La jutgessa pregunta a l’expresident sobre l’origen de la fortuna

Primer ho va fer a través d'una carta pública. Després, al Parlament català. Demà, per tercera vegada en sis mesos, Jordi Pujol donarà explicacions sobre l'origen de la fortuna familiar, però en un escenari més incòmode: un jutjat d'instrucció. L'home que va dirigir la Generalitat entre el 1980 i el 2003 declara com a imputat per blanqueig de capitals i frau fiscal al costat de la seva dona, Marta Ferrusola, i tres dels seus fills (Marta, Mireia i Pere). El fiscal i la jutgessa tractaran d'esbrinar si, com sospiten, Pujol va mentir en afirmar que el capital ocult durant 34 anys a Andorra procedeix d'una herència paterna.

Els cinc membres de la família Pujol compareixeran, a partir de les 10 del matí, davant la titular del jutjat d'instrucció número 31 de Barcelona, Beatriz Balfagon. La seva substituta va obrir la investigació després de rebre una querella de Manos Limpias. El sindicat va anar al jutjat després que, el 25 de juliol, Pujol confessés el patrimoni ocult al fisc. Aquell comunicat deixava moltes preguntes en suspens: quants diners, on eren i quin era el seu origen. La investigació ha resolt les dues primeres incògnites: són uns quatre milions d'euros dipositats a la Banca Privada de Andorra i que ja estan regularitzats.

Els dubtes sobre la gènesi dels diners persisteixen. Pujol es va limitar a afirmar llavors que li va llegar seu pare Florenci, que ho havia guanyat “fruit d'una activitat econòmica de la qual ja s'ha escrit i comentat”. Florenci va deixar aquesta fortuna —que no consta en el testament— a la seva nora i els seus set néts, però no a Pujol.

La pluja de querelles que va seguir a la confessió apuntava en una direcció: els diners acumulats per la família no tenen res a veure amb una herència sinó, previsiblement, amb el cobrament de comissions il·legals en la seva etapa com a màxim responsable del Govern català. Al cap i a la fi, els investigadors han trobat indicis de cobraments durant la llarga etapa de CiU; per exemple, en el cas del Palau de la Música. Els querellants, no obstant això, no han pogut aportar proves concretes en el cas Pujol i han pretès, sense èxit, que s'investigui la família per delictes de corrupció. En un acte dictat el desembre passat, la magistrada va limitar la investigació a dos delictes —frau fiscal i blanqueig— i va deixar clar que no hi havia elements per aprofundir en el cobrament de comissions. Almenys, ara com ara.

L'expresidents'ajustarà al guió traçat pels seus advocats, Cristóbal Martell i Albert Carrillo. La línia de defensa consisteix a assenyalar que Pujol no ha tingut mai fons a l'estranger —es va limitar a dir que la seva família els havia tingut i que ell no va saber gestionar la situació— i a argumentar que la regularització és total i impol·luta, per la qual cosa no cal parlar de delicte fiscal. Al seu favor juga la nul·la ajuda que, ara com ara, han prestat al cas les autoritats de Suïssa i Andorra, a les quals la jutgessa havia sol·licitat informació bancària.

El camí de Pujol, no obstant això, no està lliure d'obstacles. Tot i que “no cal presumir que l'origen dels fons sigui il·lícit”, diu la jutgessa, no pot “acceptar-se a cegues, sense fer cap comprovació”, que els diners procedeixen d'una herència. En el seu últim acte, en què manté imputats l'expresident i la seva família, la magistrada precisa que, fins ara, les explicacions de Pujol han estat “incompletes i contradictòries” i veu “sospitós” que els diners provinguin d'una herència del 1980.