Mas presumeix de despesa social però omet les retallades i els impagaments

Artur Mas va fer ahir un balanç molt optimista de la seva obra de govern, va donar per acabada la crisi econòmica i va destacar que per primera vegada en la història "els catalans han votat per la llibertat del país", en al·lusió a la consulta del 9-N.

El president de la Generalitat va recórrer a unes xifres molt concretes per avalar la seva idea d'optimisme al voltant de la reactivació econòmica i de la creació d'ocupació, les polítiques socials, la transparència i la reforma de l'Administració, així com la transició nacional. Així, va explicar que Catalunya ha viscut cada trimestre del 2014 un creixement econòmic, que l'atur ha caigut a Catalunya (7,8%) més que a la resta d'Espanya i que han augmentat les afiliacions a la Seguretat Social en 83.744 persones. Però va obviar, per exemple, les xifres dels aturats de llarga durada que hi ha a Catalunya, així com les famílies que no tenen cap mena d'ingrés.

Només es va referir a aquestes situacions, que han augmentat els últims anys, quan se li va preguntar si els catalans viuen ara millor que fa quatre anys i Mas va respondre que "depèn dels registres que es mirin".

En un altre moment es va referir també als èxits del seu Govern en el camp de l'educació, com l'augment de les matrícules dels alumnes de formació professional en un 78%, o que la taxa d'abandonament escolar s'hagi reduït en 4,2 punts des que és president de la Generalitat. "És la primera vegada que es pot fer un balanç així des de l'inici de la crisi, que s'ha començat a superar; s'ha creat ocupació i s'ha internacionalitzat l'economia encara més", va dir el president català.

Mas també va fer referència a les polítiques socials del seu Govern i va insistir que la despesa en aquest apartat serà el 2015 d'un 71,2% del pressupost, quan el 2010 era d'un 67,8%. La quantitat percentual més elevada, que no en xifres absolutes.

Salut

La imatge que va dibuixar el 2014 la fastiguejada sanitat catalana dista molt del missatge de Mas, en què es va vanagloriar d'haver reduït “un 33,5% les llistes d'espera” als hospitals de l'Institut Català de la Salut. No va esmentar que, segons les últimes dades de la Conselleria de Salut, a l'estiu del 2014, 176.908 catalans estaven en llista d'espera per ser operats, xifra superior dels 153.916 que hi havia el 2010, abans que el seu Govern fes anar les tisores. Mas tampoc no va al·ludir al fet que en quatre anys, el pressupost del Servei Català de la Salut s'ha retallat un 14% (més de 1.000 milions d'euros) i, com a resultat els hospitals han reduït personal, retallat salaris, precaritzat condicions laborals i tancat plantes d'hospitals (1.000 llits entre el 2010 i el 2013).

Amb els professionals i els pacients en peu de guerra, el sector de la salut va viure el 2014 un dels estius més convulsos. A les protestes pel col·lapse de les urgències als grans hospitals (a Vall d'Hebron la denúncia pública de la situació va suposar la destitució del cap del servei), s'hi van sumar els motins dels pacients ingressats a Bellvitge pel tancament durant els mesos estivals de fins a 2.091 llits a tot Catalunya. Les derivacions sistemàtiques de malalts en hospitals de la xarxa pública però de titularitat privada per reduir llistes d'espera, la unificació dels centres sanitaris públics de Lleida en un nou consorci i el projecte de venda de dades sanitàries anònimes van indignar encara més sanitaris i pacients.

Política social

"No és un problema de sensibilitats. És de diners”. Mas es va avançar així a les possibles crítiques sobre el seu balanç en polítiques socials i va posar l'èmfasi que la Generalitat manté l'atenció social malgrat l'asfíxia econòmica del Govern central. Va treure pit perquè el 71% de la seva despesa es destina a Educació, Salut i Serveis Socials, gairebé quatre punts més que el 2010, però va ometre els impagaments de mesos a geriàtrics, residències per a discapacitats i drogodependents. Alguns en l'últim trimestre de 2014 només van cobrar la meitat de les factures. “No podem atendre tots els dependents com diu la llei perquè és una norma que va néixer sense recursos”, va recordar per justificar que el seu Govern no pot arribar a cobrir, per exemple, les prestacions econòmiques vinculades, que el Departament de Benestar va retallar després d'un any de congelació.

