El paradís andorrà toca la seva fi

Un empresari treu la targeta de crèdit per pagar quatre euros i mig, el que val una pasta i dos cafès amb llet en un bar concorregut de l'avinguda de Meritxell d'Andorra la Vella. Darrere la barra, la cambrera treu el datàfon per passar-la. Espera uns segons i agafa el rebut que escup la màquina. "Operació cancel·lada", li diu amb absoluta normalitat. L'home, un exdirectiu de banca, deixa de nuar-se la corbata i busca a la butxaca un bitllet de 20 euros. Uns metres més amunt hi ha la seu central de l'entitat emissora de la targeta que no s'admet: la Banca Privada d'Andorra (BPA). Davant l'oficina aquesta setmana hi ha hagut cues de ciutadans alarmats per la restricció de poder retirar només 2.500 euros setmanals.

Aquesta mena de corralito és una imatge inèdita en un país que treu pit per l'elevada solvència i liquiditat de les seves entitats. Un informe de la unitat antifrau (FinCen) del Tresor nord-americà que acusava el BPA de pràctiques de blanqueig de capitals procedents d'organitzacions criminals es va emportar per davant gairebé immediatament al banc, que representa el 21% del sistema financer del país. El BPA va quedar aïllat del món immediatament. Les autoritats financeres i la resta de les entitats van témer el pitjor: que una vegada encesa la metxa el foc es propagués per tot el sistema. "Andorra és una plaça financera de prestigi reconegut, solvència i liquiditat, per sobre dels estàndards internacionals", insisteix una vegada i una altra el ministre de Finances, Jordi Cinca, que sí admet que la situació és "angoixant".

El sector de la banca i assegurances suposa el 19,6% del PIB del Principat

Evitar costi el que costi l'efecte contagi és una qüestió d'Estat. Els actius de les cinc entitats bancàries andorranes pugen a 15.869 milions d'euros, gairebé 6,5 vegades el producte interior brut (PIB) d'Andorra. A la zona euro, on de mitjana aquesta proporció és de tres vegades, tan sols Luxemburg i Malta superen el Principat, que se situa per davant de Xipre o Irlanda, segons el Banc Central Europeu. Els recursos dels clients que gestionen les entitats andorranes són, a més, de 41.267 milions d'euros, gairebé 17 vegades el volum total de l'economia del país. "Són les proporcions que es gestionaven a Xipre, Islàndia o Irlanda. Es tracta de països en què el sector financer pesa tant que una crisi pot ensorrar l'economia", afirma Esteban Sánchez, de Banca d'Analistes Financers Internacionals (AFI).

La banca és, juntament amb el turisme i el comerç, un dels tres pilars de l'economia. El país, que no arriba als 70.000 habitants i ocupa 468 quilòmetres quadrats, rep 7,7 milions de visitants a l'any, la immensa majoria espanyols i francesos. La dependència d'aquests sectors va fer que el PIB andorrà caigués un 16,5% durant la recessió. El sector financer i assegurador ho va resistir de manera raonable i va guanyar pes en el conjunt de l'economia. Ja representa el 21,7% del PIB, segons Standard & Poor's (S&P).

La banca, a més, controla més de la meitat dels 897 milions d'euros de deute del Govern. L'Administració tradicionalment només es finançava amb crèdits dels bancs nacionals, que aportaven d'acord amb el seu pes en el sector. El 2010, el Govern socialdemòcrata de Jaume Bartumeu va posar fi parcialment a la tradició amb una emissió de lletres del Tresor per 100 milions d'euros i un préstec a Crédit Agricole.

No hi ha dades sobre el deute extern, ni tampoc de moltes més magnituds. Però fonts financeres sostenen que en aquesta economia endogàmica la banca nacional és la principal prestadora de les empreses. A la cua de l'oficina d'Escaldes-Engordany esperaven també empresaris angoixats. El límit de 2.500 euros setmanals ha pogut parar el primer cop, però la situació es complicarà quan la setmana que ve calgui abonar les nòmines. Centenars de clients ja han obert comptes en altres bancs per poder cobrar.

Davant el cop que ha significat la caiguda del BPA, el Govern i el regulador s'han centrat en dos fronts. L'Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) va optar primer per una intervenció tova de supervisió. Tot just 24 hores després decidia la destitució del consell d'administració, presidit pels germans Higini i Ramon Cierco; del conseller delegat, Joan Pau Miquel, a la presó per un presumpte delicte continuat de blanqueig de capitals, i de dos directius més.

