Rajoy confia la seva reelecció a crear aquest any 800.000 llocs de treball

“Quan governi baixarà l'atur”. Aquella promesa i foto de portada a la cua d'una oficina de l'Inem de Madrid ja en precampanya de les eleccions generals del 2011 persegueix Mariano Rajoy. El president del PP aposta ara totes les seves cartes per ser reelegit com a president del Govern central en les eleccions generals que ell convocarà per a final de novembre a superar les seves pròpies previsions i aconseguir la creació de 800.000 llocs de treball aquest any. Públicament només diu que espera que es creïn 500.000 ocupacions, però els seus pronòstics privats són molt més optimistes.

L'obsessió per la creació d'ocupació, al marge de la millora general que suposa per al país i per a milers de famílies (que, amb l'estalvi gràcies als millors interessos del deute, s'estima en uns 10.000 milions d'euros, gairebé un punt del PIB), té una explicació política menys altruista. Rajoy pretén acabar el seu primer mandat a la Moncloa amb més persones treballant a Espanya i menys parats que el llegat que li va deixar en herència l'expresident socialista José Luis Rodríguez Zapatero. Rajoy no l'esmenta mai pel nom però el té sempre en la memòria en cada míting. Aquest dimecres va tornar a recordar aquesta crítica etapa final de Zapatero en la presentació dels candidats locals a Castella-la Manxa.

Rajoy repeteix en tots els seus actes públics que Espanya té una oportunitat històrica de recuperar-se i sortir de la seva pitjor crisi si es mantenen les polítiques que ha aplicat el seu Govern amb més “estabilitat, solvència i rigor” i es fuig “de les frivolitats o del retorn a situacions com la del 2008 al 2011, que passarà a la història recent del nostre país”.

En cada intervenció promet que d'aquesta manera, i sempre amb el PP en el timó, Espanya crearà un milió de llocs de treball entre el 2014 i el 2015 (després precisa que 430.000 són de l'exercici passat i 500.000, d'aquest). Aquestes dues xifres donen 930.000 persones més treballant. El guió del president diu que a aquest ritme, de 500.000 ocupacions més a l'any, es podrà arribar a 20 milions de persones ocupades el 2019, al final del seu segon mandat. Rajoy no va voler aclarir dilluns a RNE si es presentarà o no a un tercer mandat i va deixar aquesta porta molt oberta, en un moment en què han quedat al descobert en el PP fortes divisions internes entre María Dolores de Cospedal, Javier Arenas i Soraya Sáenz de Santamaría, que molts dirigents interpreten en clau successòria.

Els plans d'ocupació per al 2015 sobre els quals es mou l'equip econòmic que assessora Rajoy són molt millors que el que reflecteixen les seves promeses. Ara com ara.

En els ministeris afectats s'espera amb gran optimisme el resultat de la propera Enquesta de Població Activa (EPA, el mes que ve) per poder reafirmar els seus càlculs que el 2015 es podrien sumar al final fins a 800.000 noves ocupacions, cosa que s'aproparia a les xifres rècord que ha registrat Espanya.

En els ministeris afectats s’espera amb gran optimisme el resultat de l’EPA del mes que ve

Si ho comparem amb altres anys, només es van crear més de 800.000 ocupacions a Espanya el 2005 (en aquest cas gràcies a la regularització d'uns 578.000 immigrants) i el 1999 i el 2000, que van ser els anys amb més creixement econòmic (el PIB va créixer un 4,5% i un 5,3%), mentre que les millors previsions d'analistes privats i del mateix Executiu per a aquest any donen un creixement del 3%.

L'equip de Rajoy, que es juga el seu futur polític gairebé en exclusiva amb aquest punt, pretén arribar a les generals del novembre amb un balanç de legislatura que redueixi l'atur registrat que va deixar el novembre del 2011 Zapatero (4.420.462 persones) i que ara encara està en 4.451.939 aturats: és a dir 31.477 persones per sobre. També volen millorar el nombre d'afiliats a la Seguretat Social heretats. El novembre del 2011 eren 17.229.922 i ara són 16.832.801: és a dir 397.121 persones per sota.

Quan a Rajoy se li pregunta, a més, si gràcies a aquesta millora econòmica —“el 2015 podrem ser el país d'Europa que creï més ocupació i més creixement”, assegura— es podrà complir la promesa d'abaixar impostos en el que queda de legislatura o reduir l'IVA cultural (del 21% al 13%), el president demana marge de maniobra per veure com acaba l'any. Diversos ministres i candidats locals esperen que hi hagi aquesta possibilitat com més aviat millor per explotar-la electoralment. Però fonts de l'àrea econòmica admeten que en realitat ja no hi ha marge per fer-ho, ni temporal ni reglamentari –“Els impostos no es poden abaixar per decret”, asseguren– perquè a la legislatura en el Parlament li queden molt poques setmanes hàbils.