_
_
_
_
Análisis
Exposición didáctica de ideas, conjeturas o hipótesis, a partir de unos hechos de actualidad comprobados —no necesariamente del día— que se reflejan en el propio texto. Excluye los juicios de valor y se aproxima más al género de opinión, pero se diferencia de él en que no juzga ni pronostica, sino que sólo formula hipótesis, ofrece explicaciones argumentadas y pone en relación datos dispersos

Mount Rushmore de la corrupció

Alavedra té la ironia del superdolent i els negocis de Lex Luthor; Prenafeta és com la màscara funerària de Pujol

La comissió ha tornat a la seva tasca amb un monogràfic sobre Santa Coloma de Gramenet, on s'alcen les torres Cubics, estendards del cas Pretòria. El primer a comparèixer ha estat Macià Alavedra. Ha arribat caminant amb un bastó i amb un somriure d'home conreat en terres millors. S'ha tret un Bic negre de la butxaca i amb prou feines ha pres notes. Alavedra té la ironia del superdolent i els negocis de Lex Luthor. A un diputat li ha retret una intervenció massa fluixa: “Se suposa que això és una comissió d'investigació. Però si vostè hagués investigat mínimament, no em faria aquestes preguntes”. Ha manifestat la seva lleialtat a l'expresident de la Generalitat (“No diré res que comprometi el president Pujol”), i ha acabat amb una enigmàtica declaració de principis: “Un té dret a la defensa fins al final. Encara que sigui culpable. Estic en aquesta situació”.

L'ha seguit Lluís Prenafeta, que camina amb les mans ficades a les butxaques de la jaqueta. Té un aire de Jordi Pujol, i en certa manera és com la seva màscara funerària. Algunes respostes de Prenafeta semblaven calcades de les d'Alavedra. En general, Lluís Prenafeta és un home de manual. A la comissió ha fet el que mana el cànon del bon compareixent: mostrar-se natural, no negar-se a contestar-ho tot per no semblar poc transparent, no crispar-se davant les provocacions i anar-hi amb el seu advocat.

Ha fet el contrari l'exdiputat del PSC Luis García, Luigi, que ha respost a tota mena de preguntes sense por de trepitjar una mina. Ha volgut mostrar-se com un probe empresari, però el que es veia era un senyor calb i amb bigoti, amb aquell aspecte trempat que tenen els menjadors de patates braves de terrassa que de sobte es converteixen en el director de la sucursal que s'ha afartat de col·locar preferents. Segons els seus companys de partit, Luigi va ser expulsat abans de l'any 2000 però ell requalifica i sosté que no el van fer fora fins al 2009, quan va esclatar el cas Pretòria.

L'ha seguit l'exalcalde de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz, també expulsat del seu partit. Porta el mateix tallat de cabells i té les mateixes galtes que Xavier García Albiol, l'alcalde de la veïna Badalona. Ha criticat Montilla per “ser tremendament estalviador” quan era president i s'ha vanagloriat de fer de Santa Coloma “la ciutat amb més escales mecàniques i rampes de tot Espanya”.

El que amb aqueste quatre cares s'ha presenciat al Parlament ha estat el nostre Mount Rushmore de la corrupció.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_