_
_
_
_

La veritat sobre la cigarreta electrònica

L'OMS promou la prohibició preventiva dels dispositius que cremen nicotina, però la comunitat científica està dividida

Javier Sampedro
Una dona exhala el vapor d'una cigarreta electrònica.
Una dona exhala el vapor d'una cigarreta electrònica.C. Ratcliffe (Bloomberg)

A l'octubre es va celebrar a Moscou un congrés internacional essencial sobre control del tabaquisme (Framework Convention on Tobacco Control, FCTC), però ni tan sols havia començat quan dues faccions científiques molt diferents van començar a llançar foc granejat sobre les flamants cigarretes electròniques que aquesta reunió havia promès regular. Els obusos de les dues parts van caure sobre la directora general de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), Margaret Chan, els alfils de la qual s'estaven preparant, des de la primavera del 2014, per recomanar als països membres una proscripció preventiva i dràstica d'aquestes pipes de nicotina en què fumadors i empreses tabaqueres havien posat tantes esperances. Esperances de seguir fumant o venent matèries tòxiques, però esperances al cap i a la fi.

La intenció de l'OMS es va filtrar, i això va induir 53 científics de 18 països —sobretot del Regne Unit, els Estats Units i Austràlia— a enviar una demanda urgent a Chan (el 26 de maig de 2014) per instar-la a continuar oberta a les possibles evidències sobre “productes de tabac o nicotina de baix risc que es poden convertir en el futur en alternatives viables a l'hàbit de fumar”. Aquests experts es poden conèixer com els “reductors de danys”. El seu principal suport és que, avui dia, no hi ha cap evidència científica que el vapor emès per aquests productes constitueixi un risc per a la salut.

Una alternativa al tabac acceptable

La nicotina és el producte —droga— que fa que els fumadors continuïn fumant, per tant, inhalant un “fum” que conté múltiples substàncies que són les responsables dels danys del tabac convencional en la salut. Les estratègies de reducció de danys, que s'han aplicat a altres addiccions, advoca per posicions pragmàtiques en què s'accepta que hi hagi individus addictes a determinades drogues, en aquest cas la nicotina, mitjançant l'ús de productes amb menys risc per a la salut d'aquells que no volen —o no poden— deixar la seva addicció.

La major part d'estudis que s'ha fet fins a l'actualitat són concloents: la quantitat de productes tòxics i perjudicials presents en les cigarretes electrònics representen una fracció mínima pel que fa a els cigarretes tradicionals. Si el vapejador està menys exposat a productes que afecten la seva salut, el risc de tenir malalties relacionades amb el tabac també serà inferior. Al meu entendre, l'objectiu que cal perseguir en el tabaquisme sempre serà que els fumadors deixin de fumar —i incloc vapejar—. Ara bé, en determinades situacions, la reducció del risc de malalties mitjançant l'ús de cigarretes electròniques pot ser una alternativa acceptable i més si tenim en compte que els efectes relacionats amb el seu ús són mínims a mitjà i curt termini. Però amb limitacions. El seu ús en llocs públics tancats i transports col·lectius ha de seguir la mateixa regulació que el tabac convencional, cal limitar o també prohibir la seva publicitat i, finalment, prohibir la seva venda a menors de 18 anys.

Dr. Josep M. Ramon, Unitat de Tractament del Tabaquisme. Hospital Universitari de Bellvitge, Barcelona

La carta dels reductors de danys també es va filtrar, és clar, i tan sols tres setmanes després, el 16 de juny, l'investigador nord-americà Stanton Glantz va enviar una segona carta a Chan signada per 129 experts de 24 països —anomenem-los “prohibicionistes preventius”— que sostenien que les cigarretes electròniques no eren res més que un “cavall de Troia” de la indústria tabaquera, i donaven suport a una recomanació de l'OMS als països membres perquè hi legislessin en contra, com de fet va acabar passant.

