avisant de la cancel·lació de transferències i altres operacions per Internet fins dilluns. A mig matí d'aquest dissabte, Iannis Vlajos, gerent d'una empresa d'automoció, no donava crèdit als missatges del seu mòbil, plantat com un pal davant un caixer proper al mercat central. “No funciona la pàgina web del meu banc, i ja he anat a quatre caixers, sense resultat, ja no hi ha fons. I òbviament, els bancs no reposaran diners fins dilluns, si és que ho fan i no hi ha un corralito. La proposta de Tsipras és un horror i demostra una estupidesa supina per part del Govern. Es creuen que així acontentaran algú? Ens llancen directament al buit, perquè després del 5 de juliol aquí no hi haurà una altra cosa que l'abisme”.

Diversos mitjans locals informaven el migdia d'avui que els fons disponibles en els caixers pràcticament s'han esgotat, sense que hagi estat possible confirmar aquesta informació per part de les entitats bancàries. No obstant això, a les tres de la tarda (una hora menys a l’Espanya peninsular), un caixer proper a la plaça d’Omonia funcionava amb absoluta normalitat i sense cues. Un jove que no vol donar el seu nom s'apropa i pregunta: “Dóna diners? He recorregut mig Atenes i no n’he pogut treure en cap”.