L’escàndol de la FIFA posa en escac el futbol mundial

Un doble terratrèmol amb epicentre a Zuric va sacsejar aquest dimecres el món del futbol. A primera hora del dia, la policia suïssa, en coordinació amb les autoritats nord-americanes, detenia set directius de la FIFA acusats d'haver rebut durant gairebé 25 anys suborns i comissions per una xifra total de més de 150 milions de dòlars. De forma paral·lela, funcionaris de la Fiscalia suïssa van escorcollar la seu de l'organisme a la mateixa ciutat a la recerca de “dades electròniques i documents” que confirmin les sospites d'irregularitats comeses en l'elecció de les seus de les Copes del Mundo del 2018 a Rússia i 2022 a Qatar.

Les dues operacions suposen un cop colossal per al prestigi de la FIFA, que es veu immersa en un escàndol massiu de suborns, blanqueig de diners i corrupció. Però la pressió no és de moment tan gran com perquè el seu president des del 1998, el suís Joseph Blatter, es replantegi la seva reelecció, que es decidirà a les eleccions de demà.

Malgrat aspirar a renovar el seu càrrec per cinquena vegada consecutiva i tenir ja 79 anys, tots els observadors donaven per descomptada la continuïtat de Blatter. Ara, el seu únic rival, el príncep jordà Ali bin al-Hussein, podria tenir alguna possibilitat. Els altres dos candidats ja retirats, l'exjugador Luis Figo i l'holandès Michael van Praag, havien donat el suport a Al-Hussein, mentre que la UEFA va demanar a última hora de dimecres posposar la votació. “Per descomptat que Blatter no està ballant al seu despatx, però aquest procés és bo per a la FIFA. No beneficia la nostra reputació, però confirma que estem en el camí correcte”, va assegurar en una roda de premsa improvisada el portaveu Walter de Gregorio. La FIFA tampoc no estudia obrir un procés de reflexió sobre la idoneïtat de mantenir els països amfitrions per les Copes del Món del 2018 i del 2020.

Entre els set detinguts a Zuric hi ha col·laboradors tan propers de Blatter com el vicepresident Jeffrey Webb. També hi ha un altre vicepresident, Eugenio Figueredo. Només un d'ells ha acceptat un acord d'extradició immediata als EUA. Les autoritats nord-americanes disposen ara d'un període de 40 dies per sol·licitar un procediment formal d'extradició per als altres sis detinguts. En total, la Justícia nord-americana ha presentat càrrecs contra 14 alts càrrecs de la FIFA, alguns dels quals han estat detinguts a diversos països de l’Amèrica Llatina.

“Posar fi a la corrupció”

La irrupció dels agents del cantó de Zuric al luxós hotel Baur au Lac, on se celebra el congrés de la FIFA, respon a la petició de les autoritats nord-americanes. “Els detinguts van utilitzar les seves posicions de confiança per sol·licitar suborns a canvi dels drets comercials, i ho van fer una vegada i una altra, any rere any, torneig rere torneig”, va denunciar des de Nova York la fiscal general de l’Estat, Loretta Lynch. El Departament de Justícia i l’FBI estan “determinats a posar fi a la corrupció al món del futbol”, va afegir Lynch. Les autoritats nord-americanes van actuar d'acord amb les suïsses perquè les activitats van tenir lloc en sòl nord-americà i els pagaments es van fer a través de bancs dels EUA.

Les autoritats suïsses creuen que les entitats que van efectuar els suborns, entre les quals hi hauria mitjans d'informació esportiva i empreses de comercialització esportives, van pagar funcionaris d'alt rang o delegats de la FIFA. El tracte era clar: a canvi dels diners, els representants de la FIFA cedirien drets mediàtics, de comercialització i de patrocini en els tornejos de futbol celebrats als EUA i l’Amèrica Llatina. Les autoritats estudien ara la possibilitat de congelar comptes que rebessin els diners dels suborns.