“Els bancs podran anar a buscar els teus pares, avaladors solidaris”
Activistes de la PAH critiquen que la llei de segona oportunitat permeti que els fiadors paguin la hipoteca
"Els bancs podran anar a buscar els teus pares, avaladors solidaris". Irene Escorihuela i Carlos Macías, activistes de la PAH, han reclamat aquest matí una reforma radical de la llei de segona oportunitat que el Govern espanyol va aprovar divendres passat. Ho han fet acompanyats d'una vintena de membres de la Plataforma en un local de l'associació al barceloní carrer de Leiva. Els activistes critiquen els requisits que imposa la norma per accedir a la dació en pagament, i denuncien que els avaladors continuïn obligats a pagar la hipoteca. Per aquest motiu els portaveus de l'associació reclamen que la llei permeti condonar el préstec sense que els fiadors l'hagin de seguir pagant. "Que es quedin amb l'habitatge i s'ha acabat el deute", ha demanat Macías.
La norma permet que deutors d'una hipoteca puguin negociar amb les entitats financeres la seva condonació a través d'un procediment extrajudicial. En cas de complir aquestes condicions poden acollir-se al procediment. No obstant això, el ciutadà no ha de depassar una mínima capacitat de pagament, no especificada en la norma, durant cinc anys. En cas contrari haurà de retornar el préstec. "La teva situació no pot canviar. Si no es compleixen les condicions, has de tornar a pagar deutes", ha denunciat durant la roda de premsa Escorihuela, que ha lamentat la duresa del procés: "Es retiren tots els béns, menys el més bàsic de les famílies. No és fins que has liquidat els béns que pots exigir exoneració dels deutes".
Macías ha insistit en aquesta tesi i ha afegit que, en tot cas, la llei ofereix una "segona oportunitat a la banca per cobrar-ho tot". "Si passes de cobrar 426 a 1.500 euros al mes hauràs de retornar el deute. El missatge que t'envien és que has d'anar a l'economia submergida", ha dit. El procediment extrajudicial, a més, està condicionat a la negociació amb les entitats financeres. Un punt que els activistes de la PAH han criticat. "No confiem que es pugui aplicar per la falta de voluntat de les entitats financeres i la falta de recursos de les persones", ha apuntat Escorihuela.
La PAH reclama que el perdó del deute no estigui condicionat a la capacitat de pagament
Els activistes també denuncien que els avaladors segueixin subjectes al pagament del deute. "La majoria de famílies amb hipoteques tenen els pares com a avals, i els avals continuen responent. Els bancs podran anar a buscar els teus pares, avaladors, obligats solidaris", preveu Escorihuela. D'altra banda, la condonació del deute només s'aplica als préstecs privats. Els que hagin estat concedits per les administracions públiques no s'anul·len.
La Plataforma proposa reemplaçar el procediment extrajudicial de pagaments amb la dació en pagament de l'habitatge, sense que els fiadors hagin de continuar pagant la hipoteca. El perdó del deute, a més, no hauria d'estar condicionat als ingressos de la persona. "Què es podria millorar [de la norma]? Que [les entitats] es quedin amb l'habitatge i s'ha acabat el deute. No vas a buscar la resta del patrimoni ni els avaladors", ha reclamat Macías, que ha avançat que la plataforma reclamarà durant la campanya electoral la reforma de la llei de segona oportunitat: "Dissabte o diumenge les 230 [associacions de la] PAH celebrarem una assemblea a Gijón. Llavors decidirem les mesures de pressió".
“M’obliguen a treballar en l’economia submergida”
La llei de segona oportunitat no ajuda a la situació de tres activistes de la PAH. Una és Ainhoa Lafuente, que viu a Barcelona amb els pares: "Vaig comprar un pis el 2005, i el 2013 em vaig quedar a l'atur amb una nena petita. Té tres anys". Amb el temps, la seva situació es va fer insostenible i, davant la impossibilitat de fer front al pagament de les quotes, va perdre la casa que tenia a Terrassa. "Els meus avals són els meus pares. Són persones de 70 anys, malaltes. Han treballat tota la vida. Van a buscar-los a ells i el seu habitatge", ha denunciat Lafuente, de 36 anys, que ha assegurat que es veu obligada a buscar feina en l'economia informal per no haver d'abonar el deute: "M'obliguen a treballar en l'economia submergida".
Per a Silvia Faura, de 32 anys, l'origen del problema és diferent. Però el resultat no difereix. La mare de Faura pot perdre el pis en avalar una hipoteca que la seva filla ja no pot afrontar. Tot, perquè va haver de tancar l'empresa que tenia. En el seu cas, a més, el reial decret no és aplicable perquè la condonació no s'aplica als préstecs concedits per l'Administració pública. "Hauré de continuar pagant. Vaig demanar un préstec ICO per pagar una petita empresa", lamenta.
Mari Carmen Jodar, per la seva banda, va intentar negociar amb el Banco Popular, l'entitat que els va oferir el seu préstec. “Hem anat moltes vegades a negociar amb ells i no ha funcionat”, ha assegurat Jodar, de 37 anys. Com les altres activistes, viu a casa dels seus progenitors, perquè no pot continuar afrontant la hipoteca. Si fos desnonada, no només ella acabaria al carrer. El marit, els fills i el pare també ho farien. En total, vuit persones.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
