Epstein i De Filippo, a la Filmoteca

L’obra del cineasta Jean Epstein ha quedat amagada durant molts anys, gairebé sepultada en els arxius de la Cinémathèque Française i exhibida esporàdicament al gran públic. És simptomàtic d’aquest oblit el fet que la primera retrospectiva dedicada al seu treball s’organitzés l’any passat només a França, poc després dels 60 anys de la seva mort el 1953. La Filmoteca de Catalunya exhibirà fins al proper 17 de març Jean Epstein: El cinema o embalsamar el moviment, homenatge a un artista polifacètic, emblema del moviment cinematogràfic impressionista dels anys vint del segle passat, que va ser secretari d’un dels germans Lumière i que és considerat un dels pares fundadors del cinema contemporani.

“La història sempre tendeix a buscar etiquetes, i a Epstein el van definir com un símbol de l’impressionisme. És una fórmula singular per a un cineasta que va ser molt més que això. Entre d’altres, va ser un teòric, inspirador de Buñuel i precursor d’una nova forma de fer documentals”, explica Esteve Riambau, director de la Filmoteca. El cicle projectarà una trentena de pel·lícules, que Epstein va rodar entre 1923 i 1948, amb l’objectiu de recuperar un dels primers filòsofs del cinema, que, després de matricular-se a la facultat de medicina de Lió, va abandonar la carrera per dedicar-se a redactar els seus primers assajos de literatura i filosofia. Fa uns mesos la Cinémathèque va decidir restaurar tota la seva filmografia, la mateixa que s’exposarà aquest mes a la Filmoteca, on es podran veure, entre d’altres, L’alberg vermell i Cor fidel. Dues cintes del 1923 en què es poden observar els trets característics del treball d’un artista que amb poc més de 20 anys va codificar molt nítidament la seva idea de cinema, mitjançant el concepte de fotogènia, la capacitat que el cinema té per revelar l’essència de les coses a través de la càmera.

Paral·lelament a la retrospectiva dedicada a Epstein, la Filmoteca inaugurarà demà Eduardo De Filippo i l’art de la comèdia. Quatre cintes que pretenen reivindicar la producció d’un dels més grans actors i dramaturgs italians en un moment particularment propici. “En l’àmbit del teatre aquest any De Filippo té un gran pes”, assenyala Riambau, i de fet just dijous passat al Teatre Nacional de Catalunya va estrenar L’art de la comèdia, en la seva adaptació dirigida i protagonitzada per Lluís Homar. Fins al proper dia 27, el cicle donarà a conèixer les diferents facetes artístiques del geni napolità. Com a director i actor a Nàpols milionària, com a guionista a Pa, amor i gelosia, dirigida per Luigi Comencini el 1954, i també com a autor objecte de diverses adaptacions. És el cas de Dissabte, diumenge i dilluns de l’oscaritzat Paolo Sorrentino, que el 2004, amb el seu actor fetitxe Toni Servillo, va rodar una versió televisiva de la comèdia homònima d’Eduardo De Filippo.