Mas va anunciar que aviat començarà a funcionar el fons de solidaritat energètica, amb el qual s'ajudarà les famílies que no poden pagar els rebuts de llum i gas. “Seguim sense saber qui pagarà aquest fons”, va replicar ahir Maria Campuzano, portaveu de la Plataforma Contra la Pobresa Energètica. L'augment de 43 milions d'euros en el pressupost de la renda mínima d'inserció (passa de 140 a 173 milions) va ser un altre dels punts que va destacar Mas. L'ajuda, que l'anterior Govern de CiU va revisar a l'estiu del 2011 sense previ avís, afecta 26.000 persones. Una de les incògnites és com, el 2011, amb la mateixa suma, se n'atenia 33.000. “No es pot negar que s'han fet coses, però, moltes, orientades a parar emergències. Del que és estructural, no se'n parla”, va dir Teresa Crespo, presidenta d'ECAS.

Economia i ocupació

Mas va usar les xifres macroeconòmiques per recordar que el 2014 ha estat el primer exercici dels últims sis anys en què s'ha mantingut el creixement en cada trimestre. Va parlar de la fortalesa del turisme i de les exportacions, prova —va dir— de l'esforç empresarial en internacionalització. No va al·ludir a l'evolució de la indústria, que continua perdent pes en l'economia catalana ni que la construcció tingui més pes que en la mitjana de la UE. Catalunya suma “18 mesos amb caigudes interanuals de l'atur registrat”, va dir Mas, que no va poder amagar que “hi ha moltes persones que no ho noten i no ho experimenten”. Lògic: més de 575.000 persones estan apuntades a les llistes de l'atur i molts dels que van trobar una feina el 2014 van haver de tornar a les oficines d'ocupació perquè per cada contracte indefinit que se signa a Catalunya n'hi ha més de 7,5 de temporals. Altres persones van deixar de buscar feina perquè no estan motivats per fer-ho, conscients que s'han quedat sense prestació. Un 42% dels noms que desapareixen de les llistes de l'atur segueixen sense estar ocupats.

Educació

El pressupost educatiu ha caigut un 16% des del 2010, segons CCOO. La reducció de l'abandonament escolar i l'augment de l'èxit també van ser esmentats per Mas, tot i que les xifres segueixen lluny de la mitjana europea. La unificació dels criteris territorials per atorgar les beques menjador és ben vista per la comunitat educativa, però els 42 milions d'euros que s'hi destinen només arriben a 66.000 alumnes. CCOO diu que el 95% només cobreix la meitat de l'import. Mas va assegurar que “moltes són del 100%”, sense especificar-ho. El president finalment va defensar que aquest any escolar hi ha més docents (64.777), tot i que els sindicats sostenen que en alguns casos una plaça l'ocupen dos docents a temps parcial.

Corrupció

Mas no en va fer cap referència en el seu discurs malgrat que tots els membres de la família Pujol —menys un— estan imputats i en les properes setmanes desfilaran pel jutjat i en la comissió d'investigació del Parlament. La seu de Convergència, a més, està embargada pel cas Palau. Malgrat que la corrupció esquitxa el partit nacionalista, Mas es va escudar, com a resposta de les preguntes dels periodistes, que ja n'havia parlat quan va destacar els avenços del seu Govern en matèria de transparència. Va citar tres elements: La llei de transparència aprovada al desembre al Parlament, que consagra el silenci positiu; que l'Executiu ha aconseguit la màxima puntuació en l'índex de transparència de l'Estat, i les 51 mesures incloses en un document que va presentar a l'inici del seu mandat per encoratjar la regeneració democràtica i que proposa que un càrrec dimiteixi si va a judici. “Ens prenem molt seriosament la lluita contra la corrupció”, va dir. No va voler jutjar l'estratègia de defensa dels Pujol, ja que va argumentar que es tracta d'una qüestió personal.