Troben pintures del paleolític molt valuoses en una cova de Cantàbria

Diferents figures geomètriques, taques, discos i signes ocres o vermellosos, possiblement del període paleolític, han estat trobats en una cova del congost de la Hermida, a la localitat càntabra de Peñarrubia. La cova Aurea Nota, on s'han trobat aquestes pintures, se situa al congost de la Hermida, sobre el vedat de pesca anomenat El Infierno, a uns 50 metres sobre el riu Deva.

Aquesta cavitat s'ha protegit de forma immediata mitjançant la instal·lació d'una tanca metàl·lica, segons ha informat el Govern càntabre. Es treballa amb la idea que aquestes pintures daten del període paleolític, probablement de la cultura premagdaleniana.

El Govern autonòmic ha manifestat que l'interès patrimonial i científic del conjunt és molt elevat i ha recalcat que la cova Aurea Nota és el primer lloc amb art rupestre paleolític documentat en el sector càntabre de la vall del riu Deva. Es tracta, a més, d'un dels que estan situats més a l'interior de la regió, "cosa que suposa una notable aportació al patrimoni cultural de Cantàbria".

El Govern regional considera que aquesta cova on s'ha trobat art rupestre paleolític s'incorpora "a un important corpus constituït per sis desenes de llocs", deu dels quals han estat declarats Patrimoni Mundial de la Unesco. L'espai subterrani és bastant estret, de topografia descendent, i està configurat per passadissos angostos i sales de dimensions reduïdes.

A terra s'observen restes de fauna de cronologia contemporània, en ocasions parcialment cobertes per concreció estalagmítica. Les parets són llises i blanques per precipitació d'una fina capa de calcita i constitueixen un excel·lent suport per a la decoració parietal.

Les figures de les quals es tenia coneixement per les fotografies proporcionades pels espeleòlegs que han avisat de les pintures, situades a la saleta més profunda, són composicions geomètriques a base de fileres de punts fets mitjançant aplicació de colorant amb el tou dels dits. Es tracta d'un signe en disposició vertical i forma general ondulant, la part superior del qual arrenca per una filera de punts que després es bifurca donant una morfologia general fusiforme, i una senzilla línia vertical de quatre punts superposats.

S'observa a la mateixa sala una altra filera horitzontal en arc, un altre punt aïllat i diverses taques de color, tot això en to vermell. Al passadís que puja cap a la sortida, a la paret esquerra en direcció a l'entrada, s'aprecia un disc de color vermell, fet aparentment mitjançant la tècnica de bufament. Una mica més cap amunt, en una concavitat que dóna davant de l'entrada, s'albira una composició complexa, elaborada també a base de fileres de punts de to vermell, que sembla que combina formes geomètriques de disposició horitzontal i vertical. Finalment, en un estret passadís que comunica amb el vestíbul i que constitueix l'accés més directe des d'allà cap a l'interior de la cova, s'aprecien diversos punts i taques de color vermell, difícilment discernibles però que anuncien la presència d'un altre panell de considerable complexitat.

El Govern de Cantàbria assenyala que hi ha una gran diferència en l'estat de conservació dels panells decorats més propers a la boca de la cova, pràcticament perduts, i els que se situen a la saleta inferior, excel·lentment preservats.

La cova Aurea Nota té cert paral·lelisme amb d'altres com Cudón, Chufín interior, Los Marranos, Porquerizo i altres llocs amb art paleolític constituïts per motius geomètrics puntuats.