Cirurgia narrativa per entendre la gran família de Jordi Pujol

La confessió de Jordi Pujol del mes de juliol va suposar la caiguda pública del principal líder polític de la Catalunya postfranquista, però molts anys abans un grapat d'amics i parents van participar en la construcció del personatge. El periodista d'EL PAÍS Maiol Roger analitza les dues fases a Jordi Pujol, la gran família (Angle Editorial), una obra per la qual desfilen les persones imprescindibles per entendre la figura de l'expresident de la Generalitat i la seva trajectòria.

“El llibre ha aplicat la manera quirúrgica de la medicina per abordar el tema”, va assegurar l'editora Rosa Rey en la presentació. “Està molt ben escrit i val molt la pena”, va postil·lar el diputat de la CUP David Fernàndez, que va apadrinar l'acte.

Roger va explicar que intenta relatar la funció que va exercir cada personatge de l'entorn Pujol i que en res no resulten equiparables, per exemple, Lluís Prenafeta, Francesc Cabana, Javier de la Rosa o Josep Antoni Duran Lleida. “El primer s'encarrega de la feina bruta i és el padrí dels negocis d'Artur Mas i Jordi Pujol Ferrusola”, va afirmar el periodista.

Del segon va dir-ne que és “el cunyat a qui no es fa cas”; a l'empresari el va definir com el tauró dels taurons”; i del líder d'Unió en va recordar les condemnes que s'han dictat contra el partit. Maiol Roger, fidel a la seva jovialitat, va confessar que l'havia fascinat la persona d'Antonio de la Rosa, pare de Javier i franquista reconegut que per això sempre datava les seves factures falses el 20 de novembre.

El llibre ha aplicat la manera quirúrgica de la medicina

“Amistats perilloses”, va afegir David Fernàndez, més moderat del que és habitual. Va admetre sense objeccions que “temia” que els processos judicials contra la família i el mateix Pujol no acabessin en res, una hipòtesi que va vaticinar l'autor perquè, va recordar, l'expresident no tenia comptes a Andorra i els fills els han regularitzat amb Hisenda. Una altra cosa són les causes judicials contra el primogènit i Oleguer Pujol.

Maiol Roger va insistir que l'expresident “coneixia perfectament la majoria dels casos de corrupció” que cometien els seus fills, perquè se'l va alertar. “La resposta va ser esbroncar a qui l'hi deia”. Fernàndez ho va comparar amb “la banalitat del mal”, en referència a la teoria construïda per la filòsofa alemanya Hannah Arendt sobre l'actuació dels ciutadans sense pensar en les conseqüències dels seus actes.

L'editora va fer d'entrevistadora i va generar el debat entre periodista i diputat, a més de president de la comissió d'investigació del cas Pujol, creada precisament després de la confessió. “Maleït el dia que ho vaig acceptar. Manolete, Manolete, si no sabes torear...”, va reconèixer Fernàndez. Després va admetre que alguns diputats assisteixen a les sessions amb la fotocòpia d'un article i d'altres es documenten més.

I al final, va aparèixer el cas Banca Catalana, aprofitat molt bé per Jordi Pujol, “un lluitador antifranquista d'ordre”, va dir el periodista, “per construir la seva armadura”. “Encara avui sembla que no se'n pot parlar. L'oasi català és mentida”, va resoldre Fernàndez.