Jordi Pujol fill, sobre l’herència: “Volíem una opacitat absoluta”

Ocultar costi el que costi el cognom Pujol. Aquest va ser el principal objectiu a l'hora de gestionar la fortuna familiar a Andorra. Així ho va revelar el primogènit de l'expresident català, Jordi Pujol Ferrusola, en la seva declaració com a imputat davant la jutgessa que investiga l'origen d'aquest patrimoni. "El que volíem era una opacitat absoluta en el tema del nom i les làmines te la donaven, i a més et donaven molt bona rendibilitat", va explicar en al·lusió a les "làmines financeres", el producte amb el qual, segons la seva versió, la família va aconseguir incrementar la seva fortuna als anys noranta.

En la transcripció de la seva declaració judicial, a la qual ha tingut accés EL PAÍS, Pujol Ferrusola s'estén en les explicacions sobre el suposat llegat de Florenci Pujol, pare de l'exmandatari nacionalista, mort el 1980. "Aquell any, em comenten els meus pares que hi ha uns 140 milions de pessetes en dòlars americans", va precisar el primogènit, que va aprofundir en la tesi ja defensada per la resta de la família: a partir de llavors, dues persones de la màxima confiança de Jordi Pujol (Delfí Mateu i Joaquim Pujol) es van fer càrrec de l'herència i la van fer créixer.

El 1990, Joaquim Pujol va comunicar a Júnior que es faria càrrec del llegat. "No em diu ni la quantitat. Només em diu que ara en sóc jo el responsable. 'A partir d'ara te n'has d'encarregar tu. Et trucaran...' I ja està. No em diu ni qui em trucarà, ni quina quantitat... No em diu res", va insistir el primogènit. El fill gran dels Pujol Ferrusola no va demanar explicacions i va afirmar que no disposen "de papers ni informació, ni documentació, ni res" sobre les dades bancàries.

El primogènit va afirmar que es va limitar a mantenir els productes financers contractats pels seus antecessors, i que havien fet créixer la fortuna: les làmines financeres, "uns bons al portador" que hi havia "sense nom". La gran majoria eren "lletres i bons del Tresor de diversos estats". "Tu hi anaves amb diners, compraves a la finestreta del banc unes làmines, les guardaves i al venciment [...] et donaven els diners corresponents".

Les "làmines" opaques van començar a vèncer el 1992 i Pujol Ferrusola va ingressar els venciments en comptes que els seus germans van obrir a la Banca Reig d'Andorra. "Considerem que ja hi ha una estabilitat política important a Espanya perquè els meus germans obrin un compte". Els germans tampoc li van demanar explicacions perquè tenien plena "confiança" en ell. Pujol va afirmar que va acabar ingressant als seus comptes "al voltant d'un milió d'euros", però que cadascú va gestionar el seu compte corrent com va voler.

La rendibilitat d'aquest deute opac explica el creixement de l'herència, el mateix que "les devaluacions que va tenir la pesseta davant del dòlar i la inflació que va existir a Espanya", sempre segons la versió del fill gran. Júnior va insistir que els diners ocults a Andorra "era un tema que no es pensava; una guardiola considerable, però que mai s'ha tingut present". "Ni entre els germans hem parlat mai d'aquests temes".

Pujol Ferrusola també va desvincular el seu pare del llegat. "El meu pare no tenia compte enlloc ni era destinatari de res en cas que algú de nosaltres es morís, ni tenia firma amb ningú. És més, jo mai li he parlat d'aquest tema".