La Fiscalia veu indicis de delicte en les finances de gairebé tots els partits

Tots els grans partits, des de Convergència Democràtica de Catalunya i el Partit Nacionalista Basc (PNB) fins al PP i el PSOE, passant per Eusko Alkartasuna i Unió Democràtica de Catalunya, han comès, presumptament, delictes fiscals i de falsedat documental en els seus comptes que fan referència a l'exercici fiscal del 2012. Així ho afirma el fiscal en cap del Tribunal de Comptes, Olayo González Soler, en un informe demolidor al qual ha tingut accés EL PAÍS i en què desgrana les greus infraccions penals que atribueix a cadascuna d'aquestes formacions: condonació il·legal de deutes, comptes esbiaixats, en què no es computen les despeses i ingressos reals, estranys préstecs a fundacions desconegudes i, fins i tot, donacions il·legals, entre altres il·lícits penals (tot això sense explicar les irregularitats de l'àmbit administratiu). Fonts de la Fiscalia no recorden cal altre escrit tan dur dirigit a un tribunal, el de Comptes, que no ha sancionat mai en ferm cap partit i que ha estat molt criticat per les seves llargues demores a l'hora de fiscalitzar-los (fet que l'ha portat a arxivar molts expedients perquè les infraccions han prescrit). I també per nombrosos casos de nepotisme en la seva plantilla.

El del 2012 és l'últim exercici fiscal sobre partits polítics i les seves fundacions que ha fiscalitzat aquest tribunal, que s'encarrega d'analitzar si les administracions públiques i els partits destinen els diners a finalitats legals i compleixen amb les lleis. La Fiscalia d'aquest tribunal no havia redactat mai abans un escrit tan contundent. Aquest és el primer informe (“el primer del qual es té coneixement”, explica el fiscal en cap) que s'elabora “per depurar les possibles responsabilitats que es dedueixen de l'exercici fiscal del 2012”. Encara no s'ha fiscalitzat ni el 2013 ni el 2014.

Si s'ha de jutjar per les accions que descriu la Fiscalia, tots aquests partits han comès delictes en els comptes del 2012. Olayo apunta a les cúpules de les formacions com a responsables d'aquestes infraccions. Es queixa de la falta de plantilla de la seva Fiscalia i elogia normes recents (la Llei Orgànica 5/2012 sobre Finançament dels Partits Polítics) i acords del Tribunal de Comptes (la resolució del 8 d'octubre del 2013) que revoquen o corregeixen preceptes anteriors que deixaven un ampli marge a la impunitat en els comptes dels partits. En aquests canvis normatius s'empara Olayo per justificar per què ara sí que cal actuar penalment contra aquestes formacions.

El fiscal aprecia els delictes esmentats després d'analitzar l'informe que ha fet el Tribunal de Comptes en l'exercici del 2012, i denuncia que determinats passatges semblen “redactats perquè s'interpretin en el sentit de considerar justificats alguns incompliments legals”. Fonts del tribunal assenyalen que s'ha contestat oficialment a l'escrit del fiscal i se li han aclarit dubtes sobre determinades qüestions comptables. Que hagi transcendit, el Tribunal de Comptes no ha actuat mai contra els grans partits per irregularitats en els comptes, excepte fa molt poc, que ha obert expedients sancionadors a IU i al Partit Aragonès Regionalista per comptes irregulars. Abans, ni tan sols va detectar casos com el de l'extresorer del PP Luis Bárcenas. Ha descobert irregularitats, però quan ja estaven prescrites pel pas dels anys.

La Fiscalia del Tribunal de Comptes depèn de la Fiscalia General de l'Estat i, tot i que la seva activitat se cenyeix a l'activitat d'aquest tribunal, té potestat per, si aprecia delictes, enviar els seus dictàmens als col·legues de la jurisdicció ordinària perquè incoïn procediments judicials. El fiscal en cap Olayo explica que en el seu informe sobre partits que fa referència al 2012 només recull “les infraccions que es poden considerar de naturalesa penal” (obvia les de l'àmbit administratiu).

Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). El fiscal sosté que hi ha delictes en els seus comptes del 2012. En aquest exercici, CDC “té comptabilitzats ingressos que, en principi, no es corresponen amb els serveis efectivament prestats”. Hi ha un total d'1,7 milions d'euros que CDC comptabilitza com a ingressos per serveis que presumptament ha prestat a Convergència i Unió i als seus grups institucionals, així com a les fundacions CatDem (abans anomenada Trias Fargas) i a Fòrum Barcelona, que no estan degudament acreditats. Els justificants que aporta CDC sobre aquestes llacunes es limiten a “notes internes” que no demostren si aquests serveis es van dur a terme o no. Ha estat la mateixa resposta que havia donat en exercicis anteriors quan el Tribunal de Comptes li havia demanat explicacions. Es tracta de notes amb simples “càlculs de costos” fetes pel mateix partit.

I no només això: CDC ha fet aportacions a la seva fundació, CatDem, que aquesta “no ha comptabilitzat com a tals” en els seus comptes. El 2012, CDC va dur a terme aportacions per import de 635.865,99 euros sota l'epígraf d'“ajudes” a les seves fundacions (una de les quals és CatDem), però sense especificar les altres fundacions a les quals ha donat diners, sempre segons l'escrit del ministeri públic. CatDem assenyala que el rebut no “són aportacions”, sinó “donacions”, que tenen tractaments fiscals diferents. Una altra falsedat que adverteix el fiscal a CDC, a la qual dedica tres dels 15 folis de l'informe, és que en els seus comptes anuals no inclou “tots els ingressos i despeses”. No hi figura, per exemple, l'activitat economicofinancera de les seus locals, cosa que també “ha pogut incidir en la seva declaració sobre l'impost de societats”.

Unió Democràtica de Catalunya (UDC). En aquest partit, aliat de CDC, la Fiscalia del tribunal també aprecia “diversos fets” susceptibles de ser considerats “delictes contra la hisenda pública”. La seu del partit en Girona va ser adquirida mitjançant un crèdit per import de 402.016 euros. Aquest deute està “pràcticament amortitzat”, si bé el partit la té comptabilitzada com a pendent de pagament. El partit assegura que aquest deute ha de ser abonat per la seu territorial, els comptes de la qual estan al marge de les del partit. El fiscal entén que no han de separar-se. UDC comptabilitza en els seus comptes com a deute propi aquest crèdit, que, en realitat, va quedar reduït a 14.016,50 euros (no 402.016), que és el que realment queda per pagar.

Un altre presumpte delicte que veu el fiscal és el següent: el partit tenia un deute amb l'entitat financera pública Kutxabank per import de 9,5 milions d'euros “que aquesta entitat li ha condonat”, revela l'informe del fiscal. Quan el tribunal va demanar explicacions sobre aquest crèdit, el partit va assenyalar (ho va fer el 2013) que estava en negociacions amb l'entitat per refinançar el préstec. Segons el fiscal, el mateix banc ha reconegut que el deute real, amb data 31 de març del 2013, s'havia reduït a 939.999 euros, va explicar l'entitat al tribunal, a causa del fet que “hi havia una notòria diferència entre els tipus d'interès en el moment de la formalització del crèdit (començament dels noranta) i l'actual”. És a dir, el partit i el banc han arribat a un acord perquè el crèdit d'una mica més de 10 milions es quedi ara en menys d'un.

El fiscal també denuncia el fet següent: “La formació té registrats entre les despeses d'explotació que figuren en el seu compte de resultats els imports abonats en concepte de dietes a un càrrec del partit, per import de 57.773,94 euros”. El partit ha justificat aquests lliuraments amb “documents mensuals signats pel perceptor, en què figura l'import de la dieta rebuda, amb la retenció corresponent, i que ha percebut la mateixa quantitat mensualment i en 14 pagaments”. El fiscal no especifica a quin alt càrrec del partit es refereix.

Partit Popular. També surt molt mal parat el PP en l'informe del fiscal en cap del Tribunal de Comptes, en què es diu que pot ser que hagi comès “diversos delictes tributaris”, entre altres il·lícits penals, en els comptes del 2012.

Vuit bancs han informat que, en aquest exercici, hi ha comptes que acumulen 1,3 milions que no han estat declarats al fisc, així com “pagaments de bestretes a membres del partit que no apareixen descomptats o justificats i que superen els 50.000 euros”. El fiscal destaca que el PP “s'ha negat” a aportar al Tribunal de Comptes 34 contractes contrets amb firmes que li han prestat serveis.

