El camí cap a Ítaca arrenca (o no) a Barcelona

El nou recurs del Govern central contra el sistema d'immersió lingüística, assistit per la contundent sentència del Tribunal Suprem sobre el mateix cas, ha actuat de tret de sortida de la cursa cap a les urnes coincidint amb l'última entrega demoscòpica del CIS. La recrudescència del plet polític i jurídic entorn de la llengua a l'escola catalana introdueix una variable imprevisible en l'inici del decisiu cicle electoral.

A data d'avui, l'aparent punxada de Podem i l'espectacular nova bombolla de la franquícia Ciutadans alimenten totes les càbales a escala estatal, mentre que Barcelona es confirma com el gran teatre de la contesa en clau catalana i fins i tot la clau mestra del futur nou escenari polític de Catalunya.

Els mitjans s'han immers en la campanya amb armes i bagatges després d'esgotar el vocabulari i els recursos del llenguatge amb l'estratosfèric Barça de Messi contra el Bayern de Guardiola. Després del partit que obre el camí de Berlín, es diria que arrenca la definitiva gran cita electoral rumb a Ítaca. "La partida més oberta", titula la portada d'El Periódico, a la llum dels pronòstics que situen Ada Colau al capdavant del vot a Barcelona, per sobre del veterà Xavier Trias.

Prediccions contradictòries

"Malgrat que a l'hora de l'anàlisi no es puguin obviar els resultats a tot Catalunya, la derrota de Trias representaria un fort cop al procés sobiranista", escriu l'editorialista. “A això contribuiria el cinquè lloc d'ERC, que no podria dissimular el seu fracàs malgrat duplicar el nombre de regidors", afegeix el diari sobre l'última enquesta del CIS. "Falta veure si l'avantatge atorgat a Colau afavoreix finalment les seves expectatives o es converteix en un bumerang que estimula el vot útil en contra seu", prossegueix l'editorialista.

Les prediccions del CIS contrasten amb els pronòstics del sondeig de La Vanguardia publicat a l'inici de la setmana. "Trias supera Colau en una Barcelona difícil de governar", deia llavors el diari, que destacava l'inequívoc caire del vot. "Sembla evident que seran els grups corresponents a l'esquerra els que d'alguna manera tindran la clau del futur", deia en el seu editorial del dia, on ja advertia sobre les virtuals conseqüències d'un canvi polític a la ciutat. "La capital catalana no pot perdre posicions en la seva projecció exterior i la seva capacitat de convocatòria, guanyades a pols des de l'any 1992; un equilibri que s'ha de garantir", subratllava significativament la nau capitana del grup Godó.

"Molt més que unes eleccions municipals", opina per la seva banda el diari Ara en l'obertura oficial de la campanya de la primera gran cita electoral. "A Catalunya serà un test per als partits que empenyen el procés sobiranista; però també per als que defensen la continuïtat dins de l'Estat i els que pretenen canviar de baix a dalt el sistema", afirma l'editorial.

"Més indecisos que mai", subratlla el titular de portada a la vista de l'última enquesta, més enllà dels pronòstics sobre Ada Colau. "L'elevat nombre de votants que encara dubten deixa totes els opcions obertes", destaca el diari. "A la capital catalana coexisteix la pulsió de canvi amb la defensa d'un model de ciutat envejat a tot el món, la puixança sobiranista amb la irrupció de l'espanyolisme més ranci i contrari al procés, i el protagonisme dels nous partits amb la resistència dels partits clàssics", afegeix l'editorialista.

Incògnites i reserves

"La clau de volta la té Ada Colau, tant si és la més votada com si no", admet Toni Soler en el mateix diari, que no amaga les seves reserves sobre la candidatura que encapçala la popular activista social. "El seu grup és tan heterogeni, i manté un discurs tan ambigu, que fa impossible de preveure quina serà la seva actitud davant dels reptes que el país encararà a partir del setembre", afegeix l'articulista. "Hi ha una síndrome de borratxera mediàtica que afecta els líders de la nova política", afirma per la seva banda Sebastià Alzamora.

Per El Punt Avui l'arrencada de la campanya és un fet crucial d'abast històric. "Campanya en procés", destaca la portada del diari en un titular molt expressiu. "És el tret de sortida al cicle electoral més important de la història recent de Catalunya, amb una successió de convocatòries a les urnes que determinarà la salvació del país com a comunitat política o la dissolució definitiva en l'Espanya hostil i uniformadora", afirma l'editorial del diari. "L'única cosa que [l’Estat] espera de Catalunya és que es converteixi, amb matisos més o menys contundents depenent del partit, en un territori sotmès al dictat de la política centralitzadora i monolingüe emanada de Madrid", afegeix en el mateix to.

"Colau guanyaria a Barcelona amb 11 regidors i Trias n'obtindria 8, segons el CIS", constata la portada de La Vanguardia, on destaca sobretot el fet que "PP i PSOE empaten i deixen enrere Podem", segons el sondeig del CIS. "És aviat per donar per bo aquest pronòstic, entre altres motius perquè a Barcelona encara es xifra en 300.000 el nombre de votants indecisos", reflexiona l'editorialista. "Però és obvi que les prioritats que les dues formacions proposen a la ciutadania són molt dispars, i que les conseqüències que tindria per a Barcelona aquest tomb serien molt significatives", subratlla novament el diari de manera eloqüent.

