Els petits paranys fiscals més comuns que Hisenda no perdona

El frau fiscal ha crescut dins el fragor de la crisi. Molts contribuents miren d'esquivar les seves obligacions tributàries amb petits fraus, oblits premeditats i altres pràctiques dubtoses. És una espècie de pluja fina —que no té res a veure amb els grans fraus que foraden les arques públiques— per a la qual l'Agència Tributària ha tret un impermeable. Hisenda té mecanismes per detectar molts dels paranys tributaris. “Normalment, es tracta de persones sense assessorament fiscal, petits professionals, però no té res a veure amb el frau de la gran empresa”, puntualitza José María Mollinedo, del sindicat de tècnics d'Hisenda (Gestha). El fisc fa cada any més de mig milió de comprovacions de control extensiu, segons l'última Memòria de l'Agència Tributària de 2013. Quins fraus comuns fan saltar les alarmes del fisc?

» Despeses personals. És habitual que entre autònoms, professionals i pimes es dedueixin com a despeses coses de consum personal. Hisenda no accepta les desgravacions de roba, menjar, i altres factures que no tenen a veure amb l'activitat professional. “Quan un professional que declara guanyar 8.000 euros a l'any se'n desgrava 6.000 és evident que salten les alarmes”, explica José María Mollinedo, de l'associació de Tècnics d'Hisenda (Gestha). També hi ha els qui fan obres a casa seva i demanen al proveïdor que a la factura hi figurin les dades de la seva empresa per deduir-s'ho. “És freqüent que a la factura hi hagi errors i llavors es detecta”, diu Mollinedo.

» El cotxe. L'empresari o professional que compri un cotxe ha de recordar que només es pot deduir el 50% del valor d'adquisició, tret que pugui justificar al fisc que destina més d'aquest percentatge a la seva activitat empresarial. Hisenda sol posar pegues si el ciutadà mira de desgravar-se més d'aquest percentatge excepte, per a empreses de logística, agents comercials o del sector de transport, descriu Adolfo Jiménez, president de l'organització d'assessors fiscals Asefiget.

Alguns ciutadans també es dedueixen les multes de trànsit, però el fisc té accés a una base de dades amb totes les sancions d'aquest tipus, per la qual cosa ho detectarà. A més, té competències per recaptar les sancions per encàrrec d'altres ens públics si arriben a fase executiva.

» Despeses de viatge. Alguns autònoms o empresaris han arribat a deduir-se les despeses de vacances amb les seves famílies. Això salta amb facilitat perquè Hisenda disposa de ràtios i índexs de sectors i és fàcil de detectar. “És deduïble només el que és necessari per a l'obtenció d'ingressos”, insisteix Jiménez. Un assessor reconeix: “Hi ha qui prova de desgravar-se fins a les copes que es pren a la nit”.

» Els tiquets de la benzinera. Els rebuts de menjars, compres en supermercats, gasolineres o bars no són deduïbles, perquè no permeten acreditar la identitat de qui fa la despesa. Hisenda exigeix presentar factura per poder disminuir la càrrega fiscal. Una dels petits paranys més comuns consisteix a deduir-se l'IVA de les despeses de proveïment de combustible. L'Agència Tributària només hi posa pegues en aquesta pràctica. “La llei de l'IVA és molt formal. No em serveix un tiquet”, explica Adolfo Jiménez, president de l'Associació Espanyola d'Assessors Fiscals i Gestors Tributaris (Asefiget). “Nosaltres intentem que les coses es facin bé. Si s'obre una inspecció, ens suposa més feina i fa menys rendible l'activitat. Preferim que les coses estiguin correctes per no tenir problemes”, insisteix. Aquestes pràctiques es donen sobretot en els autònoms depenents, professionals que treballen per a una empresa però que cotitzen com a autònoms. “És freqüent que fiquin tiquets de despeses personals com si fossin de la societat”.

