Brussel·les acull la primera cimera internacional sobre l’ebola

Gairebé mig any després de l'alarma mundial pels primers contagis d'ebola contrets fora d'Àfrica —Espanya i els Estats Units, principalment—, la comunitat internacional celebra aquest dimarts a Brussel·les De l'emergència a la recuperació, la primera conferència d'alt nivell per avaluar la situació actual del virus. Després del lleu descens de contagis a Àfrica, el nombre de nous infectats pel virus s'ha estabilitzat el 2015, segons dades de la Comissió Europea. A Sierra Leone, no obstant això, el nombre de persones amb ebola ha augmentat. "No podem relaxar-nos fins que hi hagi zero contagis", ha declarat la reina consort Matilde de Bèlgica en l'acte d'obertura de la conferència.

A aquesta cimera, on s'analitzarà des de l'emergència del 2014 fins a l'aparent recuperació del 2015, assisteixen els presidents dels Estats més afectats per l'ebola: Sierra Leone, Libèria i Guinea Conakry juntament amb altres representants dels Vint-i-vuit. Espanya, primer país on hi va haver un contagi fora d'Àfrica, està representada per Rubén Moreno, secretari d'Estat de Sanitat.

Encara que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va anunciar al gener un descens dels contagis a l'Àfrica Occidental, el problema ara, segons expliquen fonts comunitàries, és que el nombre de casos s'ha estabilitzat i fins i tot hi ha hagut un petit augment de víctimes a Sierra Leone a causa d'aquest virus que ja ha matat més de 9.000 persones, segons l'ONU.

Precisament, el vicepresident de Sierra Leone, Alhaji Sam-Samuna, va anunciar dilluns a la matinada que començava una quarantena voluntària de 21 dies —període d'incubació del virus— per "donar exemple" a la població. I és que un dels seus guardaespatlles, identificat com a John Koroma, va morir per ebola la setmana anterior, segons el diari local The Sierra Leone Times. El país africà de poc més de sis milions d'habitants és, a més, el més afectat, amb un total de 8.320 contagis i 3.490 defuncions, segons el Centre per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC, per les seves sigles en anglès), amb seu a Atlanta (EUA).

El vicepresident de Sierra Leone, en quarantena voluntària per la mort del seu guardaespatlles a causa del virus

L'objectiu és arribar ara a zero casos i la cita d'aquest dimarts tracta sobre els passos que cal fer ara per contenir el virus i fer que no s'expandeixi. Una tasca complicada, segons fonts de l'Executiu comunitari. "Encara no hem superat aquesta crisi devastadora", sosté Denise Brown, coordinadora de l'ebola del Programa Mundial d'Aliments (PMA), que demana 115 milions de dòlars (102 milions d'euros) per continuar combatent el virus.

Aquest brot d'ebola, que va començar el 2013, ha irromput en els àmbits més bàsics de gairebé 23.000 ciutadans de l'Àfrica Occidental, una regió que ja és prou fràgil. El virus ha afectat no només la salut de la població, sinó també el sistema econòmic, l'educatiu, el polític i el sanitari. Milers de nens han deixat de rebre formació pel tancament de les escoles a causa del pànic per contreure la malaltia. La Unicef, no obstant això, va informar al gener que moltes escoles "començaven a reobrir les portes". Així mateix, les terres s'han deixat de treballar i això ha afectat l'economia, principalment rural, de bona part dels territoris afectats, segons comunica la Comissió.

Els caps de Govern dels tres Estats més afectats pel virus (Sierra Leone, Libèria i Guinea Conakry) copresideixen l'esdeveniment amb el president de Togo, el país veí. La Comissió Europea —que fa una contribució de 414 milions d'euros— està representada per Federica Mogherini, cap de la diplomàcia de la Unió Europea, i els comissaris d'Ajuda Humanitària i Cooperació Internacional, Christos Stylianides (coordinador de l'ebola a la UE) i Neven Mimica, respectivament. El total que la Unió Europea ha desbloquejat per ajudar a combatre i prevenir l'epidèmia des de mitjan 2014 és de 1.200 milions d'euros, incloses les aportacions dels Estats membres.

Diverses ONG i personal mèdic de Cuba —uns 250 sanitaris encara romanen a les zones d'infecció—, els EUA, la Xina i Austràlia, entre d'altres, també formen part d'aquesta cimera internacional que tindrà una segona part a l'abril a Washington.