_
_
_
_
_

Catalunya porta a ARCO les seves tendències creatives de l’últim segle

Onze galeries barcelonines participen en la fira que se celebra la setmana que ve

Aspecte general d'ARCO en l'edició de l'any passat.
Aspecte general d'ARCO en l'edició de l'any passat.

Des de la generació emergent d'artistes activistes encapçalats per Núria Güell fins als mestres de l'avantguarda històrica passant pels grans noms de l'art català contemporani com Aballí, Fontcuberta o Muntadas: tot el ventall de la creació dels últims cent anys a Catalunya serà present a ARCOmadrid, la fira d'art contemporani més important d'Espanya, que se celebra del 25 de febrer a l'1 de març. Amb el nou format, més reduït i abastable, de la fira madrilenya –218 galeries, 160 de les quals participaran en el programa general–, la presència catalana s'ha estabilitzat al voltant d'una dotzena de signatures. El nombre segons com compta, perquè a les 11 galeries barcelonines cal afegir-hi Nogueras Blanchard, que va néixer a Catalunya però actualment privilegia la seu madrilenya oberta el 2012 i la internacional Marlborough, fundada a Londres el 1946, amb seu a Madrid i Barcelona.

Totes les que formen part del programa general –ADN, Àngels Barcelona, Joan Prats, Marc Domènech (que hi participa per segon any amb la galeria que porta el seu nom), Miguel Marcos, Polígrafa Obra Gràfica, ProjecteSD, +R, Senda i Estrany-de la Mota– són fidels d'ARCO des de fa anys. Tan sols hi ha una nova incorporació, etHall, que participa a #Opening, un programa destinat a signatures amb menys de set anys de trajectòria que aquesta edició accepta per primera vegada galeries nacionals.

La manca d'acord entre les signatures catalanes i la fira ja és un record borrós i llunyà, i tots els que la van protagonitzar han reconfirmat la seva confiança en ARCO, que fins i tot ha signat un acord de col·laboració amb Art Barcelona, l'associació del sector més poderosa de Catalunya. Entre les absències excel·lents, només Carles Taché perllonga la deserció que l'any passat va definir com "un any sabàtic".

Les galeries com Senda o Estrany-de la Mota que el 2014 van donar suport a l'estrena del programa Solo/Dúo, que ofereix 50 metres quadrats per a mostres monogràfiques de dos artistes, han tornat al format habitual de col·lectiva. "En un món globalitzat on hi ha una fira gairebé cada setmana, per sobreviure cal oferir alguna cosa diferent i característica. Per això des d'ARCO impulsem la participació amb mostres monogràfiques d'un o dos artistes, que és també el format de seccions comissariades com #Solo Project. Potser és una aposta que funciona millor per a les estrangeres, però del que no hi ha cap dubte és que funciona, perquè aquest any s'han acollit a aquest format 87 signatures i n'hi ha que repeteixen", ha assegurat Carlos Urroz, director d'ARCOmadrid durant l'habitual presentació de la fira a Barcelona. Després de cinc anys al capdavant d'ARCO, Urroz ha aconseguit treure-la d'un mal pas, donar-li una nova identitat més d'acord amb l'època i posar en valor el seu vincle amb Llatinoamèrica. A més de la presència de Colòmbia com a convidat d'honor, amb un sorprenent desembarcament d'artistes, col·leccionistes, galeristes i altres professionals, aquest vincle es posa de manifest en la presència d'artistes llatinoamericans en moltes galeries. Per exemple, ADN presenta els treballs de dos artistes colombians, Iván Argote i Marcos Ávila Forero, reunits a la mostra Paisajes revoltosos, que es pot veure a la galeria fins al 30 abril. També els artistes que representaran Espanya a la Biennal de Venècia oferiran un aperitiu del seu projecte a ARCO: Francesc Ruiz amb Estrany-de la Mota i Cabello/Carceller amb Joan Prats.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_