Esquerra se la juga

Com es podria escriure sobre una altra cosa la setmana després que la Fiscalia Anticorrupció expliqués amb tota mena de detalls el funcionament mafiós de l'aparell central del PP de Mariano Rajoy, amb beneficis particulars per a alguns responsables i per al propi partit? És un escàndol majúscul, d'aquells que, amb independència de la qualificació penal que mereixin, mostren una inacceptable immoralitat política. I uns quants dels seus protagonistes, començant pel president del partit, segueixen aquí com si no hi tinguessin res a veure. Com si la corrupció fos una cosa dels altres. Algú recorda la ferotge campanya desfermada fa 20 anys pel PP contra el Govern de Felipe González amb l'eslògan Atur, malbaratament i corrupció per una situació menys greu que l'actual? Tant de cinisme ha de tenir un càstig.

Com es podria parlar d'una altra cosa després que el documental Ciutat Morta mostrés amb tanta cruesa com sensibilitat un drama en què la Guàrdia Urbana de Barcelona, l'Administració de Justícia i l'alcaldia de Barcelona han de demanar perdó i reparar, en la mesura del possible, el dany sofert per les víctimes? El documental interpel·la la societat catalana d'una manera que exigeix resposta. De la Guàrdia Urbana, la Justícia i el Consistori municipal barceloní.

La llista de temes d'enorme envergadura que s'haurien d'analitzar i comprendre podria seguir. Oxfam Intermón informa que el 2016 l'1% de la població mundial acumularà el 50% de la riquesa. La desigualtat no para de créixer, tant a escala global com local, i la diària continuïtat dels desnonaments de les famílies que no poden pagar les hipoteques de la bombolla immobiliària ens recorda la implacable hegemonia dels poders financers.

És la societat mediàtica: un fluir continu que impedeix fixar l'atenció, que tendeix a banalitzar fins i tot l'horror. Ha passat una setmana de l'atroç atemptat contra el setmanari satíric francès Charlie Hebdo, mentre continuen les sagnants guerres de Síria i Ucraïna, mentre Boko Haram segueix terroritzant el nord de Nigèria. I queden cinc dies per unes eleccions a Grècia que poden impulsar un canvi a tot el sud d'Europa.

Mentrestant, la política domèstica catalana segueix ancorada en el debat independentista, l'anar i venir de les dues forces que formen la majoria de govern al Parlament català, la Convergència i Unió (CiU) d'Artur Mas i l'Esquerra Republicana (ERC) d'Oriol Junqueras, a la recerca de la fórmula que els permeti sortir de l'atzucac en què s'han ficat des que el Tribunal Constitucional va tancar la via estatutària.

Fa dos anys que ERC sosté el Govern de CiU i la continuïtat de les polítiques antisocials que aquesta va pactar amb  el PP d’Alícia Sánchez-Camacho en la legislatura anterior

Esquerra fa dos anys que sosté el Govern de CiU i la continuïtat de les polítiques antisocials que aquesta va pactar amb el PP d'Alícia Sánchez-Camacho en la legislatura anterior. Malgrat això, Junqueras segueix considerant-se cap de l'oposició. Sembla un cas de prestidigitació. La setmana passada, Mas i Junqueras van acordar avançar un any les properes eleccions al Parlament i van anunciar que hi concorreran amb un programa conjunt per crear un Estat català independent. Però aquest acord obre un munt d'interrogants. Com pot anar a unes eleccions amb un programa per a la independència un partit com Unió Democràtica, que no és independentista? Ens trobem davant el final de la federació de CiU, la mateixa que ha hegemonitzat la pràctica totalitat del període d'autonomia iniciat el 1980? En què quedaria Unió sense Convergència? I la mateixa Convergència, en què quedaria sense Unió i amb la refundació anunciada després de l'esclat de l'escàndol fiscal del seu fundador, Jordi Pujol?

Un altre dels interrogants que s'obren és com pot el candidat d'ERC a l'alcaldia de Barcelona, Alfred Bosch, presentar-se com a alternativa d'esquerres a CiU a l'Ajuntament de Barcelona al mateix temps que el seu partit li aprova a Mas els Pressupostos de la Generalitat per al 2015, inclosa tota la política de retallades socials.

Bosch ja ha saltat assegurant que no, que ell no té res a veure amb això. Qui se'l pot creure? Serà el pacte Mas-Junqueras la salvació de l'alcalde Xavier Trias? O pot ser Trias la sustentació de Bosch? Setmanes enrere semblava que l'esquerra podia guanyar l'alcaldia de Barcelona en les eleccions municipals del mes de maig. Era assenyat pensar que la suma del Guanyem d'Ada Colau, d'ERC i el PSC podia somiar a formar una majoria de govern a Barcelona. Però el pacte Mas-Junqueras inclou comptar, si es pot, amb el suport d'un ajuntament tan significatiu i potent com el de la capital catalana i això col·loca Esquerra al costat de Trias a l'Ajuntament de Barcelona. Es pot especular sobre el que passarà en les eleccions del 27 de setembre al Parlament català. Però abans es votaran regidors.