La gran batalla de l'escola

La sentència del Tribunal Suprem que confirma la quota del 25% de classes en castellà a la xarxa escolar pública de Catalunya, en aplicació de la llei Wert, culmina l'inici de campanya contaminat per l'impacte polític suscitat pel recurs contra el model de preinscripció utilitzat per la Generalitat. El sulfurós ministre d'Educació apareix en alguns mitjans per moments com una mena d'evocació de Robert Duvall en el paper del coronel Kilgore al capdavant del seu batalló de Cavalleria Aerotransportada a Apocalypse now, disposat a arrasar la jungla sobiranista per terra, mar i aire amb música de Wagner i The Doors. És exagerat però serveix d'il·lustració.

"El PP obre la campanya amb el conflicte del català", titula La Vanguardia davant la decisió del ministre de recórrer davant dels jutges per tal de prorrogar el període de preinscripció per incloure de manera explícita l'opció del castellà com a llengua vehicular en una quota d'almenys un 25%. "Cop al català", resumeix el diari en la seva crònica sobre la "batalla política a les aules" desencadenada per l'agressiva política del ministeri. "Aquest recurs no és va filtrar fins a les vigílies de la campanya electoral, la qual cosa no fa sinó abonar la sospita d'intencionalitat política”, diu l'editorial.

"El clima polític a Catalunya és inestable, Malgrat l'esforç de molts per bastir ponts de diàleg entre els bàndols en disputa, i no cal gens que el ministre Wert vingui a desestabilitzar-ho més", afegeix el diari. "El Govern Rajoy prem el botó 'llengua catalana' com a salvavides", destaca per la seva banda Enric Juliana. "El Ministre Wert revifa la batalla escolar davant l'ascens de Ciutadans", prossegueix el periodista. "És bàsicament un acte de propaganda, orientat a disputar el vot a Ciutadans, formació que el públic identifica des dels seus inicis amb la crítica frontal al vigent sistema escolar català", insisteix Juliana sobre la polèmica acció.

Antoni Puigverd aporta una anàlisi crítica sobre el fenomen Ciutadans. "Aquest perfil encantador i liberal xoca amb el posat rondinaire que té a Catalunya", escriu l'articulista. "Estrany, si no hostil, en els valors dominants en la societat catalana, ja que manté un combat neguitós, monocord i obsessiu no només contra el procés sobiranista, sinó contra tot allò que, com la política lingüística, ha obtingut un llarg i profund consens a la Catalunya contemporània", afegeix.

La convivència escolar

"Mai no aconseguiré entendre l'obsessió d'Espanya amb la uniformització lingüística, tot mantenint una mentalitat colonial que l'allunya de la modernitat i la foragita de la tolerància", clama per la seva banda Pilar Rahola. "Wert hi torna", titula al mateix temps l'Ara. "Wert ataca la convivència a les escoles catalans", denuncia l'editorial del diari. "El que més molesta és la naturalitat amb què el 99% dels pares catalans accepten que el català ha de ser la llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya, que la immersió és la millor garantia per al coneixement de les dues llengües oficials, i de separar els nens o bé variar arbitràriament els percentatges lingüístics (...) és un autèntic disbarat", reflexiona l'editorialista. "No hi ha, per tant, motius educatius al darrere; és política de la més nociva", conclou.

"La llengua necessita un nou Estat", sosté per la seva banda l'editorial d'El Punt Avui, que presenta el cas en portada com un "nou atac al català". Segons el diari, el nou acte del ministre Wert "torna a posar damunt la taula la imperiosa necessitat de posar fi a la pertinença a un Estat espanyol que ja no és que margini, discrimini o maltracti els catalans com passa amb l'economia, sinó que directament intenta anihilar-nos lingüísticament i culturalment". L'editorialista no dubta a denunciar l"alè genocida" de l'Estat: "Tres-cents anys d'atac frontal i sostingut contra una llengua no té cap altre nom possible que intent de genocidi lingüístic", afirma.

Guardiola com a icona

"Wert torna a la càrrega", informa per la seva banda El Periódico en els grans titulars de portada, que competeix amb l'espectacular tipografia dedicada a la gesta de Messi contra el Bayern de Pep Guardiola. "Wert reactiva la croada contra el català", denuncia l'editorial del diari, que també interpreta el fet en clau política i electoral. "Si el 2012 Wert es va proposar 'espanyolitzar els nens catalans', ara potser vol aconseguir vots (catalans o espanyols) per al PP, però juga amb foc", adverteix l'editorialista.

Des de les ones, Mònica Terribas no ha dubtat a recórrer a la icona del llegendari exentrenador del Barça per referir-se a la polèmica des dels micròfons de Catalunya Ràdio. "Senyor Wert, sap quantes llengües va parlar Guardiola? L'hi demano perquè aquest xicot és fill de la immersió lingüística, sap? I parla català, castellà, anglès, italià, alemany i cap problema. Tot en una escola de poble, a Santpedor". Déu n'hi do.