Un any sense pacte contra la pobresa

La dura situació social va protagonitzar fa un any un ple monogràfic al Parlament. Les estadístiques (19,3% dels habitants en risc de pobresa el 2012, segons Idescat) però també la realitat a peu de carrer (els desnonaments, la malnutrició a l'escola o els talls de subministraments bàsics) retrataven un panorama d'emergència. Del debat va sortir un gran paquet de mesures que, en el seu moment, va ser criticat per les entitats a causa de la seva falta d'ambició i per la falta de pressupost. Dotze mesos després, la Generalitat assegura que ha complert amb el 69% de les mocions. L'oposició i les organitzacions fan un balanç amb clarobscurs. La crítica principal : que els temes més complicats segueixen al pap.

“No hem estat capaços de signar el pacte contra la pobresa, el primer punt”, es lamenta Àngels Guiteras, presidenta de la Taula del Tercer Sector. Es tracta d'una eina que hauria d'articular tota l'estratègia del Govern per lluitar contra la desigualtat. “Si no s'ha avançat en un any, menys es farà amb les eleccions a sobre”, agrega Guiteras. “Si hi hagués voluntat, ja s'hauria signat”, denuncia la diputada Laura Massana (ICV).

Fa menys d'un mes, la presidenta del Tercer Sector no va dubtar a dir als participants de Tribuna Catalunya, que “estem pitjor que fa un any”, malgrat la millora macroeconòmica. Les xifres li donen la raó: la taxa de pobresa ha crescut el 0,5% (19,8 % el 2013), els desnonaments han augmentat el 7,3% i hi ha 34.000 famílies sense ingressos.

Guiteras veu positiu que la Generalitat, gràcies a un acord amb Esquerra, hagi dotat pressupostàriament el fons contra la pobresa energètica i augmenti la dotació de la Renda Mínima d'Inserció (RMI). “L'instrument contra el tall de subministraments funciona molt millor que el que es va dissenyar fa un any, tot i que cal revisar els casos en què encara es deixa de prestar el servei malgrat tenir l'informe de serveis socials”, diu.

Un altre dels avanços, que també ressalten les entitats que treballen amb la infància és el de la lluita contra la malnutrició durant l'estiu, gràcies a convocatòries extraordinàries del Departament de Benestar, o la clarificació dels barems de lliurament de les beques menjador.

La Taula del Tercer Sector veu positiva la lluita contra els talls d'energia

Guiteras, no obstant això, veu encara pendent un tema important: revisar el mapa de les prestacions socials. “És la manera de reformar-les per donar una millor resposta a la pobresa actual”, diu. Una crítica a la qual se suma el diputat del PP Rafael López, que critica que no es revisi el Pla Estratègic de Serveis Socials. “Hi ha desídia. Només hi ha voluntat per a l'independentisme”, assegura. Des de Ciutadans també critiquen “l'excés” d'esforços de l'Executiu català a promoure la ruptura. “La despesa identitària serviria per pagar el deute a les entitats del tercer sector, que són la malla que encara sosté la cohesió social”, diu el diputat José María Espejo.

El republicà Pere Bosch accepta que l'abast de les mesures aprovades és molt variat, la qual cosa fa injust un balanç general. “Fan falta indicadors per poder avaluar millor”, diu. La reforma de la RMI, considera, és un tema molt important que segueix sense ser abordat. Massana creu que el 69% d'execució de la qual parla la Generalitat fa referència a temes menors o sense pressupost. “Per exemple el dret a l'alimentació s'inclou dins de la cartera. Però no s'explica qui o com es pagarà”, es queixa.

Els socialistes, per la seva banda, assenyalen la necessitat de presentar aviat l'Informe d'Evaluació de les polítiques d'inclusió social a Catalunya i retirar els punts “més lesius de la reforma de la RMI” de 2011, a l'espera que es debati la Renda Garantida de Ciutadania. “Fa anys que fem mesures pal·liatives. Quan plantejarem les mesures dràstiques de fons?”, demana Lucía Guerrero de la Junta del Col·legi de Treballadors Socials de Catalunya.