» L'habitatge. Molts contribuents que van generar el dret per beneficiar-se de la deducció de l'habitatge habitual ho continuen fent encara que ja no puguin. Això afecta sobretot contribuents joves, que van comprar un pis i que lamentablement els va anar malament i van haver de tornar a casa dels seus pares. Aquest ciutadà perdria així el dret a la deducció, perquè aquest immoble en el qual ja no hi viu deixa de ser el seu habitatge habitual. Hisenda pot creuar el consum d'energia i d'aigua per comprovar si el pis està habitat. “Han enxampat bastants casos”, explica Jiménez. Una altra de les irregularitats relacionades amb l'habitatge més habitual es produeix quan un contribuent finança amb la hipoteca del pis la compra de cotxes o la reforma la cuina. “De vegades el ciutadà se n'oblida (deliberadament, de vegades) i s'ho desgrava tot”, diu Mollinedo, que recorda que només pot deduir-se la part corresponent a l'habitatge. Hisenda, a més, està estrenyent el setge sobre aquells que es van deduir les quantitats aportades al compte estalvi habitatge i finalitzat el termini per comprar no ho van fer i no han retornat els diners al fisc.

» Els lloguers. Són un dels controls que més fa l'Agència Tributària creuant dades de diferents mitjans: ja sigui informació obtinguda per tercers (preguntes a veïns) o per les dades de consums d'aigua, electricitat. A més, quan el contracte de lloguer està a nom d'un inquilí, però a la casa hi viuen diverses persones —per exemple, una parella— només es podrà deduir el lloguer el titular del contracte, i si hi ha diversos titulars, a parts iguals dividint els pagaments. És freqüent que tots els inquilins mirin de deduir-se la renda completa, però el fisc ho detectarà a través de la fitxa cadastral de l'immoble i per la declaració de l'arrendador.

» Els fills. Un altre dels paranys més freqüents es produeix quan els dos membres de parelles de fet o que fan la declaració per separat es dedueixen el 100% de cada fill, quan haurien de repartir-se la desgravació entre tots dos pares. Mollinedo explica que abans no s'exigia reflectir el NIF dels fills a les declaracions. Però la situació ha canviat. Hisenda explica ara amb informació procedent del Registre Civil.

» Errors a la declaració. Des de l'Associació Espanyola d'Assessors Fiscals (Aedaf), Ainhoa de la Cuadra explica que els errors a les declaracions són freqüents i que Hisenda se n'adona ràpidament. En aquest sentit, els pares que tinguin un fill de menys de 25 anys i sense ingressos poden aplicar deduccions. Sovint el fill en fa 26 i els pares continuen beneficiant-se d'aquest mínim. Els controls ara ho detecten.

» Societats patrimonials. Facturar les activitats professionals a través de societats és lícit i comú. No obstant això, això no sempre garanteix avantatges fiscals. Les despeses que es poden deduir són les mateixes: les necessàries per a l'obtenció d'ingressos. El professional ha de facturar a l'empresa pels serveis que presta. I ha de fer-ho a preu de mercat, la qual cosa suposa, en la pràctica, tributar per l'IRPF. Hisenda fa diversos anys que vigila aquestes pràctiques que han donat lloc a polèmiques als mitjans. “Un servei val al mercat el que algú aliè al seu prestador està disposat a pagar-hi”, explica Francisco de la Torre, inspector d'Hisenda i autor de ¿Hacienda somos todos? (Debat).

» Subvencions. L'Agència Tributària té informació de totes les subvencions públiques. Algunes estan exemptes de tributació, però d'altres no, i en aquests últims anys s'està incrementant el control quan aquests guanys patrimonials no apareixen a les declaracions dels beneficiaris.

» Premis de loteries o altres jocs. Malgrat que els premis de la Loteria, ONCE i Creu Roja estan subjectes a una retenció que evita haver de declarar aquests guanys a l'IRPF, no passa això amb la resta de jocs, els guanys dels quals han de ser declarats, podent-se compensar únicament les pèrdues del joc d'aquest mateix exercici amb el límit del mateix guany. És freqüent que Hisenda durant l'etapa de recaptació detecti “oblits”.