Aposta per Veneçuela

La decisió de l'expresident del Govern espanyol Felipe González d'exercir la defensa de dos destacats líders opositors empresonats pel Govern veneçolà té importants connotacions que poden influir positivament en la perillosa deterioració de la democràcia i els drets humans sota la presidència de Nicolás Maduro. Primer de tot, fer un reconeixement del gest audaç de González, al qual haurien de sumar-se al més aviat possible altres líders polítics de talla internacional.

La iniciativa, avançada per EL PAÍS, recorda a Maduro que l'empresonament de Leopoldo López i d'Antonio Ledezma –els dos principals presos polítics del país– va contra qualsevol convenció democràtica, i que en cap cas ajudarà a resoldre els gravíssims problemes de Veneçuela. És, sobretot, un recordatori que la comunitat internacional no pot oblidar-se d'ells.

A més del que aquest gest pot suposar per salvaguardar la integritat física dels dos empresonats i del conjunt de l'oposició, hi ha un altre element substancial. Bona part dels Governs de la regió han assistit amb una certa passivitat a la deterioració de la democràcia a Veneçuela. Per les raons que sigui, fa l'efecte que no han fet els esforços suficients per ajudar a dissipar el cada vegada més enrarit clima polític a Veneçuela: l'existència de presos polítics –i no com diu Maduro, “polítics presos”– retrotreu dècades ja pràcticament superades a Amèrica Llatina. La defensa que González assumeix de Santos i Ledezma ja ha desencadenat reaccions molt positives d'aprovació que vénen a pal·liar aquesta indiferència i falta de reacció davant el desastre polític i social de Veneçuela.

La decisió coincideix amb les veus que des de fa mesos suggereixen la conveniència d'un paper actiu de mediació per part de personalitats de prestigi que aconsegueixin desencallar una situació cada vegada més perillosa. Fa poques setmanes el president de Colòmbia, Juan Manuel Santos, va oferir el seu concurs, però la proposta no va tenir acollida per part de Caracas.

No es tracta, en cap dels casos, d'ingerències externes ni d'actituds agressives. Al contrari. Maduro ha d'entendre que el país que presideix necessita totes les ajudes possibles i, per descomptat, espais de diàleg entre el seu Govern i l'oposició, i que mantenir a la presó líders polítics sense que això tingui cap conseqüència és, senzillament, impossible.