Malestar a Hisenda amb Montoro per l’ús polític de dades fiscals
Els inspectors lamenten que entorpeix la seva feina de control tributari
La filtració de les dades fiscals de Juan Carlos Monedero, número tres de Podem, i la utilització política que n'ha fet el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha generat un cert malestar a l'Agència Tributària. L'ús d'aquesta informació per part del ministre s'afegeix a altres episodis en què esventat problemes tributaris de personatges com Luis Bárcenas o Jordi Pujol, o amenaçat polítics rivals, mitjans de comunicació, actors o esportistes per la seva situació fiscal quan la difusió de dades tributàries està prohibida. Tant els inspectors com els tècnics del ministeri, tradicionalment enfrontats per qüestions laborals, coincideixen ara a qüestionar aquestes filtracions.
El ministre ha criticat en diverses ocasions Monedero des que fa 15 dies EL PAÍS va publicar que aquest havia facturat durant el 2013 425.000 euros per treballs acadèmics per implantar una moneda comuna i desenvolupar la unitat financera a Llatinoamèrica de Veneçuela, l'Equador, Bolívia i Nicaragua. Ho va fer a través d'una empresa, Caja de Resistencia Motiva-2 Producciones, en comptes de facturar-ho ell mateix, perquè hagués hagut de pagar més al fisc.
Després de conèixer-se la notícia, el ministre va qualificar de "deplorable" la fórmula triada per Monedero per declarar a Hisenda i va afegir: "Si un té una retribució personal no la pot amagar en una societat". Al cap d'un temps, va avançar que l'Agència Tributària actuaria d'ofici. L'endemà passat, el 29 de gener, el cofundador i responsable del programa de Podem va pagar a Hisenda més de 200.000 euros per IRPF per evitar una possible sanció fiscal.
Filtracions
Els tècnics d'Hisenda expressen la seva indignació. "Fa molt de temps que el ministre filtra dades i alerta de determinats comportaments, una actitud que voreja la llei", apunta Carlos Cruzado, president del Sindicat de Tècnics d'Hisenda (Gestha). Aquest recorda que l'article 95 de la Llei General Tributària estableix "el caràcter reservat de les dades fiscals". Cruzado afegeix: "Sembla que s'està utilitzant la informació fiscal amb finalitats partidistes".
Les frases
- El ministre s'ha pronunciat sobre la situació fiscal de contribuents concrets malgrat que la Llei General Tributària estableix el deure sigil: encara que aquestes dades surtin publicades no s'hi ha de fer referència. A més, ha aprofitat la informació fiscal per llançar amenaces velades als seus rivals. Algunes de les frases més sonades són:
- Contra els mitjans crítics: "Veig contínuament reportatges que tracten de relacionar la meva persona amb un passat que no és present i que no tenen cap sentit. Els veig en determinats mitjans de comunicació que, per cert, tenen bastants problemes econòmics, que m'expliquen a mi. Vénen al despatx a explicar-me'ls. És clar que els conec". El ministre va prosseguir: "No puc dir en públic que els mitjans de comunicació tenen un gran deute amb l'Agència Tributària? Esclar que puc. No m'agradarà, però és així".
- Sobre els tertulians: "Entenc que hi hagi tertulians als quals no els agrada que els adverteixin sobre la necessitat de pagar fidelment els impostos, ja que els creadors d'opinió també poden tenir problemes amb l'Agència Tributària. Entenc que moltes vegades els creadors d'opinió tenen problemes amb la Hisenda Pública, però no ho admeto".
Els inspectors d'Hisenda, els més alts funcionaris de l'ens públic, també manifesten el seu malestar. Consideren que la publicitat de les dades tributàries, de caràcter privat, i la seva difusió per part de les autoritats pot frustrar les seves actuacions de control. "No ens agraden aquest tipus de filtracions perquè l'efecte que produeix és que el defraudador regularitza i s'entorpeix l'actuació administrativa de control", assenyala Ransés Pérez Boga, president de l'Organització Professional d'Inspectors d'Hisenda de l'Estat (IHE).
