Margarita Xirgu i Lorca, a escena

Barcelona, 1927. Una companyia de teatre es troba amb tot tipus d'obstacles per estrenar l'obra Mariana Pineda, d'un llavors gairebé desconegut autor: Federico García Lorca. L'actriu Margarida Xirgu interpretava Mariana, una dona lluitadora, amb idees pròpies que s'implica en el moviment liberal de principis del segle XIX, un argument que no va agradar gens durant la dictadura de Primo de Rivera. D'aquí ve la persecució. Aquest és el punt de partida de la pel·lícula La Xirgu, l’actriu, una producció de Distinto Films en coproducció amb Televisió de Catalunya i Televisió de Galícia, i dirigit per Sílvia Quer. És una ficció de Mariana Pineda que beu, en bona mesura, d'aquesta obra de teatre i de la personalitat i vida de Xirgu, una de les millors actrius catalanes i espanyoles del segle passat i directora que va tenir companyia pròpia a Espanya abans que s'exiliés el 1936. Un exili que es va esdevenir quan ella es trobava de gira a Amèrica Llatina —n'era la quarta— i amb una previsió de tornar en dos anys. Xirgu va morir el 1969 a Montevideo i les seves restes juntament amb les del seu marit van ser repatriades el 1988 —en el centenari del seu naixement— per la Generalitat, institució de la qual Xirgu va ser delegada del govern en l'exili el 1937.

La pel·lícula explica la gelosia que va viure Valle Inclán per la relació de Lorca i Xirgu

L'actriu Laia Marull és Margarida Xirgu. “Bé, això és molt dir. Perquè la Xirgu era molta Xirgu. I jo no hi arribo”, diu, entre rialles, en un descans del rodatge al teatre de Molins de Rei, ciutat on va néixer Xirgu el 1888. Una sala de teatre que sembla adaptar-se a la perfecció a l'ambient que es vol recrear; el d'una sala d'espectacles dels anys 20. “El que més admiro d'ella és la seva passió pel teatre que va ser un compromís amb la societat”, apunta Marull en un descans del rodatge. La Xirgu, l’actriu es rodarà en tres setmanes —la primera localització va ser el Teatre Municipal de Girona— i probablement s'emetrà a la programació de Televisió de Catalunya de la propera temporada, tot i que no hi ha data determinada.

A més de documentació, l'actriu que l'encarna ha tingut informació directa de familiars per als qui Xirgu era “una dona senzilla que es transformava en escena”. El film vol reflectir la determinació de l'actriu per estrenar Mariana Pineda i després de la prohibició de fer-ho a Girona —en la vida real es va estrenar al Teatre Principal de Barcelona el 1927— decideixen fer-ho en un cabaret del Paral·lel de la capital catalana.

Després de Girona, s'està rodant al teatre de Molins de Rei, on va néixer l'actriu

L'actor Fran Perea és Federico García Lorca i Luis Zahera dóna vida a Ramón María del Valle Inclán. Un trio que juntament amb Pau Durá, que encarna Miguel Ortín, el que va ser segon marit de Xirgu, donen motiu a una trama de desacords, gelosies i amors no correspostos. Cosa que també passa a Mariana Pineda entre els personatges que va idear Lorca per explicar la lluita entre els monàrquics i els liberals de principis del segle XIX. La pel·lícula vol mostrar l'empipament, gairebé gelosia, de Valle Inclán, que se sent desplaçat com a autor en irrompre García Lorca en la vida de Xirgu. “El deure d'un pres és escapar-se i el d'un autor és enfonsar l'altre”, comenta Zahera en referir-se al paper que interpreta, un Valle Inclán dolgut que qualifica d'“obreta” a Mariana Pineda i fa una eloqüent peineta en una de les seqüències del film, en el qual es parla català i castellà.

“És una ficció que té moments i vivències dels tres personatges” resumeix la directora Quer. Directora, actors i tot l'equip comparteixen taula al cafè del Teatre de Molins en un descans del rodatge.

No li ha costat gaire a Perea recrear l'accent andalús de l'autor granadí: “Sóc malagueny i tinc accent andalús i per tant que no m'ha costat gaire ficar-me en el personatge d'una obra que, a més, respira olors dels pobles d'Andalusia”. La directora de la pel·lícula i Míriam Iscla —que interpreta Natalia que en la vida real va ser l'assistent de Xirgu— creuen que a la pel·lícula es reflecteix l'especial relació que va haver-hi entre Lorca i Xirgu: “a partir de Mariana Pineda, Xirgu va ser com la musa per a moltes de les seves obres”. Ho va ser en unes quantes, com Yerma, Doña Rosita la soltera, Bodas de Sangre que, a més de teatre, també la va interpretar en cinema i La Casa de Bernarda Alba.