Gran victòria de ‘La isla mínima’

Atín Aya va morir el 2007. Fotògraf, va retratar en blanc i negre un país que a poc a poc agafava el color a la Transició després de dècades de franquisme fosc. Andalús, va aprofundir en l'ànima de la gent de les maresmes, en els pobladors que superaven les calamitats d'una zona agresta i preciosa. Aya va morir amb 52 anys i no sabrà com va influir en l'ànima de dos cineastes, el realitzador Alberto Rodríguez i el director de fotografia Alex Catalán, que l'any 2000 van veure una antològica seva. Rodríguez i el seu guionista habitual, Rafael Cobos, van escriure un tractament l'any 2004, el van desar en un calaix i van rodar Siete vírgenes. Així va néixer la llavor de La isla mínima, el thriller que ahir a la nit es va endur deu guardons en la 29a gala dels premis Goya, en què va confirmar l'etiqueta de favorita que tenia des del dia que es van fer públiques les candidatures.

L'Espanya del 1980, la policia del tardofranquisme, la brutícia moral dels cacics, la lluita per aconseguir millores laborals, la pluja a la jungla de l'arrossar. Tot això apareix en una cinta que confirma que Rodríguez no ha rodat ni una sola pel·lícula dolenta, i que també ha anat creixent treball a treball. L'Acadèmia no es va dedicar a fer experiments estranys i va premiar tant la direcció de Rodríguez com la qualitat de La isla mínima amb el guardó de millor pel·lícula. Aquest capgròs el va entregar Penélope Cruz, que a més trepitjava per primera vegada la cerimònia com a productora. Per la seva banda, Rodríguez, que havia passat anteriorment per quatre cerimònies més sense guanyar ni un premi, va veure recompensat el seu talent, que es va convertir també, per extensió, en un triomf del cinema andalús, perquè els Goya van estar plens de còmics, presentadors, homenatjats i guanyadors d'aquesta comunitat.

Va ser una gala gairebé sense perdedors. L'únic que se sabia guanyador, el Goya d'Honor Antonio Banderas, va donar una lliçó de vida, art i oratòria. Dani Rovira, presentador de la gala i que a més va aconseguir el guardó a l'actor revelació entre petons de la seva parella a Ochoapellidosvascos i en la vida real, Clara Lago, va ser un amfitrió perfecte d'una cerimònia que per moments, això sí, feia la sensació que no s'havia d'acabar mai. Rovira va barrejar acudits, gags, va saber tocar la moral al ministre de Cultura, José Ignacio Wert, que va assistir al lliurament després de la plantada de l'any passat, i a qui va demanar poder tractar-lo de tu (“Et puc dir Nacho?”), va regalar un Opel Kadett —que prèviament havia intentat vendre en diversos moments— a Penélope Cruz, va parlar de tu a tu a José Sacristán i va formar part de dos dels moments musicals, un de claqué i el poderós inici titulat Resistiré, que va arrencar amb Ana Belén i es va tancar amb una trentena d'actors i actrius —entre ells una energètica Asunción Balaguer de 89 anys— cantant un himne reconvertit en una marsellesa del cinema espanyol. Rovira va deixar anar cops de gràcia com dir “orcs” quan volia dir “arques estatals” o quan va assegurar que hi havia en les candidatures de la comèdia d'Emilio Martínez Lázaro “una absència absolutament clara”. La cerimònia va durar 45 minuts més del previst i es va allargar fins a la 1.40 de la matinada.

Bárbara Lennie va guanyar el premi a la millor actriu per Magical girl. Va ser l'únic guardó rebut per la segona pel·lícula de Carlos Vermut, que havia guanyat al Festival de Sant Sebastià la Conxa d'Or a millor pel·lícula i la Conxa de Plata a la millor direcció amb un thriller que sobrepassa els gèneres i anuncia una esplèndida carrera per a un creador que ve del còmic. Lennie representa una generació d'intèrprets que no diferencien entre teatre i cinema. Com Javier Gutiérrez, membre de la companyia Animalario, que encarna un policia de la vella guàrdia a La isla mínima. Lennie, a més, també va servir com a imatge de les noves fornades: les quatre actrius que competien pel premi per a millor protagonista tenien menys de 40 anys; fins i tot els quatre directors candidats en aquesta categoria no arribaven al mig segle.

Hi va haver moltes referències per a Ocho apellidos vascos, la pel·lícula que va fer història amb 56 milions d'euros recaptats. Els seus tres intèrprets candidats es van adjudicar els guardons: Karra Elejalde (actor secundari), Carmen Machi (actriu secundària) i Rovira (actor revelació, i es va convertir en el segon amfitrió de la gala, després de Rosa Maria Sardà, que s'emportava un premi en una cerimònia que presentaven). Elejalde, que quan va guanyar amb También la lluvia el seu primer paco (així el va batejar) va pronunciar un discurs llarguíssim, va ser l'únic que va complir ahir amb el minut que implorava Rovira.

De la resta dels candidats, El Niño va obtenir quatre premis, Mortadel·lo i Filemó contra en Jimmy el Catxondo, dos, i la hispanoargentina Relatos salvajes, de Damián Szifrón, en plena voràgine pre-Oscar, es va adjudicar el de millor pel·lícula iberoamericana de nou candidatures possibles. Un altre premi que semblava cantat va ser el de millor documental, que va aconseguir el formidable Paco de Lucía: la búsqueda, de Curro Sánchez Varela, fill del geni de la música, cosa que es va convertir de retruc en un homenatge al guitarrista mort.

No era al guió prevista una gala reivindicativa, però a poc a poc el 21% de l'IVA cultural va fer acte de presència a la cerimònia. Des del discurs del president de l'Acadèmia, Enrique González Macho: “Ja comença a ser hora que ens abaixin l'IVA”. Va aclarir que volia fer una “el·lipsi” i evitar repetir els mateixos temes i polèmiques que el cinema espanyol arrossega en els últims anys però, tot i així, no va renunciar a reivindicar una vegada més que el “maleït” impost del 21% es redueixi. González-Macho va donar les gràcies als ambaixadors dels Estats Units i França, presents a la sala, i va posar com a exemple els seus països. “Fan de la seva cinematografia un assumpte d'Estat”[…] i va posar en relleu com tots dos països produeixen pel·lícules “poderoses” que porten la seva cultura per tot el món.

Un dels moments més tensos de la nit el va protagonitzar Pedro Almodóvar, que, just abans de lliurar el premi d'honor a Antonio Banderas, va llançar un retret al ministre d'Educació, Cultura i Esport. El cineasta va saludar “els amics del cinema i la cultura”... i va afegir: “Senyor Wert, vostè no està inclòs”.