Lliçons de París

No hi ha cap país a resguard d'atacs fanàtics, com ho han demostrat els tràgics dies viscuts a París. Aquesta constatació té conseqüències que les democràcies no poden obviar perquè puguin continuar sent-ho. L'eclosió del terrorisme gihadista, derivada de conflictes violents que de vegades es lliuren a milers de quilòmetres de l'escenari dels atemptats, obliguen Espanya i tot Europa a comprendre les noves situacions, a participar intensament en els esforços comuns per protegir-se i a mantenir les llibertats i els drets d'una societat oberta.

És impossible garantir per complet la seguretat dels ciutadans, però seria inacceptable facilitar la tasca als profetes de la bogeria. La supressió de les fronteres internes duta a terme a la Unió Europea necessitarà excepcions i controls mentre el perill existeixi, segons explica el ministre espanyol d'Interior, Jorge Fernández Díaz, en declaracions a aquest diari; però aquestes mesures no poden significar la supressió de la lliure circulació, un dels pilars de l'existència de la UE. Caldrà suportar més controls als aeroports i a altres transports col·lectius. Caldrà mesurar acuradament el grau permissible d'intervenció de comunicacions telefòniques i per Internet. Tampoc no estem gens acostumats al fet que el Govern utilitzi un fitxer de viatgers de línies aèries, però rebutjar-lo seria menys intel·ligent que enquadrar amb rigor la seva alimentació i ús.

Els atacs a París eleven la consciència d'un perill que tant Al-Qaida com l'Estat Islàmic (EI) ja havien revelat. Millorar els serveis de seguretat especialitzats i crear xarxa de contactes amb altres països és tan necessari com tallar el flux dels que pretenen unir-se a la lluita a Iraq o Síria, i controlar els combatents que n'han tornat o pretenguin fer-ho. Ara bé, tot això cal fer-ho sense perdre de vista els elements radicalitzats al propi territori: els terroristes que han actuat a París eren veterans de la gihad, coneguts dels serveis de seguretat.

No s'hauria de caure en la histèria ni en les demandes d'una legislació excepcional, com la que George W. Bush va fer aprovar als Estats Units arran de l'11 de setembre de 2001, encobridora de massa excessos. Cal ser implacables amb els que han decidit convertir Europa en un dels objectius de les seves guerres, però fer-ho amb respecte a l'Estat de dret i sense agafar falses dreceres.

El consens polític és tan important com la voluntat de la ciutadania. Per això, la concentració de líders prevista per avui als carrers de París, al costat del poble francès, demostra la voluntat d'unir-se per reafirmar el compromís amb les llibertats, d'una banda, i la determinació d'enfrontar-se als qui pretenen destruir-les, de l'altra. París ha de convertir-se avui en el símbol d'una resposta històrica.