El sobiranisme en hores baixes

Molts balcons de Barcelona reflecteixen la situació. Els milers de banderes independentistes que hi han onejat els últims quatre anys estan descolorides, esfilagarsades o, directament, les han despenjat. El fragor sobiranista dels últims anys ha entrat els últims tres mesos en una etapa marcada per la divisió dels partits que defensen la independència i per les disputes pel lideratge del procés polític. El resultat ha estat, segons apunten algunes enquestes i admet l'Assemblea Nacional Catalana, que el “desencantament” s'ha apoderat de bona part dels qui fa prop de tres mesos creien tocar la independència amb la punta dels dits.

Una enquesta oficial de la Generalitat va fer saltar les alarmes en els partits nacionalistes fa dos mesos. El no a la independència guanyava per primera vegada des del 2012, any en què el president català, Artur Mas, va començar a empènyer el procés sobiranista. Els experts van atribuir aquestes dades —44% de ciutadans favorables a la independència contra un 45% de contraris— a les disputes creixents entre CiU i la resta de partits sobiranistes. Des de llavors aquestes divisions no han fet més que créixer i, en paral·lel, el debat català ha quedat difuminat entre altres qüestions, com l'ascens de Podem.

La davallada del sobiranisme és passatgera o definitiva? L'independentisme no amaga que passa per hores baixes, però evita dramatitzar i està convençut que tornarà a estar en plena forma per afrontar les eleccions catalanes del 27 de setembre, que considera definitives per mesurar el suport a la independència.

“Estem en un impasse”, admet el coordinador general de Convergència Democràtica, Josep Rull. “La impossibilitat de pactar una llista unitària dels partits sobiranistes per a les eleccions dificulta les coses i, a més, ara som en ple debat sobre les eleccions municipals; però estic convençut que el debat es tornarà a escalfar”. La recepta de CDC per fer-ho és pactar amb Esquerra i altres formacions proindependència un “full de ruta” conjunt sobre com actuar si l'independentisme guanya amb majoria absoluta el 27-S.

“Vam deixar el procés en mans dels partits, i així ens ha anat”, lamenta l’ANC

El problema és que el poc que ha transcendit d'aquestes negociacions no convida a pensar en un acord a curt termini. Esquerra advoca per declarar la independència des del primer moment i Convergència defensa un procés de transició d'un mínim de 18 mesos. El pla del partit de Mas, no obstant això, no troba suport en els seus socis d'Unió Democràtica, que continuen advertint que no aniran a les eleccions amb un programa nítidament independentista.

Davant aquesta situació l'Assemblea Nacional Catalana va reunir els seus quadres dissabte passat per buscar fórmules que combatin el derrotisme. “Ens estem rearmant i preparant pel que ve”, explica Carme Forcadell, presidenta de la principal entitat independentista. “Queden set mesos per al 27-S i quan acabi el mes de febrer presentarem el nostre programa i les nostres propostes per aconseguir la independència”. Considera que l'error principal que ha comès la seva entitat és fiar-ho tot a les formacions polítiques. “Després de la consulta del 9-N estàvem molt cansats i vam optar per descansar i deixar el tema en mans dels partits; i així ens ha anat”, diu amb to crític.

Convergència admet que el pla secessionista està en “un ‘impasse’”

L'historiador de la Universitat de Barcelona Agustí Colomines fa una crida als sobiranistes perquè tinguin calma: “Estem en una hora vall perquè, com en qualsevol procés, no pots estar quatre anys en estat de màxima excitació”. També considera que les entitats civils no poden pilotar sempre la mobilització. “Entenc el desconcert de l'ANC, ja que ha passat quatre anys empenyent. No obstant això, ha d'entendre que els ritmes dels partits són diferents i que ara ha arribat el moment de prendre decisions”.

Ara l'objectiu és aprofitar la campanya de les eleccions locals per tornar a motivar els independentistes. “Les municipals són un element important del procés, en què hem d'aconseguir dues coses: que hi hagi majoria política sobiranista i que hi hagi governs municipals que siguin impulsors del procés”, diu Carles Puigdemont, alcalde de Girona per CiU i president de l'Associació de Municipis per la Independència.

L'editor Eduard Voltas, que rebutja la tesi que el sobiranisme hagi entrat en decadència, també és optimista respecte a les eleccions municipals: “L'Estat espanyol vol pensar que el sobiranisme és un suflé que ja està baixant però després de les municipals això tornarà on era; a les eleccions del 27 de setembre també hi haurà una majoria absoluta de partits que defensen un divorci amistós de Catalunya respecte d'Espanya”. En qualsevol cas considera que les municipals “no les guanyaran en cap cas els partits que defensen la unitat d'Espanya”.

Esquerra Republicana planteja les municipals com un moment clau per recuperar el terreny perdut en les del 2011, en què va quedar fora de molts dels ajuntaments principals. El problema que té és que el president de la Generalitat, Artur Mas, va assegurar que té acordat amb Oriol Junqueras que el sobiranisme pacti als ajuntaments on ni CiU ni ERC tinguin majoria absoluta. Això pot desmobilitzar el seu electorat.

Per aquest motiu els republicans estan invocant des de fa setmanes l'esperit de canvi de les municipals del 1931, que van desembocar en la proclamació de la República. Per a després, Oriol Junqueras es fixa l'objectiu de liderar una majoria independentista al Parlament català. “El repte és aconseguir aquesta majoria i, amb això, tenir un mandat democràtic a favor de la independència”. Fins llavors, demana que es “dosifiquin les forces”. “No estem davant un esprint de 100 metres, sinó en una cursa de mitjana distància”. Per si de cas, i per si la cosa es demora, l'ANC ofereix a la seva botiga en línia tot un pla Renove de banderes independentistes. L'estelada de balconada surt a set euros.