Editorial
Es responsabilidad del director, y expresa la opinión del diario sobre asuntos de actualidad nacional o internacional

Recuperació salarial

El 2014, el creixement es va basar en el consum; ara cal estimular la demanda i les rendes

L'economia espanyola ha entrat definitivament en una fase de creixement ferm, sostinguda, almenys de moment, per un repunt del consum i basada en condicions d'estabilitat financera (la prima de risc està per sota dels 100 punts), moderació del preu del cru i un entorn monetari favorable a les exportacions. La taxa de creixement el 2014 (0,7% en termes trimestrals, 1,4% per al conjunt de l'any) permet esperar –i això és el més important– que el 2015 s'aconsegueixin nivells de creixement entorn o superiors al 2%, tal com s'ha afanyat a destacar el Govern. El motor d'aquesta nova etapa, després de l'esforç exportador el 2012 i el 2013, és l'augment de la despesa familiar; i la clau perquè la recuperació es consolidi és que el consum i la inversió es basin en un augment de les rendes.

Encara persisteixen dos escanyaments heretats de la recessió que coarten la plena recuperació. El més evident i dolorós és la delicada situació del mercat laboral, amb una taxa elevadíssima de desocupació i una generació de llocs de treball fonamentada sobretot en la contractació precària. Les dificultats dels joves per trobar feina –i les molt més greus dels aturats majors de 45 anys– exigeixen una reflexió àmplia sobre el suport públic a aquest objectiu; però la resposta sorgida en el debat sobre l'estat de la nació no ha estat gaire afortunada, potser perquè un any electoral exigeix decisions ràpides, que volen ser oportunes i poden acabar sent oportunistes.

El Consell de Ministres va aprovar divendres un decret llei que eximeix de pagar la cotització a la Seguretat Social pels primers 500 euros de salari en els nous contractes indefinits. Sens dubte és un estímul directe a la creació d'ocupació; i és millor tenir aquesta disposició que trobar-la a faltar. Però qualsevol sistema de suport públic funciona més bé quan s'aprova per consens i després d'un debat previ.

D'altra banda, les subvencions indiscriminades tenen destinataris clars –les petites i mitjanes empreses, en aquest cas–, on els diners públics invertits es transformaran en ocupació, i altres grups que simplement utilitzaran la subvenció com un desgravament més. La Llei de Segona Oportunitat, amb la pròrroga de prohibició dels desnonaments, seria un altre exemple de legislació precipitada; hi ha embastes jurídiques i financeres en l'exoneració de deutes que mereixen una discussió política àmplia.

Més que correccions menors, el mercat laboral necessita una reforma a fons. La creació d'ocupació requereix una estratègia elaborada d'incentius a la demanda i la inversió; i, per cert, afrontar amb fermesa el segon gran problema de la incipient recuperació, que és la debilitat de les rendes salarials. L'ajust d'ocupació i salaris no és el tractament que necessita una economia que pot créixer per sobre del 2% aquest any.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS