Un estudi prova l’efectivitat d’un fàrmac contra el càncer de pàncrees

Un nou fàrmac provat en models preclínics amb ratolins ha obert una possible nova via de tractament contra el càncer de pàncrees en humans, un dels tumors amb pitjors índexs de supervivència. Investigadors del Vall d’Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) han demostrat l'eficàcia de l'ibrutinib, utilitzat fins ara en el tractament d'altres malalties com limfomes i leucèmies, per alentir el creixement dels tumors de pàncrees en ratolins i augmentar la supervivència dels animals.

Els càncers de pàncrees són difícils de tractar perquè el cos sol manifestar els símptomes d'aquesta malaltia quan està en estadis molt avançats. Malgrat que no és dels tumors amb més incidència –se'n detecten uns 4.000 casos a l'any–, la supervivència als cinc anys no supera el 5%. La doctora Laura Soucek, investigadora principal de l'equip de modelització de teràpies antitumorals en ratolí del VHIO, assegura que les oportunitats terapèutiques per a aquest tipus de càncers són escasses perquè “són particularment resistents” als dos tractaments de quimioteràpia amb els quals la medicina intenta combatre el seu avançament. “Aquests tumors tenen una cuirassa molt resistent feta de col·lagen que es diu estroma fibròtic i que impedeix que els fàrmacs de quimioteràpia arribin al cor del tumor de forma efectiva. Aquesta cuirassa pot suposar fins al 90% de la massa tumoral”, apunta Soucek.

Els investigadors aconsegueixen augmentar la supervivència en ratolins 15 setmanes més

Precisament en aquesta massa tumoral, l'equip del VHIO va detectar la presència d'un tipus de cèl·lules anomenades mastòcits que podrien ser “potencials dianes” on atacar per afeblir la cuirassa del tumor. Els investigadors van buscar fàrmacs per neutralitzar els mastòcits i van localitzar l'ibrutinib, un fàrmac que inhibeix l'enzim tirosina quinasa de Bruton (BTK, en les seves sigles en anglès), necessària per fer madurar cèl·lules implicades en alguns càncers hematològics, i essencial també per activar els mastòcits. “Amb aquest fàrmac aconseguíem inhibir mastòcits i afeblir aquesta armadura perquè reduïa dramàticament aquestes fibres de col·lagen”, explica Soucek.

Els investigadors van administrar als ratolins l'ibrutinib sol i també combinat amb quimioteràpia, amb resultats positius en els dos casos. “Amb la combinació del fàrmac i la quimioteràpia vam aconseguir un avantatge de supervivència en els animals de 15 setmanes més”, apunta la doctora del VHIO. Soucek assegura que esperen que els resultats en humans siguin molt més elevats, ja que els ratolins tenen una esperança de vida normal de dos anys, i la supervivència en humans es traduirà de forma més o menys proporcional a la seva esperança de vida. Amb tot, la doctora s'ha mostrat prudent davant l'absència d'assajos clínics que validin l'eficàcia del fàrmac amb humans i ha preferit no aventurar una xifra de l'increment de supervivència que podria suposar en les persones.

Els científics esperen iniciar l’assaig clínic amb humans d’aquí a sis mesos

Amb tot, la investigadora assegura que, com que l'ibrutinib ja és un fàrmac conegut i estudiat per la comunitat científica, els temps per desenvolupar un assaig clínic amb humans no es retardarà gaire. “Normalment passen anys des que el fàrmac surt del laboratori fins que arriba al pacient. Però en aquest cas, es veuran els resultats molt ràpid. Probablement d'aquí a sis mesos podrem començar a fer els assajos clínics", apunta. Soucek confia que aquesta troballa, que es publica avui a la portada de la revista científica Cancer Research, obrirà una nova fórmula de tractament i, com que no es tracta d'una teràpia personalitzada –l'estroma fibròtic sobre el qual actua el fàrmac és comú a tots els càncers de pàncrees–, tots els pacients que pateixin aquesta malaltia, independentment de la mutació del tumor, podran beneficiar-se'n.

“Abans no hi havia cap altra alternativa a la intervenció quirúrgica, i aquesta opció es perdia quan el càncer ja estava molt avançat. Aquesta teràpia obre una nova via de tractament i no només al càncer de pàncrees, sinó també a altres patologies amb característiques fibròtiques, com la fibrosi hepàtica”, conclou la doctora.