Un enderrocament inapel·lable

A primera vista res fa presagiar que el bloc tingui els dies comptats. L'herba del jardí està ben segada i pentinada. La catifa verda aparenta rebre una atenció minuciosa com l'aigua de la piscina, cristal·lina i sense bestioles ni fulles, netedat gens fàcil en una terra ventosa com el Montsià.

Les aparences enganyen. La carpetada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) al cas Turov de la urbanització Serramar a Alcanar ordena l'enderrocament de 32 apartaments construïts sota una llicència urbanística contrària a la llei. És el principi de la fi d'un tema que cueja des de fa 12 anys. Per dissipar incerteses, la sentència conclou indicant que el veredicte no és “susceptible de recursos”.

D'aquí a dos mesos caldria derrocar el bloc, però a Alcanar són molts els que dubten que s'actuï amb rapidesa. “Encara serà lent. Falta un informe tècnic per decidir com el tombem, després caldrà aprovar la partida pressupostària i, finalment, un concurs públic per adjudicar els treballs”. Manel Martí, regidor d'Urbanisme, adverteix que complir la sentència “serà complicat. S'ha optat per la solució més traumàtica. Si algun veí no se'n vol anar hauran d'enviar-hi els Mossos d'Esquadra”.

L'Ajuntament diu que l'anterior equip de govern va aprovar el juliol del 2003 una llicència d'obres que contravenia la normativa municipal

La Verónica resideix a Amposta. De tant en tant dóna un cop d'ull a l'apartament que la seva amiga Lina, de Saragossa, té a Serramar. “Està segura que no l'enderrocaran, perquè hi ha molta gent afectada”. El mateix pensen a la immobiliària Nurgem, que durant anys ha gestionat lloguers i compravendes al bloc. “S'arreglarà, l'Ajuntament s'hi interposarà i no els tombaran”, pronostica una responsable de l'agència.

“Com ho solucionarà l'Ajuntament? No tenim marge d'actuació!”, exclama el regidor. És més, lamenta que l'equip actual ha ficat massa el nas en un assumpte en què “no hem tingut cap responsabilitat”. Martí assenyala Batiste Beltrán, antic alcalde ja mort, i l'acusa de desencadenar els excessos urbanístics. “Es dedicava a temes immobiliaris i tenia l'oficina al costat de l'Ajuntament”, diu.

Però el cas Serramar es va començar a torçar amb el successor de Beltrán, el socialista Ricard Bort. L'equip actual (ERC) pensa portar-lo a ell i a la seva junta de govern al jutjat si Alcanar és condemnat a pagar indemnitzacions. “Potser ja els ha arribat el cas enverinat de l'anterior alcalde, però si el poble acaba pagant, els responsables han de respondre per danys i perjudicis”. Ells, diu Martí, van aprovar el juliol del 2003 una llicència d'obres que contravenia la normativa municipal. Les responsabilitats s'ampliaran als tècnics que no van frenar la concessió d'una llicència que va permetre 32 apartaments en una zona planificada com a ciutat jardí i on, com a màxim, es podien aixecar nou cases unifamiliars. Secretaria i l'arquitecte municipal i el jurista d'urbanisme (“mai va emetre cap informe”) seran exigits judicialment, “perquè si l'Ajuntament pateix un dany ha d'intentar rescabalar-se'n”. Cap dels presumptes responsables continua a l'Ajuntament.

La sentència del TSJC critica durament la màniga ampla amb què va actuar el consistori i afegeix que “no és cert que l'únic paràmetre vulnerat fos la densitat màxima. La llicència també infringia el paràmetre relatiu a les distàncies”.

Al mateix carrer, la propietària d'una casa espaiosa observa el bloc condemnat. És l'única veïna que ha resistit la batalla judicial. Tenia un motiu poderós: “Em vaig instal·lar aquí el febrer del 2003 i al juliol van començar les obres”. I la panoràmica sobre la muntanya va quedar eclipsada. D'altres atribueixen la seva persistència al desacord amb la indemnització oferta per la promotora de l'obra, Turov, de Badalona.

Des de l'Ajuntament no amaguen les dificultats amb la veïna, però també recorden que quan va esclatar tot i ella en demanava explicacions, algú se la va treure de sobre amb un “si tens tantes queixes no vinguis a l'Ajuntament, vés-te'n als tribunals”.