“Tots els alumnes patiran”

La vida de desenes de menors de l'institut barceloní Joan Fuster quedarà marcada, en major o menor mesura, per sempre. El record de l'atac d'un noi de 13 anys amb una ballesta i un punyal, que ha causat la mort d'un professor i ha deixat ferides quatre persones més –entre ells, dos alumnes–, condicionarà el seu dia a dia dels propers mesos. Trencarà la seva quotidianitat. "Perquè una situació així no s'oblida. Per això, no es pot plantejar com a objectiu terapèutic que els alumnes s'oblidin d'aquests fets. Cal treballar perquè ho integrin", destaca Sílvia Álava, psicòloga especialitzada en el tractament d'adolescents, que explica en quina direcció s'ha de treballar ara amb aquests joves: "Cal reunir-los perquè parlin del tema, perquè plantegin els seus dubtes, perquè expliquin les seves pors".

En aquesta tesi incideix Javier Urra, psicòleg forense i ex-defensor del menor de la Comunitat de Madrid: "Se'ls ha de reunir en grup perquè expressin el que senten. Per deixar-los parlar. De tot: també de què creuen ells que ha causat l'atac. Si l'odi, l'entorn familiar...". En aquest cercle de confiança, segons els experts, les reaccions dels joves seran molt diferents. "Hi haurà qui comenti molt, qui plori molt... Perquè aquest incident ha estat un xoc. Aquí no hi ha lloc per a mitges tintes. És un cas traumàtic per com ha estat d'inesperat i per la seva gravetat. Patiran tots. I pot haver-hi nois que generalitzin la por", rebla Urra, que recalca com l'equip de psicòlegs haurà d'estar atent a si algun dels nois banalitza els fets.

Els especialistes hauran d'observar-los de prop. "Als nois que puguin ser més vulnerables i que ho estiguin passant més malament emocionalment. Però, també, a aquells als quals aquesta acció pugui semblar-los una cosa lloable", destaca Álava. "Donada l'edat, cal incidir a fer-los conscients de la gravetat del fet, perquè mai no ho vegin com res a imitar", rebla la psicòloga. En aquest sentit, el sindicat de professors ANPE demana prudència perquè el succés de Barcelona, un "cas absolutament nou i aïllat", no se sobredimensioni socialment. "No ha de servir perquè saltin les alarmes, però sí per reflexionar i continuar treballant amb més determinació en la prevenció i detecció de la violència als centres escolars", apunta el col·lectiu.

Les variables personals de cada menor influiran molt en el procés per interioritzar el fet, que pot durar diversos mesos. "Hi haurà nois que se sentin culpables perquè, en algun moment van sentir l'agressor dir alguna cosa que en aquests moments relacionen amb l'atac, i ara pensen que no van fer-hi res", continua Álava, que enumera els símptomes que poden presentar els menors afectats: "Ansietat, malsons o que es posin a plorar en situacions quotidianes". Prossegueix Urra: "O falta de gana. O canvis de conducta".

El paper dels pares, professors i psicòlegs serà clau els propers dies. "I també el dels mateixos alumnes, que interactuaran entre ells. Alguns, a més, voldran bolcar-se a ajudar als seus companys i caldrà dir-los que, per poder fer-ho, primer han d'estar bé ells", sentencia Álava. "Ara estan en la fase de l'impacte, de la incomprensió. Els propers dies caldrà reunir-los perquè parlin. I, després, caldrà tornar, progressivament, a la normalitat. Encara que mai hi haurà normalitat del tot", sentencia Urra.