Colau aspira a fer fora CiU de l’alcaldia impulsada per la divisió del vot

La candidatura Guanyem ja no és Guanyem, sinó Barcelona en Comú i afronta una nova etapa. Amb marca nova i la confluència tancada, l'aliança entre Guanyem, ICV, EUiA, Podem, Procés Constituent i Equo escollirà en les properes setmanes la seva llista definitiva. L'encapçalarà l'activista Ada Colau i la resta de noms seran una complexa combinació de quotes per partits, perfils professionals, representació territorial i de gènere. A partir d'aquí abordaran el programa i les propostes concretes, més enllà de la voluntat, reiterada, de “recuperar” la ciutat per a la “majoria social que sent que l'està perdent i ho està reclamant”, i convertir-se en una “alternativa on la gent sigui el centre de les polítiques públiques”. La setmana que ve anunciaran, tal com han assegurat, les “primeres mesures de xoc” de cara a uns comicis que els experts preveuen amb resultats molt fragmentats i en els quals la llista més votada serà determinant.

La candidatura va comparèixer ahir al Pati Llimona i va explicar que passa a anomenar-se Barcelona en Comú davant la impossibilitat d'utilitzar el nom Guanyem, registrat pel regidor de Santa Maria de Palautordera Julià de Fabián López davant del Ministeri de l'Interior. Els impulsors de la candidatura van deixar clar que només veuen un rival: l'actual alcalde, Xavier Trias (CiU). No van esmentar el PSC, ERC, el PP o Ciutadans. Sí que van fer referència a la CUP, per recordar “que tenen la porta oberta” a l'aliança. Al maig, es tracta, segons va insistir Colau, de triar “entre Barcelona en Comú i la candidatura de Trias”. Quan li van preguntar per la possibilitat d'haver de pactar després de les municipals, la resposta va ser la mateixa una vegada i una altra: “Anem de debò, estem convençuts que hi ha una majoria i que guanyarem. Barcelona en Comú neix amb vocació guanyadora i no amb esperit de pactar; naixem per fer fora CiU”. Colau no va respondre a la pregunta de si és partidària que obtingui l'alcaldia la llista més votada. I després de molta insistència, va respondre sobre un eventual pacte: va afirmar que qualsevol acord “hauria de validar-se amb la ciutadania” i que suposaria que la resta se sumés a un codi ètic “que ara ningú aplica”.

Un dels portaveus de l'aliança, Eloi Badia, va explicar que el partit prendrà forma de “coalició tècnica, instrumental” amb ICV-EUiA per optar, en funció dels seus resultats, a institucions com la Diputació de Barcelona. També va confirmar, com va avançar EL PAÍS, que Barcelona en Comú disposarà de fons d'ICV per finançar la campanya. Davant l'ambiciosa posició de Barcelona en Comú, els experts adverteixen que el gran repte a l'Ajuntament de la capital serà gestionar un resultat que preveuen molt fragmentat.

El doctor i professor en Ciència Política Lluís Orriols respon a la voluntat de Barcelona en Comú de “ser majoria” assenyalant que “no hi haurà grans majories de vot, els partits estaran entorn del 20% d'intenció de vot, es tracta de saber qui en té més”.

El 39% dels electors encara no sap qui votarà a les municipals del mes de maig

Orriols recorda que la Llei Orgànica del Règim Electoral General diu que els ajuntaments els governa la llista més votada o la coalició que suma majoria absoluta. Justament les circumstàncies que van fer alcalde Trias amb només 14 regidors de 41. No tenia majoria, però la resta tampoc va aconseguir una coalició de 21 regidors. “A Barcelona, amb un Ajuntament tan fragmentat serà molt difícil aglutinar partits que arribin al 50%, això facilitarà que qui arribi primer a la photo finish, entre CiU, ERC i Barcelona en Comú, sigui l'alcalde”. “Després, passi el que passi”, adverteix, “vindrà la dificultat per governar”.

La investigadora de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona Lucía Medina apunta que Barcelona en Comú “fa més complex el panorama local perquè fragmenta més l'esquerra”, però al mateix temps “pot facilitar la recomposició d'aliances”. Medina apel·la també a la mobilització del vot abstencionista i recorda que l'últim sondeig de l'ICPS (amb resultats de tot Catalunya) revela que dels ciutadans que es van abstenir el 2011, el 39% no sap què votarà, el 20% s'ho està pensant i un 11% votarà Podem, aquesta vegada integrat en la candidatura de Colau.

També des de la Universitat Autònoma, el professor de Ciència Política Agustí Bosch valora que l'estratègia de Barcelona en Comú “d'erigir-se en favorits de l'esquerra té més a veure amb la situació de debilitat del PSC i l'estratègia d'ERC d'aproximar-se a CiU, que no pas amb una tàctica deliberada”. Amb dades històriques a la mà, Bosch veu molt difícil que la candidatura “pugui obtenir el resultat de Maragall en els seus bons temps”. Per això té molta importància ser la llista més votada.