“Els humans conduïm pitjor que les màquines”

Brad Templeton (Torontó, 1960) està considerat un dels pares d'Internet, i un dels primers que va pensar en la distribució de contingut. Va ser el creador d'Usenet al començament dels noranta, un lloc on compartir notícies anterior a l'HTML i del fet que els navegadors canviessin per sempre la manera de moure's per Internet.

El 2011 va decidir donar una sorpresa als alumnes de la Singularity University, la institució acadèmica de Silicon Valley per a la formació de líders tecnòlegs. Es va presentar assegut al seient de l'acompanyant d'un Lexus tot terreny que no tenia conductor. Va ser una de les primeres aparicions de la seva creació: el cotxe autònom de Google. Durant dos anys, després de rebre la trucada de Larry Page, va estar treballant en els laboratoris del cercador fins a fer-ho una realitat.

Pregunta. Qui guanyarà la batalla del cotxe sense conductor?

Resposta. No ho sé. Lamentablement, gairebé mai ho fa el primer que arriba. Acostuma a guanyar el segon. En tot cas, els que més perden són els que s'apunten tard a la festa.

P. Com serà el negoci que es creu?

R. Es cobrarà com un servei, la mobilitat on demand [a petició]. En el cas dels cotxes de luxe canviarà una mica el panorama. No és el mateix voler anar d'un punt a un altre de la ciutat que deixar-se veure amb un BMW de gamma alta. Veurem com, segons l'ocasió, s'apostarà per una cosa o una altra. En la meva imaginació, albiro un sistema que, com passa una mica amb Uber, et digui: “Si vols un cotxe de luxe són 10 minuts, si vols el primer disponible, només has d'esperar-ne dos”. També n'hi haurà que seran, en part, subvencionats. A Espanya, amb una taxa tan alta de desocupació juvenil, sense poder aspirar a la compra d'un cotxe, es pot començar a proposar l'experiment com a lloc pilot.

P. Què passarà amb els taxistes?

R. No conec cap nen que de gran vulgui ser taxista. No és una professió per a la qual et preparis durant 10 anys. És un servei temporal, alguna cosa que fas perquè et val per aconseguir uns diners. Desapareixerà com una cosa fruit de la disrupció tecnològica que vivim.

"Amb una cinquena part dels cotxes actuals en tindríem de sobres"

P. Què passarà amb la nostra privadesa en un món de cotxes connectats?

R. Al Vell Món, el taxista no acostumava a saber qui eres. Caldrà acceptar que les dades dels moviments d'aquests cotxes s'emmagatzemin i es facin servir perquè les ciutats siguin més eficients.

P. Creu que es podran utilitzar per fer negocis? Oferir un viatge a canvi de comprar alguna cosa, veure anuncis relacionats amb els gustos del passatger durant el trajecte...

R. Es podria fer. Saber on vas i posar anuncis, però crec que és una suposició incorrecta. Ara mateix, el cost d'un cotxe circulant és d'entre 13 i 18 euros per hora. El preu d'un anunci que fos efectiu, que donés retorn, seria d'un parell d'euros, com a màxim tres per hora. És més alt el cost del cotxe en moviment que el de la teva atenció, així que no quadren els comptes. S'especula amb el fet que Google faci alguna cosa en aquesta línia, però no m'encaixa el del cotxe anunci.

P. Vostè aposta pel cotxe connectat, sense conductor, però hi ha una tendència que advoca per alguna cosa diferent: en lloc d'equipar el cotxe, fer que les carreteres siguin intel·ligents i dotar-les de sensors.

R. És una mala idea, perquè els pots tenir o no, però si són necessaris, significa que els cotxes sense conductor no podrien anar a un lloc sense una carretera adaptada. Imagina't que cal tallar les carreteres per fer-hi obres. Seria un desastre, faria que el canvi anés molt més lent. Qualsevol alteració en les estructures sempre resulta molt més complexa que en vehicles. Això sí, les ciutats han d'implicar-s'hi instal·lant semàfors intel·ligents, per exemple.

P. Tindrà sentit robar un cotxe connectat?

R. Cap. De fet, robar un telèfon mòbil, si els fabricants volguessin, seria una ximpleria similar. Qui pugi al cotxe que ha robat ja estarà capturat des del primer moment. Les càmeres el gravaran i el reconeixeran.

P. Hi haurà cotxe sense conductor públic?

R. Crec que sí. Potser no siguin part del sistema, però sí que crec que les ciutats arribaran a acords amb Uber, Lyft o Sidecar, que en un futur tampoc tindran conductors. Vaticino una col·laboració molt forta entre les autoritats municipals i aquest tipus d'empreses. Cal aprofitar les rutes compartides.

P. Llavors, també desapareixeran els conductors d'Uber, Lyft…?

R. Per descomptat, són una cosa temporal. També ho farà la pujada de preu que posen per atreure més conductors quan hi ha més demanda. Ja no tindrà sentit, sinó que es crearan rutes més eficients. Es pagarà més o menys segons el temps que estiguis disposat a esperar pel teu viatge en els moments de més demanda.

P. Molts veuen estrany compartir viatge amb desconeguts...

R. És cert, algunes dones han tingut experiències desagradables. Cal ser veritablement idiota per assetjar una noia en un viatge compartit. N'hi ha prou que denunciï que s'ha sentit molesta perquè sàpiguen qui ha estat.

P. Ja, però pot saber on viu.

Els taxistes desapareixeran pel salt tecnològic actual"

R. Acostumen a tenir bona resposta davant queixes i situacions molestes. Segur que aviat afegeixen un sistema per valorar altres passatgers i evitar problemes.

P. I què passarà amb la cultura americana, amb aquella estampa que simbolitzava la llibertat amb un home al volant?

R. Sí, molts diuen que els americans estimen els seus cotxes, i en cert sentit és cert, però també és una societat molt pràctica. A qui els encanti el cotxe, el continuaran conduint de manera esportiva, com una afició. Fins i tot, pot ser que els col·leccionin, però no serà la norma, com va passar amb els cavalls… No tindrà sentit tenir un cotxe per a cada membre de la llar, com passa ara.

P. Comprarem cotxes compartits amb veïns?

R. Sí, és un bon exemple. El meu germà té una avioneta comprada amb amics que també són aficionats. Serà la manera de fer-ho rendible.

P. Hi haurà menys cotxes?

R. Sí, ara mateix la quantitat és ingent. Amb una cinquena part dels que tenim actualment, ja ens sobraria.