El BCE es planteja comprar fins a 50.000 milions mensuals de deute

Europa té un passat lluminós i asfixiant alhora: és el lloc on el jardí de Goethe gairebé confronta amb el camp de concentració de Buchenwald. L'eurozona comença a deixar anar aquest dijous un dels seus llasts més pesats, més asfixiants: els traumes econòmics d'Alemanya, aquella hiperinflació de la República de Weimar i que d'alguna manera encara condiciona en part la gestió de l'eurozona. El BCE s'embarcarà poc després de migdia en un programa de compra de deute públic a gran escala, malgrat l'oposició alemanya i amb un lustre de retard respecte a la resta de grans bancs centrals. Amb els índexs de preus ja en territori negatiu, l'única cosa que queda és conèixer-ne els detalls: les fonts consultades la nit de dimecres parlaven d'adquisicions d'entre 35.000 i 50.000 milions d'euros mensuals per combatre el risc de deflació.

Draghi s'inclina per comprar deute amb una qualificació de risc que eviti els bons porqueria

Això elevaria el volum total per sobre dels 600.000 milions —segons el període que es fixi, que pot allargar-se fins a finals del 2016—, encara que el BCE, segons les fonts consultades, no tancarà la porta a un segon programa si les coses no milloren, en una seqüència semblant a la que han aplicat els Estats Units i el Regne Unit. En una reunió a principis de gener, el BCE va donar a entendre que compraria 40.000 milions mensuals des de la reunió del març fins al setembre del 2016 (data en què venç la barra lliure de liquiditat): 600.000 milions en total. Draghi es decanta per comprar deute amb una qualificació de risc suficient com per evitar els bons porqueria: això deixaria fora els països rescatats —Xipre i Grècia— tret que segueixin sota tutela de la troica, en un missatge teledirigit al gran favorit de les eleccions gregues, el líder de Syriza, Alexis Tsipras. El BCE aconseguiria així una expansió del balanç d'1,1 bilions, segons Bloomberg.

El moviment de Draghi és fonamental i té un fort component polític: la prova són les dissensions al mateix BCE. L'humanista George Steiner, autor d'aquesta comparació entre el jardí de Goethe i Buchenwald, deia que si es dibuixés un mapa dels cafès apareixeria un dels indicadors essencials de la “idea d'Europa”: aquestes són les claus del programa que es debatrà des d'aquest dijous als cafès des de La Corunya fins a Sant Petersburg; des d'Estocolm fins a Messina.

» Quan i com

La cita és aquest dijous a Frankfurt. El BCE podria marcar un objectiu d'inflació més que no pas un volum de compres tancat, encara que Draghi ha indicat que elevarà el balanç entorn d'un bilió d'euros. Les claus són el volum de les compres de deute públic, els tipus d'actius (i terminis) finalment inclosos i, sobretot, el ritme. Però el BCE es donarà certa flexibilitat, per accelerar amb un segon programa o frenar-lo si fos necessari.

» Funcionarà?

Ja ha funcionat: el mer anunci de Draghi ha abaratit l'euro i ha tirat a la baixa els interessos del deute, fins al punt que hi ha diversos països que cobren per emetre; endeutar-se els surt gratis. Però el quantitative easing (QE, per les sigles en anglès) no és la panacea. Perquè faci efecte, Draghi ha de batre les expectatives del mercat, i en tot cas no tindrà massa conseqüències sobre els interessos del deute, que ja són molt baixos. Els experts diuen que el QE hauria d'anar acompanyat d'una expansió fiscal als països que poden permetre-s'ho: Alemanya, Holanda i companyia; però això està descartat. I d'un pla d'inversions potent. S'esperen, bàsicament, millores per la via del tipus de canvi de l'euro i que el BCE insufli una dosi extra de confiança. I que elevi les expectatives d'inflació: una expansió d'un bilió pot elevar quatre desenes els preus.

» Què es compra?

Bàsicament, deute públic a llarg termini en funció del pes de cada país a l'eurosistema (26% a Alemanya, 13% a Espanya). Hi ha qui diu que només comprarà deute de la màxima qualificació: és poc probable perquè això suposaria un gran estigma per al deute perifèric. Els últims dies s'ha especulat sobre qui assumirà els riscos, però les fonts consultades apunten que aquesta és una maniobra de distracció: encara que comprin els bancs centrals nacionals i no es mutualitzi el risc en cas de quitació de deute en algun país, és molt poc probable que el BCE pugui encapsular les pèrdues d'una reestructuració de deute al país que es decanti per aquesta solució.

» Hi influeixen les eleccions gregues?

“Sens dubte”, diu un informe de l'Eurocambra sobre aquest tema. El BCE només comprarà bons grecs si Atenes continua sota la tutela de la troica, cosa que redueix el marge de negociació de Syriza, que lidera les enquestes. Frankfurt no vol veure ni en pintura una reestructuració unilateral, i barreja diverses opcions per restar-li atractiu. Però bàsicament deixarà els detalls relatius a Grècia per a més endavant, per donar-li temps a formar govern i negociar.