La Xina desafia els seus veïns amb la seva ‘gran muralla’ d’illes artificials

Les disputes territorials que Pequín manté amb els seus veïns al Mar del Sud de la Xina s'han tornat a escalfar. La raó, les illes artificials que la segona economia del món construeix “a cops de dragatges i excavadores”, com ha exposat el comandant de la flota nord-americana al Pacífic, l'almirall Harry Harris. On fins fa poc més d'un any amb prou feines hi havia coral i alguna caseta de blocs de ciment construïda directament sobre roques a mig submergir, la Xina hi ha creat, segons els EUA, diversos illots de sorra en cinc esculls que sumen almenys 4 quilòmetres quadrats.

Fins ara, la Xina es limitava a declarar que les seves activitats eren “legals, raonables i justificables”. Però aquest dijous, el Centre d'Estudis Estratègics Internacionals (CSIS) a Washington va divulgar una sèrie de fotografies que demostren la magnitud de les obres i la rapidesa amb què es duen a terme. A les imatges, que comparen l'abans i el després a l'escull Mischief de les illes Spratly –que es disputen les Filipines, la Xina i el Vietnam– s'hi aprecia com pràcticament del no-res han sorgit diverses illes dotades de ports i una pista d'aterratge.

Després de la publicació de les imatges la Xina ha ofert l'explicació més detallada fins ara per justificar les seves activitats. Segons va declarar dijous la portaveu del Ministeri d'Afers Exteriors xinès Hua Chunying, el propòsit és militar: “protegir la seva sobirania territorial (de la Xina) i interessos i drets marítims”. Però també, assegura, la construcció tindrà finalitats civils “més enllà de les necessitats de la defensa militar”. Per exemple, va citar la protecció als bucs en cas de tifó, la pesca o l'observació meteorològica.

Les declaracions de Hua han servit de poc per calmar els EUA, que per boca de l'almirall Harris ha descrit les obres xineses com la construcció d'“una Gran Muralla de sorra”. El secretari de Defensa, Ashton Carter, de gira per la zona, ha advertit que l'acció unilateral deixarà la Xina aïllada. I el president Barack Obama, des de Jamaica, anant cap a la Cimera de les Amèriques a Panamà, va acusar Pequín de “fer servir la seva força i els seus músculs per forçar altres països a quedar en posicions de subordinació”.

“Creiem que (la disputa) es pot resoldre per la via diplomàtica, però només perquè les Filipines o el Vietnam no siguin tan grans com la Xina no vol dir que se'ls pugui fer fora a cops de colze”, va sostenir Obama.

A les declaracions del president, Hua va replicar acusant els EUA de ser el país que pressiona els altres. “Esperem que els Estats Units puguin respectar els esforços de la Xina i els països asiàtics per garantir la pau i l'estabilitat de la regió al Mar del Sud de la Xina”.

Pequín, que durant l'època maoista no va mostrar cap interès especial per aquestes illes, reclama cada vegada amb més força la sobirania de les Spratly, Paracel i els bancs de Scarborough, a distàncies de fins a 1.300 quilòmetres de la costa continental. Mitja desena de països mantenen també reclamacions sobre alguna d'aquestes àrees. La disputa, especialment virulenta amb les Filipines i el Vietnam, s'ha aguditzat des del 2012, moment en què la Xina va incloure aquests territoris dins dels seus “interessos nacionals bàsics”, al mateix nivell que el Tibet o Taiwan.

Les Filipines, un país molt més feble militarment que la Xina, ha portat el cas a l'ONU. Davant la intensificació de les obres de construcció xineses, ha expressat la seva por que Pequín busqui crear fets sobre el terreny que influeixin en la decisió final de la institució internacional.

Al fons de la disputa hi ha una doble raó. Se sospita que aquestes cadenes d'illots puguin guardar en el seu jaç marí recursos naturals. Però també són clau des del punt de vista geoestratègic: per a la Xina, que té entre els seus objectius de Defensa l'establiment d'una Marina militar capdavantera, el Mar del Sud representa una sortida natural per a la seva flota en ruta cap a l'Índic. Els Estats Units, que ha declarat el “pivot” cap a l'Àsia Pacífic de la seva política exterior i defensiva, no vol cedir-li fàcilment el control d'un àrea d'intens tràfic marítim i per la qual passa anualment un volum comercial de gairebé 5 bilions d'euros.

El nou intercanvi de recriminacions entre Pequín i Washington es produeix poc abans del començament de maniobres militars conjuntes entre els EUA i les Filipines el dia 20, en aigües properes a les Spratly. Segons ha anunciat Manila, hi participaran més d'11.500 efectius, la qual cosa les converteix en els exercicis conjunts més grans des que tots dos països els van reprendre l'any 2000.