Un de cada quatre aturats fa tres anys que no treballa o més

Més de set anys de caiguda laboral han deixat Espanya amb ferides molt difícils de tancar. Una d'aquestes és, sens dubte, l'atur de llarga durada. I això es comprova amb cada dada que apunta sobre el mercat de treball. L'última al respecte es va publicar ahir: 1,4 milions d'aturats fa tres anys o més que no treballa. O el que és el mateix, una de cada quatre persones a l'atur (5,6 milions) fa almenys un trienni que es troba en aquesta situació, segons la submostra de l'enquesta de població activa (EPA).

Les xifres divulgades ahir, corresponents a dades extretes durant tot l'exercici del 2014, es poden fins i tot quedar curtes, ja que l'INE extreu aquests 1,4 milions d'aturats del col·lectiu de treballadors que han tingut una feina abans de perdre-la, poc més de cinc milions. Per tant, fora d'aquest compte es queden els qui sent aturats no tenen experiència laboral prèvia, uns 600.000.

Aquestes dades demostren que la millora laboral, tan pregonada, no arriba als qui ho estan passant pitjor: els que fa més temps que no tenen feina. Això ja s'observava a l'EPA corresponent al primer trimestre del 2015 —que feia referència a qui encadena més de dos anys a l'atur—, publicada fa un parell de setmanes i es veu amb més precisió en aquest estudi corresponent a tot el 2014.

L'any passat va créixer en més de 100.000 persones el grup d'aturats que fa més de tres anys que no té feina i va escalar quatre punts percentuals, del 21% al 25%. L'evolució numèrica i percentual d'aquest grup només pot entendre's si es té en compte la llarga durada de la crisi. El 2007 amb prou feines suposaven 250.000 treballadors. Però la caiguda d'activitat econòmica i falta d'ofertes de feina han elevat la xifra fins als 1,4 milions. A més, aquest increment s'ha donat amb més força en els últims anys: el 2010 no sumaven mig milió.

Aquesta evolució està d'acord amb l'evolució de l'atur de llarga durada, un concepte més ampli que inclou els aturats que fa un any o més que no treballen. No obstant això, el que ha passat en els últims trimestres apunta amb precisió quin serà el principal problema per reduir l'atur de llarga durada. El col·lectiu desocupat entre un i dos anys es redueix. Mentrestant, el grup que fa dos anys o més que no treballa amb prou feines ha començat a baixar i, tenint en compte les dades d'ahir, probablement només entre els qui fa menys temps que van perdre la feina.

“Aquesta gent és gairebé irrecuperable, sobretot a partir d'una edat”, apunta Ángel Laborda, director de conjuntura de Funcas, la fundació d'estudis econòmics de les caixes d'estalvis. Aquesta edat són els 45 anys i més, que suposen el 48% dels que fa més de tres anys que són a l'atur. Segons la Funcas, Laborda reclama un pla específic. Recorda que el Govern espanyol i la Unió Europea sí que han engegat estratègies per a la inserció laboral dels joves durant aquesta crisi i, en canvi, res per a aquest grup.

“Són dos col·lectius diferents”, precisa Jorge Galindo, investigador del departament de Sociologia de la Universitat de Ginebra, “i les polítiques actives que necessiten també”. El seu diagnòstic és pessimista per als qui fa més temps que no treballen i ja no són joves. “Aquests seran els últims a notar la recuperació amb el tipus d'ocupació que es crea [en referència a la seva baixa qualitat i poc sou]. Probablement ja no els arribi”, lamenta. “Ara calen polítiques per evitar la pobresa”, assenyala a la vista de les xifres.

La submostra de l'EPA també dóna una idea de tot el que queda per fer —i no s'ha fet en set anys de crisi— amb aquest col·lectiu quan es tracta de formació per a l'ocupació. De tots els aturats, una mitjana de 954.000 rebia algun tipus de formació, reglada o no, durant el 2014. No obstant això, aquesta xifra, que no discrimina pel temps passat sense feina i sí per l'edat, mostra que són els més joves els qui reben la formació. Les persones de més de 45 anys amb prou feines sumen 134.800 persones, cosa que dificulta molt la reinserció laboral d'un grup en què hi ha més manca de formació: més del 60% de les persones a l'atur de més de 45 anys no han finalitzat l'educació secundària obligatòria.

Enrique Negueruela, investigador de la Fundació Primer de Maig, dependent de CCOO, i tècnic d'ocupació a l'Administració, lamenta el temps perdut perquè, a més, exigeix més esforç. “És un tipus de gent que requereix més feina: la formació bàsica i la pròpia d'un ofici, i la recuperació dels hàbits per a la inserció laboral”, assenyala.