Ignacio Ruiz-Jarabo, ex-director general de l'Agència Tributària, va manifestar la setmana passada en una entrevista: "És atípic que s'hagin conegut les dades tributàries vinculades a un contribuent, ja que està prohibit per llei que els funcionaris les difonguin". Altres inspectors consultats donen suport a aquesta posició. Consideren que el ministre voreja la norma que prohibeix expressament la difusió de la informació fiscal. "Aquesta manera d'actuar del ministre és un desastre per a la imatge de l'Agència Tributària", manifesta un dels actuaris, que recorda que ja existeixen precedents. I rememora quan el ministre va alertar que l'Agència actuaria contra els titulars de les targetes opaques de Bankia i va permetre que alguns s'avancessin i regularitzessin, igual que va fer Monedero. Alguna cosa semblant va passar amb Jordi Pujol, expresident de la Generalitat, qui també va presentar una declaració complementària per posar-se al dia amb Hisenda després que es filtrés la seva situació tributària. "El problema és que no és una moda, és que està convençut que està fent el correcte", afegeix un inspector. Un altre admet respecte a la manera de dur a terme les actuacions de control: "Les coses sempre surten com vol el cap". Aquest funcionari no creu que la filtració procedeixi del ministre, però sentencia: "Han volgut utilitzar políticament aquestes dades fiscals".
Des d'Hisenda rebutgen les acusacions. Neguen que estiguin filtrant dades malgrat les acusacions de Podem. Cruzado recorda que quan va esclatar el cas Cemex –que va provocar una polseguera a Hisenda després del cessament d'una funcionària que va tractar de posar una multa milionària a aquesta cimentera– el ministre va ordenar depurar responsabilitats. "Llavors es va buscar d'on procedia la filtració i ara no", conclou.
Les amenaces del ministre als seus crítics
Al llarg de la legislatura no són pocs els episodis en els quals el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha llançat advertiments enverinats als seus rivals polítics o sectors crítics. Els ha recordat de forma sibil·lina que tenen comptes pendents amb l'Agència Tributària, i ha revelat informació que té caràcter reservat. Aquesta mateixa setmana, després de conèixer-se les identitats dels integrants de la llista Falciani –la relació de clients de la filial suïssa del banc HSBC amb comptes opacs– va etzibar: "Tot el que està apareixent és de la legislatura anterior, i, si els sembla interessant, imaginin-se el que hi ha ara després del que s'ha fet en aquesta legislatura; el que estan veient és com l'aperitiu del que hi ha als ordinadors de l'Agència Tributària", va dir després d'haver aprovat el 2012 una amnistia fiscal que va permetre als defraudadors blanquejar el diner negre pagant una quantitat mínima.
Un dels casos més sonats va ser quan a principis de la legislatura va acusar mitjans de comunicació crítics de no pagar al fisc. "En comptes de donar tantes lliçons d'ètica a través d'editorials el que han de fer és pagar religiosament els impostos en els terminis pertinents", va assenyalar al Congrés. També va tractar d'acoquinar els actors enmig de les crítiques per la pujada de l'IVA del cinema: "Algun dels nostres famosos actors no paguen impostos a Espanya".
Durant un encès debat parlamentari, el ministre va insinuar que alguns diputats del PSOE no paguen impostos. "Ho haurien d'entendre tots els adversaris polítics i tots els grups on fidelment haurien de pagar també els seus impostos, perquè tots hem de pagar fidelment els impostos". També va intentar acovardir el grup d'IU. Després que es publiqués que la delegació de la coalició d'esquerres a Madrid tenia un deute amb el fisc, el ministre va pronunciar al Parlament: "No estic teoritzant. No estic llançant amenaces velades. Estic dient-li a la societat que hi ha grups polítics que no paguen fidelment els impostos que haurien de pagar". El ministre, com a president de l'Agència Tributària té el deure sigil i no pot al·ludir a situacions fiscals encara que hagin estat publicades.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Sobre la firma
