El fiscal demana més dades dels delictes que veu en els comptes dels partits

El fiscal en cap del Tribunal de Comptes, Olayo Gonzalo Soler, ha explicat aquest dilluns que ha demanat “proves complementàries” sobre l'informe de fiscalització de l'exercici 2012 relatiu als partits polítics i les seves fundacions afins. La fiscalia va redactar el 15 de desembre passat un exhaustiu i contundent informe de 15 folis en el qual aprecia greus delictes tributaris i de falsedat en els comptes de gairebé tots els grans partits polítics, tal com EL PAÍS va avançar diumenge passat.

Gonzalo ha aclarit que l'informe encara és provisional i ha assenyalat que, una vegada li arribin i pugui analitzar les citades proves complementàries, decidirà la destinació final de les diligències que manté obertes contra el PSOE, el PP, Convergència Democràtica de Catalunya, Unió Democràtica de Catalunya, el PNB i Eusko Alkartasuna per fets que, de moment, emmarca dins del Codi Penal.

El fiscal en cap ha sol·licitat les citades proves al mateix tribunal, que és el que ha fiscalitzat i auditat els comptes del 2012 de totes aquestes formacions i ha elaborat l'informe en què es basa el ministeri públic per entendre que concorren indicis d'il·lícits penals en tots ells. Durant l'auditoria, el tribunal sol demanar aclariments als partits perquè constin en l'informe de fiscalització. Amb tot això extreu les seves conclusions. Malgrat això això, els partits tenen dret a presentar les seves al·legacions, que són ateses o no en cada cas.

El del 2012 és l'últim informe de fiscalització sobre els partits polítics que ara tenen sobre la taula els 12 consellers del Tribunal de Comptes. I, a diferència del que ha passat en molts exercicis anteriors, els fets no haurien prescrit. El Tribunal de Comptes no ha pres mai mesures dràstiques contra cap partit (ni tampoc la Fiscalia havia emès abans un informe tan dur sobre els comptes dels partits polítics).

Fonts del Tribunal de Comptes han indicat aquest dilluns que el procediment sobre els comptes d'aquestes formacions segueix obert (“no hi ha res arxivat”) i que al fiscal se li obren ara dues vies si no el convencen les proves complementàries: una, elevar els delictes trobats als seus col·legues fiscals de la jurisdicció ordinària perquè aquests incoïn els oportuns procediments penals; dues, a part de la via penal, també pot obrir un altre procediment en el si del mateix Tribunal de Comptes si entén que, a més, existeixen infraccions administratives. En aquest últim cas, el procediment passaria a la secció d'enjudiciament perquè analitzés l'informe del fiscal i dictaminés si arxiva o, per contra, pren mesures contra els partits suposadament infractors. Gonzalo esperarà a rebre les proves sol·licitades per decidir quin camí segueix en aquest cas.

L'informe datat pel mateix fiscal en cap el 15 de desembre passat se cenyeix a les infraccions penals d'aquestes formacions, sense entrar en les administratives. En el seu escrit, Gonzalo es queixa de la falta de fiscals i mitjans que existeixen en el seu departament per explicar la seva tardança a emetre'l i, a més, denuncia que determinats aspectes de l'informe del tribunal estan redactats de manera que alguns passatges s'interpretin “en el sentit de considerar justificats alguns incompliments legals”.

La missió del Tribunal de Comptes és auditar les finances dels partits i les administracions públiques, i mirar de recuperar per a l'Estat els diners distrets o no enviats a la seva finalitat legal. I per això té plena facultat per, per exemple, ordenar embargaments de mobles o immobles d'infractors i fins i tot subvencions estatals en el cas dels partits que no ajustin els seus comptes a la legalitat. Però mai aquest tribunal, almenys en els últims lustres, ha pres cap mesura extrema contra una formació política, malgrat que li han arribat informes en què es denunciaven greus irregularitats comptables i fins i tot penals, afirmen les citades fonts. Aquests mitjans afegeixen que els freqüents retards en la tramitació dels processos fiscalitzadors (d'entre quatre i cinc anys) han propiciat amb anterioritat la prescripció de molts expedients perquè, quan el tribunal es disposava a enjudiciar-los, es trobava amb què havien prescrit a causa de les demores que arrossegaven. El tribunal s'ha fixat com a meta escurçar substancialment el temps de resposta als assumptes. De fet, ara està acabant de resoldre l'exercici del 2012.