Folk, laietà i jazz, barreja possible

Semblen paraules que no poden anar unides: folk i laietà. Sumem-n’hi una altra, jazz, i la barreja semblarà impossible. Doncs aquest “atreviment” tornarà aquesta nit al damunt d’un escenari, 35 anys després de l’edició de Lo poder del cant, disc de 1980 que amb aquesta barreja musical es va presentar en un concert al Palau de la Música. Però què era Lo poder del cant i qui hi havia al darrere?

Jordi Fàbregas, un dels creadors del Tradicionàrius, a més de músic i activista de la música popular, recorda: “Un cop va acabar Coses, el grup on estava, vaig voltar per Catalunya a la recerca d’informació sobre música de festes, ball, cançons populars, etc. Al final vaig donar forma a un repertori i vaig començar a veure amb qui el podia defensar”. Van respondre a l’oferiment Jordi Xavier Batllés, que llavors acabava amb la Mirasol Colores —continuació salsera de l’Orquestra Mirasol— i Pep Cabré, qui venia de la música antiga. Així va prendre forma el repertori del futur disc Lo poder del cant, que es va gravar després de voltar per Catalunya interpretat en format de trio durant un any. “Passat aquest temps”, recorda Jordi Fàbregas, “vam pensar la possibilitat de gravar les cançons, i com que van rebre suport gràcies a un patrocini, ens vam dedicar a tirar de telèfon i cridar els amics. Així van aparèixer músics com ara Joan Albert Amargós, Feliu Gasull, Carles Benavent, Joan Saura, Saki Guillem, Eliseo Parra, Marcel Casellas i Martí Soler...”. Havia nascut l’Harmònica Brava, l’orquestra que acompanyaria el trio inicial en la gravació del disc i en la presentació del mateix al Palau de la Música.

L’àlbum era una aproximació del tot inusual a la música popular, que Fàbregas volia de fusió, barrejant-la amb ritmes llatins, sons de rondalla, jazz laietà, etc. “El folk i la música popular no són mai una realitat immòbil i totèmica, però tot i així vam voler acostar-nos-hi sense prejudicis i amb el cap obert”, recorda Fàbregas. Ara, 35 anys després, es tornen a ajuntar bona part d’aquells protagonistes, amb la presència i col·laboració de Joan Albert Amargós, Carles Benavent, Saki Guillem i, és clar, Fàbregas, Batllés i Cabré. La banda principal, una formació orquestral, estarà composta per set músics dirigits per Eduard Iniesta, encarregat de rellegir aquelles cançons i adaptar-les als temps que corren.

Es tracta de tres generacions de músics reunits per un repertori que, si bé és cert que en disc no va ser massa popular, ha deixat a la memòria una manera de treballar amb el material popular plena de desimboltura, justificada segons Fàbregas per un fet: “Tot i que és cert que melòdicament tenim un material extraordinari al nostre folklore, la qüestió rítmica no la tenim tan desenvolupada. Una mica és per això que vam fer una barreja de diverses músiques per trobar un punt d’enriquiment”. I per evitar l’oblit, el concert serà enregistrat per TV-3.