I Hèrcules va trobar les Hespèrides

Hèrcules és un dels herois més treballadors de tota la mitologia clàssica. Va protagonitzar dotze famosos i perillosos treballs que li va encarregar la deessa Hera en què havia de matar, conquerir o buscar un animal o planta màgics recorrent tota la geografia coneguda. En l'onzè va viatjar a l'hort d'Hera, el Jardí de les Hespèrides, que els grecs situaven a l'Extrem Occident, per buscar les pomes daurades que proporcionaven la immortalitat. Una llegenda que ha inspirat des de llavors artistes i poetes, com Jacint Verdaguer, que va escriure L'Atlàntida el 1877; un poema que està a la base d'uns dels jardins més enigmàtics i evocadors de Barcelona, el Jardí de les Hespèrides, que Gaudí va construir per al seu mecenes –i gran devot de Verdaguer–, Eusebi Güell en una zona als afores de la Barcelona d'aleshores, avui l'avinguda de Pedralbes. El poema i el mite també estan presents en una pintura que després d'estar prop d'un segle enrotllada i oblidada torna a lluir al seu emplaçament original. Es tracta d'Hèrcules a la recerca de les Hespèrides, que Aleix Clapés va realitzar cap al 1890 per al Palau Güell i que des del 1928 era al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), després de la cessió que en va fer Maria Luisa Güell, la filla del mecenes, al museu.

El retorn ha estat possible gràcies a l'acord de cessió en comodat entre el MNAC i la Diputació de Barcelona, propietària de l'edifici, que ha comportat la restauració de l'enorme tela de 4,20 per 3,45 metres.

La pintura s'ha instal·lat en un bastidor nou, a més de netejar-se, ja que estava coberta per una gran capa de brutícia i fang, i s'han reintegrat les pèrdues de pintura; uns treballs que han finalitzat amb la pintura ja penjada a la paret del Palau davant l'atenta mirada del miler de persones que visiten l'edifici diàriament, tal com va explicar ahir Mireia Mestre, cap de restauració i conservació preventiva del MNAC. “L'obra té cicatrius importants, però se n'han pogut recuperar els intensos colors originals, com el blau de Prússia, un pigment modern que Clapés va utilitzar amb profusió en el fons”, va assenyalar Mestre.

Aquest pintor, un autèntic desconegut en l'actualitat, però de gran prestigi en el seu moment, és un clar precursor del simbolisme que va treballar a cavall de la Renaixença i el Modernisme, pintant obres de caràcter fantàstic i fantasmagòric, al·legòriques a peces literàries com aquesta sobre L'Atlàntida. Gràcies a Gaudí, va començar a treballar al Palau Güell fent, a part de la pintura que ara ha tornat a casa, un conjunt d'olis situats al saló central de l'edifici i alguns plafons de portes de la planta noble, a més d'una pintura almenys situada a la façana.

I és que Clapés va pintar tres versions d'aquesta pintura. Una de petit format que es pot veure en la nova presentació de la pintura moderna del MNAC; la que ara s'ha col·locat en el seu lloc original del Palau i una altra d'enorme que va cobrir la façana lateral esquerra, i que era el primer que es veia quan s'accedia al palau des de les Rambles. L'obra va ser molt comentada per la premsa de la ciutat d'ençà que es va realitzar el 1892, però es va anar perdent de manera gradual, fins a desaparèixer del tot. “En les tasques de neteja hem vist que en la pintura hi havia restes d'una quadrícula d'uns 20 centímetres de costat realitzada amb guix blanc que segur que es va emprar per traslladar l'obra a un altre lloc”, va explicar Mestre, cosa que no s'havia pogut veure fins ara.

En la pintura, es representa una figura colossal, gairebé nua, que camina de manera decidida entre les ombres, il·luminat només per una enorme tela que sosté amb el seu braç dret, mentre mira el foc. La restauració ha permès conèixer una mica millor la tècnica del pintor: “Utilitzava poca matèria en el fons, però molta a la zona de la flama i el cos d'Hèrcules”, va explicar l'especialista.

La cessió de l'obra per part del MNAC (que compta amb altres obres de Clapés, com Crist crucificat, Ecce Homo, Martiri de sant Pere, La deposició del cos de Crist o uns mobles de formes increïbles que no passen desapercebuts entre els milers de peces que exhibeix el museu), s'inscriu dins de la política duta a terme pel MNAC de reivindicar la seva col·lecció. “I no hi ha millor manera que les obres tornin al seu origen, com en aquest cas”, va explicar el seu director, Pepe Serra.