Lewis Carroll no era una meravella

No hi ha per aquí cap conill blanc que arribi tard, ni Barreter ni Gat de Cheshire, però aquí trobem asseguda i amb un te a la mà la besnéta de l'Alícia! És impossible no sentir un corrent instintiu de simpatia per la descendent de la joveneta que va inspirar Lewis Carroll a l'hora de crear la protagonista d'Alícia al país de les meravelles i la continuació de les seves aventures, Alícia a través del mirall.

Vanessa Tait (Wiltshire, 1971), besnéta d'Alice Liddell (Westminster, 1852), és la portaveu de la família i l'autora d'una novel·la que apareixerà al juliol, The looking glass house, sobre la relació entre Carroll i la nena de 10 anys —una relació que ha fet córrer rius de tinta—. Està explicada des del punt de vista de la institutriu, la senyoreta Prickett, també un personatge real. Tait ha participat al festival Kosmopolis al Centre de Cultura Contemporànea de Barcelona (CCCB), que ha commemorat els 150 anys del naixement literari de l'Alícia.

“M'he capbussat en els records i la història de la família per escriure la novel·la, resultat de 10 anys d'investigació”, explica Tait, una jove atractiva i simpàtica d'aspecte clarament gens victorià però amb uns ulls castanys somiadors i una llarga trena. “He ficcionalitzat els fets i els contes des de la perspectiva de la institutriu, una dona naïf que Carroll va utilitzar per apropar-se a les nenes Liddell, de les quals era responsable”.

Tait diu que Carroll (pseudònim de Charles Lutwidge Dodgson) tenia un costat fosc, “molt estrany”, i està segura que en la relació de l'escriptor amb l'Alice, que va convertir en la seva heroïna, hi havia alguna cosa més que sentiments innocents. “Carroll era increïblement encantador, però també molt calculador, feia que les nenes s'ho passessin molt bé i va captivar la institutriu”. Què s'explica en la família sobre aquesta situació? “La meva família té cartes privades de les quals es desprèn que Lewis Carroll volia casar-se amb l'Alice, encara que no li va fer mai proposicions. En una d'aquestes cartes, que l'Alice va rebre de la seva germana gran, la Lorina, quan totes dues ja eren velles, s'esmenta que l'escriptor era massa afectuós amb l'Alice i la feia seure als seus genolls. La mare de la meva besàvia va parlar amb Carroll del tema de l'afecte excessiu, que la preocupava, i aquest pel que sembla es va enfadar i, ofès, va deixar d'anar a casa dels Liddell. El tema està obert a moltes interpretacions”. Ja, però què creu ella? “Crec que sí, que l'estimava, que aspirava a casar-se amb l'Alice –s'especula que li va demanar la mà als 11 anys (llavors ell en tenia 31)–, però que mai va forçar els límits”. Els nostres o els victorians? “És cert que els nostres són molt més estrictes pel que fa a la relació amb els menors. Però jo diria que ni els uns ni els altres”.

“Era un home estrany, molt reprimit, amb un interès excepcional per les jovenetes”

Què opina de l'afició de Carroll de fer fotos de nenes nues? Per més amic que fos dels prerafaelites, això avui ens fa pensar en pedofília... Tait medita la resposta. “Crec que era un home estrany, molt reprimit, amb un interès excepcional per les jovenetes, que convertia en les seves amiguetes ideals,  però no crec que anés més enllà. En tot cas, l'Alice el va recordar sempre amb afecte”.

Què se sent en ser besnéta de l'Alícia? “És fantàstic, sóc molt afortunada. Considero que m'ha tocat una loteria genètica, i és molt inspirador per escriure”. Li passen coses estranyes? Tait riu obertament. “Definitivament, et predisposa a la vida artística”. Quan llegeix les aventures de l'Alícia sent afinitat amb el personatge, alguna cosa familiar? "Crec que el que és fantàstic de debò és que tots ens sentim identificats amb l'Alícia quan llegim aquests llibres". La besnéta apunta que el secret de les novel·les, que adora, és que tradueixen molt bé l'estranyesa de l'entrada al món dels adults. "Són veritables històries d'iniciació, aquesta és la clau. D'altra banda, l'interès de l'autor pels problemes lògics i per tot allò grotesc hi afegeix altres capes fascinants". Potser ha influït en aquest món estrany la ingesta de substàncies psicoactives d'algun tipus? "Fongs no, però opi, que es feia servir llavors medicinalmente, és possible".

La besnéta diu que, malgrat que fos un home tan complex, no dubtaria ni un moment a obrir-li la porta a Lewis Carroll. “Li donaria les gràcies per escriure un llibre que va canviar la meva vida i el convidaria a una tassa de te”.

Abans d'acomiadar-nos li ofereixo unes galetes que he comprat en una adrogueria marcades com a Magic Creams. A veure què passa. Li fa molta gràcia, però no les toca. “Acostumo a donar-les a provar a algú abans”, respon fent broma.