El Sónar ensenya musculatura

La tarda d'avui, amb el festival apurant les últimes hores de la jornada diürna i preparant-se per a l'última entrega nocturna, l'organització del Sónar ha comparegut per fer el balanç oficial de l'edició que es tancarà aquesta mateixa matinada. Segons les seves dades, el festival ha rebut prop de 119.000 visites, cosa que ha conduït Ricard Robles a manifestar que “aquesta ha estat una de les millors edicions del Sónar”. La intenció de configurar un festival que anés més enllà dels concerts oferint una experiència més global que inclogui intercanvis d'idees i desenvolupament de projectes creatius i empresarials, s'ha verificat amb èxit, segons la direcció del Sónar, que ha manifestat que “el nou relat del Sónar s'està convertint en una satisfactòria realitat”, ha indicat Robles, cosa que ha portat els directors a manifestar-se “emocionats” per la marxa de l'edició que està a punt de clausurar-se d’aquí a unes hores.

Entrant en l'anàlisi de les dades, entre les 119.000 visites –es parla de visites perquè un espectador es comptabilitza de manera individual cada vegada que ingressa als recintes, per la qual cosa el nombre d'assistents és forçosament menor–, s'ha mantingut una distribució que marca un 44% de públic nacional i un 56% d'internacional. A aquesta quantitat d'assistents, s’hi ha de sumar les prop de 200.000 persones que ha seguit el festival a través de l’streaming. Quant a la diferenciació entre dia i nit, l'organització ha assenyalat que l'assistència diürna s'ha mantingut en termes similars a l'edició del 2014, que sumen en total 49.000 visites, 70.000 rebudes pels actes nocturns, que han vist pujar lleugerament l'assistència de públic en relació amb l'any passat. Més tard, el Sónar ha mostrat múscul oferint la paraula als socis del festival, que en poques setmanes se celebrarà en jornades d'entre un i tres dies en llocs com el Brasil, Argentina, Colòmbia, Xile, Islàndia, Suècia i Dinamarca.

Abans de la roda de premsa, el Sónar ha ofert una de les actuacions més impactants d’aquesta edició, i probablement l'actuació nacional més suggestiva del festival. L’ha protagonitzada El Niño de Elche amb Los Voluble, que presentaven un espectacle obertament polític de fusió entre l'electrònica ravera i els verdiales, un dels cants festius del flamenc. Per tant, els espectadors han assistit a un espectacle de flamenc fusió, però no entesa com ho feien Triana i, menys encara, com l'amable aproximació electrònica que Gotan Project fa al tango. Ha estat una cosa més rasposa i popular, despentinada i imperfecta, una mena de reivindicació sonora del desassossec social i del poder de la música popular.

La formació, cinc persones en escena, inclòs un guitarra flamenc, ha teixit un tapís d’electrònica gruixuda a bastants bpm (beats per minut), accelerada. El Niño de Elche anava deixant anar píndoles de gran transcendència política en les quals apareixia com a personatge rescatat Guillermo Zapata, reivindicat pel sentit de l'humor. “Això va per Guillermo Zapata, perquè el seu humor és millor que el nostre”, s’ha pogut llegir en pantalla. Però a més de bastir ponts entre el flamenc i l'electrònica, entre el que és popular i el que és festiu, entre la celebració i la presa de postura ideològica, l'espectacle ha ofert una realització de vídeo en la qual convivien la Verge del Carme, lloada per un capellà en un fragment de vídeo, Dolores Ibárruri i Ada Colau, frases dirigides a la classe política al poder com “no us jugueu el nostre futur, retorneu-nos el nostre present”, més imatges, aquesta vegada del Dodge Dart de Carrero Blanco, d’Arias Navarro anunciant la mort de Franco, coreografies amb botafumeiros onejats per aprenents i una infinitat d'imatges deliberadament poc estilitzades, com la mateixa música i al mateix temps, per això, molt intencionades.

La culminació l’ha ofert el mateix Niño de Elche, que s’ha gravat amb una càmera fent la gesticulació d'una persona que s'ha excedit en el consum de pastilles o de cocaïna, estrenyent les dents, obrint els ulls desmesuradament i imitant els rictus labials de qui vol menjar-se el món perquè abans s'ha menjat alguna cosa. Ha estat, sens dubte, un espectacle per al record, una mostra de mala bava ben orquestrada i alhora un massatge de sorolls i ritme que ha fet les delícies de les persones, majoritàriament locals, que han omplert el SónarComplex.