_
_
_
_
Guerra fiscal per atreure inversions

Andorra sedueix les empreses

El país es val de la seva baixa fiscalitat per atreure firmes estrangeres, sobretot tecnològiques

Lluís Pellicer
Botigues a l'avinguda Carlemany d'Escaldes-Engordany, a Andorra.
Botigues a l'avinguda Carlemany d'Escaldes-Engordany, a Andorra.Javier Martín

El grup TAX Economistes i Advocats, amb seu a Figueres (Girona), va obrir a l'octubre un despatx a Andorra la Vella. Amb 63 assessories per tot Espanya, va veure que una gran quantitat de clients, des de gabinets d'arquitectura fins a empreses tecnològiques, s'interessaven per desembarcar al país pirinenc, sobretot per estalviar en impostos. Andorra ha renunciat al duty free per evitar que altres països, especialment Espanya i França, deixessin de penalitzar fiscalment els fluxos comercials i d'inversió.

No obstant això, ha fixat uns tipus impositius molt més agressius, amb què pretén atreure des d'empreses tecnològiques fins a centrals de vendes o filials dedicades al comerç exterior. Andorra pot convertir-se ara en una plataforma atractiva perquè grans empreses hi situïn filials, igual que Irlanda, Luxemburg, Holanda i Suïssa. A través d'aquests països, que tenen una molt baixa tributació, gegants com Microsoft, Apple, Amazon, Google i Yahoo veuen alleugerida la seva factura fiscal a Europa. Des que es va obrir a empreses de capital estranger, Andorra ha rebut 1.300 sol·licituds per constituir societats, prop de la meitat espanyoles. Amb un 18% del PIB, la banca ha estat el principal negoci a Andorra.

Más información
Andorra, últims dies al paradís
Rajoy organitza un viatge inèdit a Andorra en ple ‘cas Pujol’
Rajoy i Montoro arriben a Andorra per buscar més informació fiscal
El ‘cas Pujol’ sembra el temor a la banca i el Govern d'Andorra

La pressió internacional va fer que el 2011 el país firmés convenis amb diversos països per proporcionar informació sobre clients de bancs andorrans que estaven en processos penals i tributaris. El cas Pujol, a més de perjudicar la imatge del país, ha posat en dubte aquests acords. En tot cas, després d'abandonar la llista negra de paradisos fiscals, Andorra va engegar un programa de reformes, entre les quals, permetre la implantació d'empreses de capital 100% estranger i la creació d'un sistema tributari homologable amb els estats de la UE.

El Govern andorrà ha culminat aquest procés amb la creació d'un IVA del 4,5%, un IRPF del 10% i un impost de societats del 10% amb bonificacions de fins al 80% per a sectors estratègics. La clau perquè Andorra pugui atreure empreses d'altres països inclou firmar convenis que evitin que ciutadans i empreses tributin per un mateix concepte en dos estats. Seguint els passos de Luxemburg i França, Mariano Rajoy va anar a Andorra la Vella el 8 de gener per firmar l'acord que aixecava la doble imposició, que ha de ser ratificat pel Congrés. Ara el Govern andorrà vol anar rubricant aquest acord amb altres països, començant per Portugal.

Andorra veu en aquests acords una oportunitat per fer valer la seva baixa fiscalitat i atreure empreses de tot el món. L'executiu i la Confederació Empresarial Andorrana han promocionat el país amb presentacions a Espanya, França, Rússia, Azerbaidjan, Emirats Àrabs, Xina i Amèrica Llatina. El president de la patronal, Xavier Altimir, explica que el país aspira a empreses més enllà d'Espanya i França. “Andorra pot ser la base d'operacions a Europa de grans corporacions”, assegura. La patronal ha elaborat una presentació en què desgrana les fortaleses del país i compara la seva fiscalitat amb la del seu entorn (Espanya, França i Portugal) i amb estats com ara Liechtenstein, San Marino, Irlanda, Suïssa, Luxemburg, Malta o Xipre. Hi ha un abisme entre el tipus del 10% per a societats d'Andorra i el 38% de França i el 28% d'Espanya, però també hi ha diferència amb la resta de països.

