Duarte, científic marí, fitxa per una universitat de l’Aràbia Saudita

Ens diu que "era a la llista negra del CSIC" perquè exercia públicament la seva funció crítica i que hi ha viscut en "un ambient hostil". El científic Carlos M. Duarte, un dels investigadors espanyols més reconeguts a escala mundial pels seus treballs sobre les ciències marines i el canvi global, ha deixat la seva plaça de recerca al centre de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA-CSIC-UIB) a Esporles, Mallorca. Ha emigrat, enfora, i ha marxat a fer la seva feina a l'Aràbia Saudita. Diuen al seu excentre que ha estat un fitxatge de futbolista. Ell no en parla.

Duarte ha estat contractat per la Kaust (Universitat de Ciència i Tecnologia Rei Abdul·lah), on exerceix com a catedràtic d'Ecologia Marina. Ell és un dels professionals que firmava, dimecres dia 4, la tribuna d'EL PAÍS Por qué nos fuimos (y por qué volveríamos), que va tenir un gran ressò a les xarxes i en què s'explicava el cas col·lectiu dels cervells migrats, en general.

A la facilitat narrativa i visió de Duarte es deuen la popularització global de les praderes de posidònia submarines com a reserva ecològica. Ha estat líder de missions en els àmbits glaçats al voltant dels pols per evidenciar el canvi global. Ha liderat l'expedició Malespina i ha estat premiat. La seva firma té efectes de prestigi en les gran publicacions.

En una entrevista per correu, Duarte s'ha esplaiat: “El darrer any a l'Institut Imedea hi ha hagut un ambient obertament hostil, del tot lamentable, ja que era evident que les relacions amb la presidència del CSIC s'havien deteriorat (era a la llista negra), cosa que contrasta amb les excel·lents relacions i suports que sempre hem trobat a l'altre patró de l'institut, la Universitat de les Illes Balears (UIB). Amb Duarte també va partir de Mallorca a l'Aràbia Saudita la Susana Agustí, professora d’Investigació, del seu entorn personal.

“Esperam tornar...”, reflexiona engrescat des del Tarek Ahmed Juffali Chair in Marine Ecology. “Hem marxat amb una excedència temporal de cinc anys, que és una manera que preveu la nova Llei de la Ciència. Que tornem en aquest termini de temps de cinc anys dependrà de com evolucioni la ciència al nostre país.”

La dèria d'avaluar l'impacte del canvi global des dels ecosistemes marins mostra el segell Duarte en les “alarmes sobre la posidònia”, la planta més vella del món, potser, a Formentera. “Ha servit per conscienciar la població i em sorprèn positivament el nivell de coneixement i conscienciació que s'ha aconseguit. Fins i tot per anècdotes, com l'enuig de la gent al port d'Alcúdia quan veu arribar un vaixell amb posidònia a l'àncora, o la iniciativa Salvem Es Port a Portocolom per conservar el que queda de la praderia de posidònia en es port.”

Diu que la seva aportació sobre l’Amazones submergit (la posidònia) ha estat a través de millorar el coneixement científic sobre l'ecologia i el seu estat. Esmenta, entre molts còmplices, Manu San Felix, però també el GOB, Oceana, el Consell Insular d'Eivissa i fins i tot la naviliera Baleària pel bateig del ferri que uneix Eivissa i Formentera com a Posidònia. També ha desenvolupat un conveni amb l'Imedea per continuar promovent el coneixement i la conservació d'aquesta espècie única.

Per fer valer la investigació sobre la posidònia, Duarte, amb el Govern, l’Imedea i un ajut del BBVA va crear un centre d'investigació costera en es far de Cap Salines, a Mallorca, just davant Cabrera. L'Autoritat Portuària vol fer-hi negoci, amb un hotel o un establiment de restauració. La ciència ha perdut. Però la missió no perilla. “Esper que la meva marxa no es noti perquè continua havent-hi excel·lents investigadors en ecologia marina centrats en aquest ecosistema a l'Imedea, com els equips que lideren Núria Marba, Jorge Terrat i Iris Hendriks”.