Una altra onada de dimissions complica l’operativitat dels bombers

L'enfilall de dimissions no s'atura als parcs de bombers de Catalunya. Els caps i els sotscaps del cos de voluntaris de l'àrea de Lleida han presentat la renúncia en bloc i sumen cinquanta baixes més a les vint-i-sis que ja es van registrar dies enrere a Tarragona. Les dimissions són la penúltima mostra del clima de tensió que es viu entre els bombers i el Departament d'Interior.

L'Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya (Asbovoca) critica que el nou reglament del cos, aprovat al gener per l'Executiu català, els atribueix funcions similars i obligacions anàlogues a les que té un bomber professional, però, en canvi, no els reconeix una cobertura jurídica, sanitària ni assistencial “digna”. Josep Maria Alcalá, president de l'Asbovoca, ja ha advertit que sense un responsable al comandament la capacitat operativa dels parcs queda molt exposada i, en aquest sentit, la renúncia dels caps de Lleida s'entreveu com especialment compromesa perquè en aquesta regió hi ha vint-i-sis parcs de voluntaris per només vuit de bombers funcionaris.

Efecte dòmino

Els propers dies encara podrien llançar més llenya al foc de la discòrdia perquè l'onada de dimissions registrada als parcs de bombers voluntaris de Tarragona i Lleida amenaça d'exercir un efecte dòmino a les altres zones d'emergències. Diversos parcs de la regió central han fet públic el seu descontentament i la seva solidaritat amb Lleida i Tarragona i ben aviat es poden viure desercions semblants. La distribució del cos de bombers no es regeix pel mapa de províncies, sinó que s'articulen en set zones d'actuació.

Els llums d'alarma s'han encès al Departament d'Interior. El conseller Ramon Espadaler s'ha vist obligat a moure fitxa i intenta maniobrar a marxes forçades per evitar una situació de desatenció que reduiria notablement la capacitat de reacció davant d'emergències eventuals.

Espadaler insistia ahir que “no és materialment possible” equiparar la situació dels voluntaris a la dels bombers funcionaris perquè “no hi ha relació laboral i no es poden derivar determinades cobertures”. Tot i això, Espadaler es mostrava disposat a obrir un debat per “arribar a unes prestacions pràcticament iguals però per camins diferents”.