El FinCen havia donat un marge de 60 dies abans d'ordenar a les entitats dels EUA que deixessin d'operar amb el BPA. "En la pràctica, és la mort de l'entitat", diu un banquer. Els mercats es van anticipar a la decisió. La banca nord-americana va bloquejar l'operativa amb el BPA, immediatament ho van fer les filials a l'estranger i els van seguir tots els bancs de tot el món. El BPA ja només existia a Andorra.

La dependència del turisme va fer que l'economia caigués un 16,5% des del 2007

El Govern i el supervisor van passar deu dies buscant, sense èxit, bancs corresponsals que desbloquegessin les operacions, ja que Andorra no té ni la liquiditat d'un banc central ni la de l'eurosistema. Fonts properes a les negociacions afirmen que el Govern finalment ha admès que per recuperar els canals internacionals cal trobar una solució per al banc. La marca BPA ha de desaparèixer.

Amb un pressupost de 425 milions, l'Administració és incapaç de rescatar el BPA, i una solució com la de Banco Madrid, la seva filial a Espanya, està descartada per la intensa activitat comercial de l'entitat. Hi ha dues opcions: la liquidació ordenada o la reestructuració. "És molt difícil pensar en una solució que no passi per la reestructuració", va afirmar Cinca aquesta setmana.

Segons fonts financeres, el desenllaç més probable és que les quatre entitats restants es reparteixin els actius del BPA. Albert Sagues, soci de TGG Legal i professor a la Universitat Pompeu Fabra, planteja que ara el sector s'hauria d'obrir al capital estranger. "Andorra està recorrent a altres països per demanar liquiditat pel BPA. És el moment d'obrir un sector tancat al capital forà", afirma Sagues, que també col·labora amb la Universitat d'Andorra.

La banca espera una solució ràpida, però BPA ha esclatat sense que el país hagués assumit la directiva comunitària 2014/59 de reestructuració i resolució d'entitats de crèdit, que és necessària per evitar que l'entitat passi per un procés concursal. El Govern prepara una llei que aquesta setmana negociava amb la resta de partits, però el parlament es constitueix matí i l'Executiu està en funcions. A més, un sector de la banca encara rebutja assumir actius de BPA sense que s'hagin completat les auditories per por de contagiar-se.

El segon front de el Govern és instal·lar un tallafocs per evitar l'efecte contagi als altres quatre bancs. El més gran per volum de negoci és Andbank, propietat de les famílies Cerqueda i Ribas Reig; el segueix Crèdit Andorrà, dels Pintat, Casal i Reig; Banca Mora, de la família Mora, i Banc Sabadell d'Andorra, filial del Sabadell. Cap no ha tingut problemes. "Des del primer minut els mercats internacionals van saber discriminar i només van castigar el BPA", celebra el directiu d'un banc.

Malgrat que el risc de contagi s'allunya a mesura que passen els dies, qualsevol pas en fals pot desembocar en una altra crisi. El clima és de fragilitat. D'això, en dóna fe la jornada que la banca va viure dimecres. El sector financer va constatar a mitja que s'estava produint un enviament massiu de missatges per WhatsApp que asseguraven que altres entitats eren investigades. L'Associació de Bancs Andorrans va haver de desmentir el contingut dels missatges i Andbank va presentar una denúncia. Juan Miguel Velasco, president de la Comissió de Seguretat d'EuroCloud, s'encarrega d'investigar el cas. "Investiguem si aquesta allau d'informació va tenir un origen delictiu o motivat per grups d'interès. Aquestes cadenes poden crear pànic social per perjudicar un negoci o malmetre la seva imatge", explica.

Un atac massiu de missatges ha posat en escac la banca aquesta setmana

Els missatges es reexpedien gairebé a l'instant. La crisi del BPA no tan sols ha estat un xoc per als bancs, sinó també per als ciutadans. "La banca és a l'ADN dels andorrans. La gent es pregunta com en una plaça financera que sempre ha venut seguretat i estabilitat hi ha pogut haver un corralito", lamenta un altre executiu que, com la resta, exigeix no ser identificat.

L'escàndol del BPA arriba després del cas Pujol, del qual la imatge de la banca no va sortir indemne. Ara, però, es relaciona un banc amb les màfies russa i xinesa a Espanya, el càrtel mexicà de Sinaloa o el presumpte blanqueig de capitals a Veneçuela. "L'andorrà és un sistema molt sa que es veu amenaçat per un risc reputacional. Si el Govern no hagués actuat, en una setmana tot el sistema s'hagués contagiat", exposa Juan Ignacio Sanz, professor de banca i mercats financers d'Esade.