A Espanya, per exemple, les restriccions ja es van incloure al març de l'any passat —en el que va ser una primera mesura avançada entre els països europeus— aprofitant l'aprovació per part del Senat de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors, que va introduir la limitació del consum i la publicitat de les cigarretes electròniques de les “quals no es coneguin els efectes per a la salut”. Se'n va prohibir el consum en centres educatius i zones infantils, centres sanitaris, edificis públics i mitjans de transport. També va quedar prohibida la seva publicitat a les franges horàries aptes per a menors de 18 anys. En l'últim Consell Interterritorial de Salut —l'òrgan que reuneix els consellers de sanitat de les comunitats autònomes amb el ministeri— es va acordar que els cartells de “prohibit fumar” també incloguessin la prohibició de vapejar, com es coneix informalment l'ús de la cigarreta electrònica.

Espanya, com a molts altres països, feia seu d'aquesta manera el prohibicionisme preventiu, o la segona carta que va rebre Chan. Curiosament, aquesta segona missiva —la dels prohibicionistes preventius, que es va acabar imposant-se a l'OMS— es basava en el mateix argument que la dels reductors de danys: la falta d'evidències científiques.

Amy Fairchild, professora de ciències sociomèdiques de la Universitat de Colúmbia a Nova York, reobre ara la polèmica amb la publicació a Science d'una anàlisi equilibrada del conflicte entre aquestes dues posicions científiques. “Com poden dos grups”, es pregunta Fairchild, “que busquen reduir la terrible càrrega de mortalitat atribuïble al tabac, i que accepten les polítiques basades en l'evidència, arribar a unes conclusions tan diferents?”. Fairchild subratlla que la reducció de danys és una actitud pragmàtica que accepta que la gent seguirà consumint drogues amb independència del que digui la legislació; que la qüestió no és si les cigarretes electròniques suposen algun risc en absolut, sinó si aquests riscos són menors o no respecte dels riscos del tabac convencional; i que fumar provocarà aquest segle mil milions de morts si les coses continuen com fins ara. “Sospesar els riscos i els beneficis és inevitable”, diu Fairchild. A més, afegeix que el prohibicionisme preventiu “no ajuda ni la ciència ni la política”. Heus aquí el dilema.

Encara que la mona es vesteixi de seda...

La idea d'utilitzar nicotina per deixar de fumar no és nova. Als anys setanta els marins de la flota noruega de submarins van començar a usar-la en forma de xiclets per evitar la síndrome d'abstinència. La cigarreta electrònica es presenta sovint com a solució per deixar la cigarreta. S'insisteix que ajuda a deixar de fumar i els seus vapors són innocus. Totes dues coses són mitges veritats, cosa que pot ser pitjor que les mentides. Els estudis sobre la seva eficàcia per deixar de fumar són febles i inconsistents. La meitat dels usuaris resulta que segueix fumant cigarretes i de la resta, la majoria recau en suspendre la cigarreta electrònica.

No es pot negar que per a usuaris individuals pot ser una ajuda eficaç, sempre que després d'un temps prudencial (al segon o tercer mes) s'abandoni també el consum de nicotina. La clau és trencar l'addicció a la nicotina, no canviar la forma de consum. És cert que la cigarreta electrònica és molt menys tòxica que el cigarret però això no l'eleva a la categoria de producte bondadós.

La inhalació és la clau del poder addictiu d'una substància. La forma més addictiva de nicotina és la inhalada. Els xiclets i els pegats són més nets i menys addictius. D'altra banda, els vapors de la cigarreta electrònica contenen vapor d'aigua però també partícules de nicotina, glicerol, propilenglicol, crom, níquel... que a curt termini són tòxics per al sistema respiratori de nens i malalts, i a la llarga són carcinògens. En un local tancat, la contaminació per partícules fines alliberades per cigarretes electròniques és semblant als dies més contaminats a Madrid. Els metges no fem judici moral sobre el seu ús recreatiu i privat en adults però no en recomanem l'ús terapèutic ni en espais públics.

Rodrigo Córdoba García, professor de la Facultat de Medicina. Saragossa

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_