Les ‘antiguitats de sang’ financen el gihadisme

Les fotos de satèl·lit preses a ciutats mil·lenàries de Síria ho deixen molt clar: l'Estat Islàmic (EI) saqueja de manera sistemàtica jaciments arqueològics. Fins i tot alguns experts creuen que les destrosses filmades i difoses per Internet de museus i llocs històrics no són més que una pantalla, ja que les antiguitats constitueixen una forma molt lucrativa de finançament. “La destrucció de peces és per motius religiosos o per encobrir la desaparició d'objectes que ningú no buscarà?”, es pregunta un membre de l'equip de Patrimoni Històric de la Guàrdia Civil espanyola. “No sabem el que s'està perdent, però s'està generant un volum increïble de peces”, prossegueix aquest agent amb 30 anys d'experiència.

Encara que sobre el terreny poc es pot fer per frenar el desastre després de quatre anys de guerra civil sagnant a Síria –els terroristes de l'EI no són els únics que busquen diners en les antiguitats– i tretze anys de caos a l'Iraq, la comunitat internacional s'està mobilitzant per impedir que aquestes peces, anomenades antiguitats de sang, aconsegueixin els mercats. Interpol ha organitzat aquesta setmana una trobada internacional sobre el tema, mentre que el Consell de Seguretat de l'ONU va prohibir a finals de febrer l'exportació d'antiguitats de Síria i l'Iraq. No obstant això, és molt difícil que aquestes mesures siguin efectives per impedir un tràfic tan rendible com el d'armes o drogues.

“Els meus informants em diuen que els objectes més petits estan sent exportats ja il·legalment a Europa”, explica Arthur Brand, investigador de l'empresa Artiaz, amb seu a Amsterdam, especialitzada a localitzar art robat, ja siguin obres saquejades pels nazis o per l'EI. Brand va ser un dels primers a denunciar aquest sistema de finançament, quan els talibans es van apoderar d'Afganistan i peces mil·lenàries van començar a emergir als mercats d'antiguitats europeus. De fet, el setmanari alemany Spiegel va publicar que Mohamed Atta, el líder dels terroristes suïcides de l'11S, havia tractat de vendre antiguitats afganeses a Alemanya pocs mesos abans dels atemptats.

La detectiu Claire Hutcheon, de l'unitat d'art i antiguitats de Scotland Yard, explica des de Londres que "actualment existeixen quatre investigacions en curs" relacionades amb antiguitats sirianes. "Totes requereixen ajuda internacional. Un artefacte saquejat en un país passa per moltes mans abans d'emergir al Regne Unit. Això significa que la nostra unitat ha de treballar moltes vegades amb autoritats estrangeres durant investigacions molt llargues". Lynda Albertson, presidenta d'ARCA (Associació per la Investigació de Crims contra l'Art), una fundació dedicada a la investigació dels crims contra el patrimoni amb seus als EUA i Itàlia, creu que la clau rau en la cooperació internacional i a dotar de recursos les forces de seguretat: "L'única forma d'impedir que se saquegin antiguitats a Síria, l'Iraq o Bulgària és acabar amb les xarxes que mouen els objectes des dels països d'origen fins als compradors individuals. Això només es pot aconseguir amb més policies investigant".

Tots coincideixen que, ara com ara, no estan arribant als mercats un nombre significatiu d'objectes provinents de l'Iraq i Síria. “Els objectes grans els estan guardant, perquè ara mateix no poden col·locar-los”, explica Arthur Brand. El guàrdia civil és de la mateixa opinió: “Ara tothom està molt alertat i circulen llistes vermelles de peces. El que sí que em consta és que estan desapareixent peces de museus i també la documentació que les acompanya, de tal manera que el seu origen es perd”. Les peces poden vendre's al mercat negre o poden tractar de blanquejar-se falsificant el que s'anomena la Provenance –l'origen de l'antiguitat–. “Poden dir que estava a la col·lecció de la família des de fa 100 anys. És molt difícil de demostrar el contrari”, assegura Brand.

A diferència dels quadres, les peces arqueològiques són molt més difícils d'identificar. Primer, perquè no se sap el que estan traient actualment de Síria i l'Iraq a través d'excavacions il·legals. En alguns casos, terroristes de l'ISIS excaven directament i, en uns altres, deixen treballar els pirates que ja coneixen les xarxes per introduir les peces a través del Líban, Egipte o Turquia i els cobren un percentatge sobre la venda. Segon, perquè les fronteres del món antic no es corresponen amb les actuals i en el cas de peces romanes o gregues és impossible saber d'on vénen. Fa uns anys es va descobrir un sarcòfag romà a Spitalfields, un barri prop de la City de Londres. Els arqueòlegs es van endur dues sorpreses: els objectes s'havien conservat molt bé, fins i tot les teles, i la majoria d'ells venien de Síria. La dama de Spitalfields, com es va batejar la troballa que pot veure's al Museu de Londres, demostrava que el món antic estava ja profundament globalitzat. L'advocada Kimberly Alderman-Penix, experta en legislació sobre antiguitats, assenyala: “Per l'objecte en si mateix és gairebé sempre possible conèixer el període i la cultura que el va crear, però és una informació que no sempre es pot associar a un país”.

"Els objectes grans els estan guardant, perquè ara mateix no poden col·locar-los”, diu un expert

Els gihadistes controlen un nombre enorme de jaciments arqueològics de valor incalculable, de civilitzacions que van des dels assiris fins als romans, grecs, islàmics… Per algunes ciutats hi han passat, com Apamea, que va ser hel·lenística –conquistada per Alexandre Magne–, romana i bizantina i en la qual s'han detectat per satèl·lit centenars de forats recents. Alguna cosa similar passa a Dura Europos, un altre jaciment importantíssim, també al territori de l'EI. Molts d'aquests llocs no han estat excavats a fons en dècades: és impossible saber el que està sortint perquè és impossible saber el que hi ha. També l'EI té a la seva mercè museus importants, com el de Mosul o el de Raqqa –el califa de les Mil i una nits, Harun al-Rashid va moure la seva cort el 796 des de Bagdad a aquesta ciutat, que és ara la sagnant capital de Daesh–.

“El mercat negre d'obres d'art és tan lucratiu com el de les drogues, les armes o les falsificacions”, va assenyalar el secretari general d'Interpol, Jürgen Stock, durant l'obertura a Lió, seu de l'agència, de la conferència internacional. “En el cas de les antiguitats, representa a més una font potencial d'enormes ingressos per al terrorisme”, va agregar. Encara que no hagin aconseguit el mercat, és molt possible que les peces més importants ja estiguin sortint de Pròxim Orient. Romanen en un lloc segur, esperant que baixi l'atenció mundial. “No és el moment de comercialitzar, sinó de tenir-ho guardat”, explica la Guàrdia Civil. Lynda Albertson assegura que "és inútil tractar de quantificar quants diners està aconseguint l'EI amb el mercat negre perquè des del saqueig fins al venedor poden passar anys". Aquesta experta cita el cas d'antiguitats cambodjanes d'Angkor Wat que van aparèixer a la sala de subhastes Christie's 40 anys després del final de la guerra civil. L'ISIS no està apostant tant pel seu finançament present com pel seu finançament futur.