Un milió de brasilers surten al carrer en contra de Dilma Rousseff

Al vestíbul de l'estació del metro Faria Lima, a São Paulo, al costat de la finestreta dels bitllets, una senyora d'uns 50 anys vestida amb la samarreta groga de la selecció brasilera enarbora un cartell en el qual arremet contra la corrupció de Petrobras, la marxa de l'economia i, sobretot, contra la —al seu judici— culpable de tot, la presidenta del Brasil, Dilma Rousseff. No diu res. No crida gens. Ni tan sols es mou cap a l'andana. Només mostra el cartell. Un home de la mateixa edat vestit amb una roba més pobra, d'una classe social més baixa, es dirigeix cap a ella i li diu: “Dilma no se n'anirà perquè ella no ha robat”.

La senyora del cartell mira l'home i no li contesta, segueix muda amb el cartell estès durant una estona, amb el gest d'algú molt enfadat. Es diu Liliana, és psicòloga. “Dilma ens ha mentit. Pinta un país de color de rosa a la televisió. Va dir una cosa a la campanya, i ara en fa una altra. Apuja els impostos. I la llum. I l'educació segueix molt malament, i el transport, i tot. M'agradaria viure al país que ella descriu. No demano el seu impeachment [destitució]. Demano que digui la veritat a la gent”. Després, Liliana enrotlla el cartell i se sumeix al riu immens de manifestants que es dirigeix a la línia que porta cap a l'avinguda Paulista, al cor de São Paulo, epicentre de la protesta contra Rousseff i el seu partit, el PT, a tot el país.

Un milió de persones només a São Paulo, segons la policia, a les quals cal sumar diverses desenes de milers més repartides per tot el Brasil, han sortit aquest diumenge al carrer per cridar, sobretot, “Fora Dilma”. La de São Paulo constitueix la més multitudinària de la democràcia brasilera. Molts, com la psicòloga del cartell, no demanen directament la destitució parlamentària de la presidenta —origen remot de la protesta—, sinó que busquen expressar un rebuig a la marxa d'un país i a l'actitud d'una presidenta.

Els manifestants que aquest diumenge han omplert de gom a gom la principal avinguda de São Paulo pertanyen a les classes mitjanes més educades, més ben preparades i més informades del país. Són metges, professors, informàtics, venedors, propietaris de comerços, advocats propietaris de negocis o estudiants, entre d'altres. La immensa majoria vestia la samarreta de la selecció nacional de futbol i molts s'embolicaven amb banderes brasileres. S'han queixat que el país coquetegi amb la recessió, s'han queixat encara més que el Govern hagi apujat els impostos, hagi ordenat retallades i hagi augmentat les taxes de la gasolina i de la llum. Però, sobretot, s'han queixat que la presidenta els ignori: “En el discurs de diumenge passat Rousseff va dir que la culpa de la crisi la tenen els altres països, no va assumir les seves culpes de la corrupció i va dir que calia fer retallades quan a la campanya electoral ni tan sols les havia esmentat. Ens pren per ximples. I això no”, deia José Arménio, un venedor de material quirúrgic de 35 anys.

La majoria dels assistents pensaven igual. D'altres recordaven que Rousseff havia esmentat només de passada la corrupció que corca la principal empresa del país, la petrolera Petrobras, com si ella no hagués dirigit el país en els últims quatre anys o no hagués estat ministra d'Energia abans d'això.

L'incontestable èxit de la manifestació penja una pilota perillosa a la teulada d'un Govern ja de per si mateix atribolat. No ja per la petició d'impeachment (pocs capdavanters polítics de l'oposició s'hi mostren favorables per raons jurídiques i polítiques) sinó per l'enorme, creixent i públic rebuig social —o d'aquesta part de la societat— que experimenta Rousseff, reelegida —per un estret marge— fa tan sols cinc mesos. La legislatura serà dura. Fa dos dies, una marxa convocada pels sindicats en suport a Rousseff va congregar a São Paulo poc més de 40.000 persones. I moltes d'elles es van manifestar, a més, en contra de les mesures del ministre d'Economia, el liberal Joaquím Levy, artífex dels programes d'ajust.

Així, amb l'economia encallada, amb la política enfangada (per l'oposició del Congrés) i amb la corrupció rampant, a Rousseff se li ha revoltat un nou front imprevisible: el de les protestes massives al carrer. I si s'ha de jutjar pel nombre de manifestants que van sortir ahir al carrer, no s'aturarà aquí.