L'impost de societats és del 10%,

“Avui el marc fiscal és homologable al de qualsevol país de la UE, encara que amb uns tipus més baixos. Això ha permès que Espanya accedeixi a deixar d'aplicar el 24% que gravava els serveis que prestaven les empreses andorranes a empreses espanyoles abans de la signatura del conveni per evitar la doble imposició”, afirma Bruno Domínguez, soci del departament fiscal de Baker & McKenzie. Amb només 468 quilòmetres quadrats i 70.000 habitants, és inviable que es puguin atreure certes indústries. “Ens interessen inversions tecnològiques, en salut i benestar, educació, esport i turisme”, exposa Altimir. Un directiu d'un banc, que demana no ser identificat, explica que Andorra pot ser una bona plataforma per situar-hi filials d'exportació i importació.

El Principat preveu bonificacions del 80% en l'impost de societats per a empreses que es dediquin al comerç internacional, que quan entri en vigor el conveni podran repatriar els beneficis a Espanya sense penalització. La llei andorrana també té avantatges per a societats que explotin intangibles (royalties, patents, marques…) a escala internacional, per a societats de gestió i inversió financera i per a conglomerats que tinguin participacions en empreses d'altres països. Per exemple, una empresa que fabriqui calçat a la Seu d'Urgell (Lleida) pot decidir vendre'l després per Internet mitjançant una filial a Andorra, de manera que la facturació quedaria subjecta a la baixa tributació d'aquest país. És el sistema de diverses empreses tecnològiques, la factura de les quals s'emet des d'Irlanda, amb un tipus de societats del 12,5%, un dels més baixos de la UE. El Govern i la patronal neguen que Andorra vulgui seguir el patró de Luxemburg, que va veure com el cas Luxleaks va destapar acords entre 400 empreses i el Govern per reduir la seva factura fiscal. “Andorra no jugarà mai a ser Luxemburg. Tampoc volem endur-nos empreses d'Espanya o França. No n'hi haurà prou a tenir una bústia, la llei exigeix un mínim d'un local de 25 metres quadrats i un treballador”, diu Altimir.

Govern i patronal visiten molts països

El ministre de Finances andorrà, Jordi Cinca, és rotund: “No ho permetrem.” L'altra carta amb què compta el país són les baixes retencions sobre les rendes del treball i l'estalvi. “Hi ha directius que per aquest motiu han decidit acceptar ofertes de treball. En tot cas, Andorra és un país amb una baixa tributació, que no és el mateix que un paradís fiscal. A més, hi ha d'haver activitat real per poder operar-hi”, assegura l'advocat Antoni Durán-Sindreu. Fins al juliol de 2012 els estrangers no podien ser propietaris d'una empresa andorrana, sinó que havien de buscar un soci local. Des de llavors, 1.300 societats han sol·licitat operar al país, 482 de les quals van començar la seva activitat. Segons la patronal, la meitat eren espanyoles, encara que el seu pes ha anat disminuint. L'advocat i soci de Cuatrecasas Joan Hortalà veu viable l'aposta d'Andorra per atreure filials d'empreses de serveis, sobretot tecnològiques, especialment a mesura que vagi firmant més convenis per evitar la doble imposició. “En un entorn sense secret bancari, ha de canviar el model de negoci. Andorra no pot atreure indústria pesant, però les tecnològiques poden desenvolupar la seva activitat amb independència del lloc on operin”, afirma.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Lluís Pellicer
Es jefe de sección de Nacional de EL PAÍS. Antes fue jefe de Economía, corresponsal en Bruselas y redactor en Barcelona. Ha cubierto la crisis inmobiliaria de 2008, las reuniones del BCE y las cumbres del FMI. Licenciado en Periodismo por la Universitat Autònoma de Barcelona, ha cursado el programa de desarrollo directivo de IESE.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_