Rajoy s’apropia de la marca Espanya i de les millores d’aquests anys

La marca Espanya serà ara potència España. I el full de ruta electoral també està clarament marcat. Primer, Mariano Rajoy i el PP van evitar el rescat del país que els socialistes havien deixat en la ruïna, després van engegar les úniques reformes i polítiques possibles en un dels moments més difícils que s’han hagut d’afrontar i ara, ja en aquesta llarga precampanya, toca presumir que en moltes qüestions ja som líders a Europa i no convé canviar ni de conductor ni de camí. Rajoy, a més, esgrimirà les millors dades disponibles pel que fa a la situació fa tres anys per convèncer els electors que aquests esforços han merescut la pena. Entén que així el PP tornarà a guanyar, perquè representa l'estabilitat i la unitat del país, enfront d'incertes i insegures coalicions d'esquerres.

El vídeo promocional porta el segell i la factura del Govern d’Espanya i es va emetre ahir, just abans de la intervenció de míting de Mariano Rajoy a Alacant, en plena comunitat valenciana, en el seu moment un feu fàcil per al PP i ara en perill de patir un càstig sever de vots. El líder popular va confessar que no sabia que el PP emetria l'espot al pavelló i va revelar que el Govern espanyol l’havia ofert a tots els partits perquè el fessin servir per fer publicitat en els seus actes amb l'objectiu de convèncer els espectadors que “Espanya és una gran nació”. Forts aplaudiments.

Rajoy i el PP confien així, amb aquesta estratègia d'apel·lació a l'orgull de la marca España, que augmentaran una mica els ànims alacaiguts dels seus quadres de base i simpatitzants i al final els votants els atribuiran aquest mèrit. Rajoy es va obstinar, per la seva banda, a rescatar els millors balanços possibles (el creixement de renda per càpita, l'augment de 800.000 targetes sanitàries, un nombre més alt de becaris, el manteniment de les pensions, l'inici de la creació d'ocupació) per presentar-se a si mateix com un president que ha situat Espanya en un estadi millor que el que li va deixar el socialista José Luis Rodríguez Zapatero en un dels pitjors moments de la història del país. L'obsessió a superar aquesta herència s'ha convertit en un repte, especialment en el drama de l'atur.

Com les urnes arriben aquest curs gairebé en devessall i amb molt males perspectives per al PP, Rajoy reitera fins tant com pot en cada acte que fins ara li ha tocat “ballar amb la més lletja” i governar sense recursos, ni diners i “quan tot sembla que no sortirà bé”. Fins i tot fa broma que en aquest rànquing de governants amb mala sort només el valencià Alberto Fabra pot equiparar-se-li: “No hi ha gairebé res que no ens hagi passat”. Rajoy va ser el que va trucar fa quatre anys a Fabra, quan era alcalde de Castelló, perquè posés fi a la convulsa etapa de Francisco Camps en aquesta autonomia, on va arribar a acumular 11 diputats imputats, lluites intestines i un deute enorme. Durant aquesta travessia Fabra confessa en privat que s'ha sentit molt sol i amb poc suport.

El líder popular manté, malgrat tot, que el PP guanyarà les properes eleccions “perquè és més necessari que mai per Espanya, perquè té projectes, idees clares, un rumb fix, enfront de les receptes del passat del PSOE que van enfonsar Espanya, o les ocurrències dels que no serveixen per res més que per produir inestabilitat”.

El president del PP no va voler comentar res directament sobre els mals pronòstics que vaticinen al seu partit les enquestes, en la comunitat valenciana i altres territoris. Aquest paper el va deixar als seus teloners. El president del PP d’Alacant, José Císcar, va arremetre així contra el possible “tripartit o quadripartit de l'esquerra radical futur, que no té més programa i al qual no uneix res més que derrotar el PP”. Alberto Fabra també va al·ludir als “onze partits que hi ha dins d'aquestes agrupacions o coalicions, als quals l'única cosa que els motiva és anar contra el PP”. Rajoy va ser més implícit. Va comentar que li produeix “estupor” els “disbarats” que sent de l'oposició, tant de les receptes del passat del PSOE com ara de les propostes que tant l’enerven de Ciutadans, per exemple, en el replantejament de l’AVE, que va tornar a desqualificar com a “ocurrències i conills que es surten del barret de partits que vénen d'altres que no els volien”.