L’estrany escamot de Canes

Al mig, els germans Coen, Ethan i Joel, guanyadors de la Palma d'Or a Canes per Barton Fink i presidents del jurat (per primera vegada una copresidència en aquest certamen, que arrenca avui). En una banda, Rossy de Palma –presentada com a “icona del cinema espanyol i europeu”–, el cineasta canadenc Xavier Dolan i l'actriu Sienna Miller. A l'altra, els actors Sophie Marceau, Jake Gyllenhaal, la compositora i directora de Mali Rokia Traoré i Guillermo del Toro, la primera pel·lícula de la qual, Cronos, es va estrenar a Canes en la Setmana de la Crítica (“Era tan jove”, deia el director, “no tenia pèls a les orelles”). Una barreja molt, molt estranya, amb –probablement– massa intèrprets, que han explicat les seves motivacions aquest migdia en una roda de premsa.

Els Coen han explicat la seva felicitat quan van rebre la trucada de Thierry Frémaux, responsable de Canes. “Ho veig com una oportunitat per veure pel·lícules, i és molt emocionant”, va dir Joel, i Ethan va afegir: “Sí, això”. La resta van ser més o menys calmats explicant les seves emocions, excepte Rossy de Palma: “Vaig dir ‘Guaayayaya’”. Del Toro va recordar que el festival és una “celebració del cinema”, encara que va explicar que ha hagut de comprar vestits nous, perquè no ha aconseguit aprimar-se per entrar en els vells. Dolan va recordar que és un privilegi “poder parlar de cinema amb un grup tan interessant de creadors”.

Joel Coen va confessar que és conscient de la responsabilitat de veure una pel·lícula: “La jutges i per tant tens una influència sobre ella… tot i que és la primera vegada que sóc jurat”. Això sí, va puntualitzar: “No som crítics de cinema, estem aquí per trobar un consens. Decidir quina és la millor és una sensació molt estranya, almenys ara, a l'inici del certamen”. Sobre la bicefàlia, Jake Gyllenhaal va confessar: “Ens hem dividit en dos, el grup de Joel i el d'Ethan, és una qüestió de personalitat, no hi havia més opcions”. També van parlar d'Internet, noves pantalles i el cinema que neix d'empreses com Netflix: “Res podrà canviar la sensació de veure una pel·lícula en una gran sala”.

Sobre la imatge del festival, un bell retrat d'Ingrid Bergman (a l'agost se'n celebrarà el centenari del naixement), Gyllenhaal va explicar que el seu pare és suec –“tant de bo hi hagi alguna relació entre ella i la meva família”– i que la seva mare li ha encarregat un pòster. Rossy de Palma va conèixer la néta de Bergman a la universitat i va assegurar que és bellíssima, encara que probablement no vulgui fer cinema. I el mexicà la va definir com a “epítom de l'estrella de cinema”.

Tot i que no hi ha gaire hispà a les seccions del certamen i sí en el jurat, el mercat, que ha arrencat avui i continua sent el més gran del món, ha començat amb notícies relacionades amb cineastes hispans. El primer és Nacho Vigalondo, el pròxim treball del qual serà Colossal, una producció de Voltage Pictures que protagonitzarà Anne Hathaway. La productora descriu el guió com una barreja de “Godzilla i Cómo ser John Malkovich”, i Hathaway encarnarà Gloria, una noia que després de ser acomiadada i trencar amb la seva parella, torna al seu poble natal. Allà veu a les notícies com un llangardaix gegant destrueix Tòquio i aviat descobreix que hi ha certa relació entre les seves accions i el que passa a l'altra banda del món. Com és que una dona normal i corrent té un efecte tan colossal en el destí del món? L'altre director esmentat i que comença a vendre el seu projecte és el xilè Pablo Larraín, que va presentar a Berlín El club, i que aquí ven Neruda, la vida del poeta xilè entre els anys 1946 i 1948, quan Pablo Neruda va entrar al Partit Comunista, va ser escollit senador, va intervenir pels miners en vaga i va escriure Canto general. Per al paper protagonista Larraín compta amb Luis Gnecco, i Gael García Bernal (que ja va treballar amb el director a No) encarnarà l'inspector Óscar Peluchoneau, que va dirigir una operació policial contra el poeta. De secundaris, Mercedes Morán i Pablo Derqui. El rodatge comença al juny.