El fiscal veu una clara falsedat documental en el PP per acceptar una donació de 86.000 euros d'una empresa que rebia contractes públics, fet que està prohibit. Es van demanar explicacions al partit i aquesta formació va al·legar que es va limitar a respectar la declaració jurada de la firma, en què aquesta empresa deia que complia els requisits legals per fer aquesta donació. El PP va al·legar que no tenia cap manera de comprovar l'existència de relacions amb les administracions públiques de les empreses que li fan donacions, motiu pel quals ha de considerar certs els certificats “mentre no s'acrediti el contrari”. El fiscal en cap afirma en l'informe: “Hi ha indicis de falsedat documental a càrrec de la persona jurídica [l'empresa] donant en la certificació, atès que l'article 4.2 bis de la Llei Orgànica 8/2007, estableix que “els partits polítics no podran acceptar ni rebre, ni directament ni indirectament, donacions d'empreses privades que, mitjançant contracte vigent, prestin serveis o facin obres per les administracions públiques, organismes públics ni empreses de capital majoritàriament públic”.

El cas dels anomenats papers de Bárcenas, que instrueix el jutge Ruz, revela que el PP ha percebut donacions il·legals per import de gairebé 8 milions d'euros els últims 20 anys.

PSOE. El fiscal dedica dos folis de l'informe als comptes del PSOE, en què també veu delictes en les seves relacions amb les fundacions Pablo Iglesias i Ideas para el Progreso. Assenyala el fiscal que, el 2012, el PSOE va concedir préstecs a totes dues per un import, almenys, de 4,4 milions d'euros, malgrat, assenyala el fiscal, la impossible devolució d'aquests diners coma conseqüència dels seus balanços negatius. El fiscal veu irregular que el gerent del PSOE i el de la Fundació Ideas fossin la mateixa persona. A més, al·ludeix a altres préstecs del PSOE a les seves fundacions en els exercicis 2010 i 2011 per una mica més d'un milió d'euros que han estat parcialment condonats. No entén el fiscal aquests préstecs, sobretot quan el mateix PSOE, el 2012, assenyala, va haver de demanar “a quatre entitats bancàries un préstec de 14,7 milions per finançar un ERO en el partit”. L'aval donat pel PSOE als bancs són les “subvencions presents i futures” que aconsegueixi el partit de l'erari públic “fins a l'any 2020”. Sobre la Fundació Pablo Iglesias, el fiscal destaca que ha col·locat en els seus comptes com a ingressos uns diners que en realitat és un deute. El 2012, el partit va donar “un préstec a aquesta fundació d'1,7 milions per sufragar despeses de funcionament i activitats”. No obstant això, els comptes de la fundació mostren aquests diners, no “com a deute”, sinó com “una aportació” del partit. Pel fiscal, això és “un delicte de falsedat en document públic”, ja que exhibeix com a ingrés uns diners que, oficialment, va obtenir com a préstec. En incloure-la com a aportació, la va declarar “exempta de tributació”, cosa que és fals.

Eusko Alkartasuna. Sobre aquesta formació, el fiscal en cap adverteix que també ha pogut cometre delictes fiscals el 2012. Per què? En els seus comptes no figuren “tots els ingressos i despeses” del partit. EA disposa, assenyala el fiscal, de 72 comptes corrents amb un saldo, a final d'aquest exercici, de 383.999,26 euros.

Partit Nacionalista Basc (PNB). El fiscal veu un delicte clar en el fet següent: el PNB no va registrar (ni va declarar) en la seva comptabilitat uns ingressos de 4,9 milions derivats d'una estranya i lucrativa permuta sobre una extensa finca. I, a més, posseeix, tot i que està prohibit, un teixit de societats mercantils de les operacions de les quals “pot derivar-se un flux revelador de finançament il·lícit” cap al partit que governa ara el País Basc. El fiscal cita, entre d'altres, les mercantils Inmobiliaria Lurukanez (100% del PNB) i una altra constituïda a França anomenada Iguzkia (98%). També retreu el fiscal que els comptes del PNB no són reals i no inclouen tota la seva activitat verídica. El PNB té 357 comptes corrents, dipòsits i fons d'inversió per import de 3,1 milions d'euros, que amaga en els seus balanços oficials, destaca la Fiscalia, dins del cúmul d'il·lícits que aprecia en els seus comptes i que detalla al llarg de tres pàgines.