_
_
_
_
_

Una jutgessa investiga la mort d’una nena després d’operar-se a la Quirón

L'autòpsia clínica no aclareix la causa de la defunció

Daniel Zorrilla i Amparo Monteagut amb fotos de la seva filla, que va morir el febrer passat a la Clínica Quirón Dexeus.
Daniel Zorrilla i Amparo Monteagut amb fotos de la seva filla, que va morir el febrer passat a la Clínica Quirón Dexeus.Cristóbal Castro

Una jutgessa de Barcelona investiga l'Hospital Quirón Dexeus per la mort d'una nena d'11 anys després d'una operació lleu al centre. Els pares de la menor van denunciar els fets per aclarir la defunció de la filla, que seguia un tractament d'allargament de tíbies, després que l'autòpsia realitzada pel centre no aclarís la causa de la defunció. La magistrada ha obert diligències per homicidi per imprudència professional contra els professionals responsables.

La nena, que patia acondroplàsia –escurçament dels ossos–, es va sotmetre a un allargament de tíbies l'agost del 2014 al mateix centre. Durant una revisió rutinària al febrer, el seu traumatòleg va programar intervenir la menor al cap de tres dies per treure-li el guix i estudiar si calia seccionar quirúrgicament els tendons dels peus per redreçar-los-hi, una operació considerada de baix risc que no requeria ingrés.

La menor va entrar al quiròfan, se li va aplicar una anestèsia general i, poc després de treure-li els guixos i de veure, segons la història clínica, que “no necessitava” sotmetre's a la secció dels tendons, va tenir una parada cardiorespiratòria. L'equip mèdic va recuperar la nena amb maniobres de reanimació i la subministració de fàrmacs vasoactius, com l'adrenalina. La menor va ser intubada i ingressada a la unitat de cures intensives a mitja tarda i, després de passar la nit amb ventilació artificial –durant la qual va tornar a tenir més parades–, va morir a primera hora del matí.

En un primer moment, els metges van adduir que la mort podria deure's a “un embolisme gras, un tromboembolisme pulmonar i un xoc per drogues”, però no van concretar-ne la causa exacta. Davant la incertesa, Daniel Zorrilla i Amparo Monteagut, pares de la nena, van sol·licitar una autòpsia clínica a l'hospital. “Estàvem en estat de xoc, però volíem una investigació del que havia passat. L'hospital ens va indicar que no era necessari fer cap denúncia, ja que si hi donàvem la nostra conformitat, ells mateixos farien l'autòpsia corresponent”, revela Daniel. Amb tot, després de l'enterrament de la nena i a l'espera dels resultats de l'hospital, la parella va optar també, assessorats per familiars i amics, per reclamar al jutjat l'exhumació del cadàver per fer-li una altra autòpsia.

Els resultats de tots dos estudis no van fer més que multiplicar la incertesa de la família sobre la mort de la petita. Mentre la necròpsia realitzada per l'hospital conclou que “no s'han observat troballes morfològiques que permetin establir la causa” de la defunció, els estudis realitzats pels forenses a instàncies de la jutgessa han obert un nou front als pares de la menor. “Únicament queden restes de fetge, melsa, ronyó i intestins”, diu l'autòpsia. L'absència de vísceres ha complicat l'estudi del cos. Les conclusions definitives de l'informe forense estan a l'espera del resultat de les proves complementàries (estudi histopatològic) sol·licitades per l'Institut de Medicina Legal de Catalunya sobre la base de les restes que romanien en el cos.

Les conclusions provisionals dels forenses apunten que es va tractar d'“una mort operatòria” i addueixen la causa immediata de la defunció a una “parada cardiorespiratòria”. Amb tot, assenyala l'informe, sense el resultat de les proves complementàries, “a l'hora d'establir la causa de la mort únicament ens podem basar en els informes mèdics aportats”. En alguns d'aquests documents, també requerits per la jutgessa, els facultatius de la clínica reconeixen que “a mitja intervenció [el procés] es complica anestèsicament”. En el seu informe, el servei d'anestesiologia també indica que “havent passat 15 o 20 minuts de la inducció, es va detectar un sobtat i ràpid descens de EtCO2 [diòxid de carboni en sang]. Es va interrompre la manipulació quirúrgica i es va sol·licitar ajuda a un altre anestesista”.

L'hospital, per la seva banda, ha declinat fer declaracions. Un portaveu del centre justifica que es tracta d'informació confidencial la revelació de la qual està prohibida per la llei de protecció de dades i que, a més, la situació ja està en mans dels serveis jurídics.“Només volem que es faci justícia i se sàpiga què ha passat amb una nena que anava a treure's un guix i que no s'ha pogut aixecar mai més del llit”, insisteixen els pares.

Buit legal en l'ús dels òrgans després de l'autòpsia clínica

’“El cos de la nostra filla estava buit i ple de llençols”, recorda Amparo. Després de la mort de la seva filla va signar l'autorització per practicar l'autòpsia clínica, però la mare denuncia que ningú els va avisar que haurien d'haver signat un altre punt del document en el qual es recull la voluntat de “disposar de les restes del mort una vegada practicat l'estudi”.

La llei no preveu què s'ha de fer amb els òrgans d'un mort després d'una autòpsia. “A Espanya no està protocolitzat, però el més usual és que en autòpsies adultes i pediàtriques es tornin els òrgans perquè el fragment que es necessita per a les proves histològiques no és tan gros”, assenyala Alfons Vidal, president de la Societat Catalana d'Anatomia Patològica de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques.

Els hospitals, assegura, solen quedar-se les vísceres entre 6 i 12 mesos després del diagnòstic definitiu per si hi ha reclamacions. “Si el jutge les reclama, l'hospital ha de donar-les”. L'advocat de la família ha demanat a la jutgessa aquestes proves.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_