Salaris i benestar

L'estructura salarial espanyola, revelada per l'enquesta de l'INE referida al 2013, confirma que la recessió ha augmentat la desigualtat. L'important de l'enquesta no és tant el moderat descens del salari mitjà el 2013 respecte al 2012 (el 0,1%, fins als 22.700 euros anuals) com l'augment del pes relatiu de les ocupacions temporals i el descens de les retribucions associades. Mentre que la remuneració mitjana de les ocupacions fixes creix molt poc (uns 56 euros anuals, fins a 24.333 euros anuals), la retribució mitjana dels temporals es desploma en 460 euros, fins a tan sols 15.500 euros.

Es tracta d'una radiografia exacta, encara que parcial, de com Espanya ha sortit de la recessió: gràcies a una depressió generalitzada i desigual de les rendes. Aquesta evolució no pot fonamentar una recuperació consistent en el mitjà termini i menys facilitar el restabliment d'un Estat de benestar semblant al del 2007.

I no només perquè la reactivació parteix de bases fràgils. Hi juguen altres distorsions menys dúctils, com la que afecta les pensions. El governador del Banc d'Espanya, Luis Linde, va provocar ahir rebombori quan va anunciar que a llarg termini es produirà “una baixada inexorable de les pensions”. Deixant de banda la tendència del Banc d'Espanya a pontificar sobre rendes i pensions mentre defuig el seu ofici (el crèdit), Linde té raó. Les respostes evasives del Govern (“les pensions estan garantides per l'Estat”) confirmen la gravetat d'un problema que aquest Executiu, com els anteriors, enfoca des de l'angle de la propaganda.

Les pensions, efectivament, estan garantides; el que no està garantit és el seu poder adquisitiu, que serà descendent i pot arribar a ser crític. La clau és l'augment de la longevitat després de la jubilació. A mitjà termini, la discrepància entre recursos i prestacions es pot compensar amb una pujada de l'edat de jubilació o de les cotitzacions, amb l'advertiment que pujar la cotització gravaria la creació d'ocupació. Però a llarg termini s'aconseguiran límits infranquejables. Sobre aquests punts cal estructurar un debat de debò, i no sobre declaracions superficials.