Andorra va ser considerada fins al 2012 un paradís fiscal per l'OCDE. El Principat havia estat el refugi de fortunes que s'amagaven del fisc del seu país. Eren patrimonis d'entre dos i deu milions d'euros. "Els grans anaven a Suïssa", afirma un directiu. La clau d'aquest sistema era el secret bancari. Però el 2009, en plena ofensiva del G-20, el president de França Nicolas Sarkozy va amenaçar amb renunciar al seu càrrec de copríncep d'Andorra —que comparteix amb el bisbe de la Seu d'Urgell (Lleida)— si el país no deixava enrere aquest sistema.

Des d'aleshores, Andorra ha signat convenis d'intercanvi d'informació fiscal amb 22 països. Ara només proporciona dades a demanda, però el 2018 hauria d'estar a punt el sistema d'enviament automàtic. "Complim les mateixes normes i estàndards internacionals que un banc espanyol", insisteix un banquer. "Hi ha països de la UE amb jurisdiccions i sistemes molt més opacs", assenyala un altre. Així, com és que hi ha hagut pràctiques com les denunciades pels EUA? "Han fallat els mecanismes de control interns i del regulador", considera Sagues.

Fonts financers apunten dues hipòtesis: la implicació de la cúpula directiva o l'ús de filials en països amb normes financeres laxes. Les entitats andorranes no només van desembarcar a Espanya. Avui tenen filials a les Bahames, Luxemburg, Mònaco, Suïssa, Panamà o Dubai. Aquesta expansió va significar un increment del 63% dels actius entre el 2008 i el 2013. "La banca es va proposar competir per patrimonis més elevats i va optar per complementar els serveis obrint filials en altres jurisdiccions que oferien més opacitat i beneficis fiscals", assegura Esteban, d'AFI.

Els bancs del país tenen filials a Bahames, Suïssa, Panamà o Mònaco

La crisi actual ha coincidit amb l'inici de les negociacions per arribar a un acord d'associació amb la UE, una fita més dins de l'etapa d'obertura començada fa sis anys. "El 2009 vam començar a redreçar la política fiscal i financera", explica Pere López, exministre de Finances i líder del Partit Socialdemòcrata. "Es va legislar la imposició directa i es van elaborar les primeres lleis d'imposició directa, sobre societats i activitats econòmiques. Es van negociar fins a 18 acords d'intercanvi d'informació fiscal, procés que es va tancar amb la sortida de la llista de paradisos fiscals de països com Espanya i de l'OCDE", afegeix López, que recorda que el seu Govern va crear el Fons de Garantia de Dipòsits, que assegura els primers 100.000 euros per dipòsit.

L'actual Govern de centredreta ha continuat amb aquesta agenda. Entre les reformes empreses, hi ha l'obertura de les societats al capital estranger i un sistema impositiu amb un IVA del 4,5%, un IPRF del 10% i un impost de societats del 10%, encara que subjecte a bonificacions que el deixen en un 2% per a empreses tecnològiques o que explotin cànons o llicències. "Al final s'ha aprovat un marc fiscal molt conservador que protegeix del pagament de l'IRPF instruments financers com les sicavs", lamenta López. La reforma fiscal ha permès, però, que Andorra hagi signat acords per evitar la doble imposició amb països que castigaven els fluxos comercials amb el Principat ja que no tenien tributs, com Espanya o França. La mesura ha estat difícil de vendre a la població, acostumada al duty free, i a l'exterior, que recela que Andorra faci un gir cap un un model de dúmping fiscal, com Irlanda o Luxemburg.

El sector financer dóna per fet que el fracàs del BPA significarà un canvi en el negoci. "Res no serà igual", resumeix un directiu. La crisi ha posat de manifest les mancances del sistema, com la falta d'un mecanisme que aporti liquiditat. El Govern pensa en un fons de rescat amb aportacions dels bancs i l'INAF, però fonts financeres també apunten una reforma d'aquesta institució. Malgrat que la banca diu que està subjecte a una normativa rigorosa, les pràctiques denunciades pels EUA també assenyalen que alguna baula ha fallat en la tasca de control. S&P assenyala, a més, que la banca s'ha quedat enrere en el contingut i el termini en què presenta els seus balanços. "Han fet un màster accelerat, però guanyar una bona reputació és qüestió d'anys i perdre-la és qüestió de dies", rebla Sagues.