El factor de sort del càncer

En un dels seus contes, Jorge Luis Borges va inventar la loteria de Babilònia, controlada per una organització cada vegada més secreta i poderosa que acaba dominant les vides de tots els habitants. El premi en alguns casos era la mort i la loteria, una variant del destí. “Babilònia no és res més que un infinit joc d'atzars”, va escriure l'argentí.

En el món real, el càncer és també un joc d'atzars infinit. Gran part dels tumors coneguts no es deuen a factors externs i evitables, com fumar; ni a raons hereditàries escrites en els gens, sinó també al simple atzar. Ara, un estudi ha quantificat quant ocupa aquest factor de sort en el fet de tenir càncer. Els seus resultats, publicats avui a Science, confirmen que la “mala sort” explica dos terços de tot el risc de càncer en un teixit mentre que les variables genètiques i ambientals expliquen l'altre terç.

La mala sort es deu a “mutacions aleatòries que succeeixen durant la divisió normal de les cèl·lules mare quan aquestes es produeixen en gens que intervenen en el desenvolupament del càncer”, explica l'estadístic i matemàtic de la Universitat Johns Hopkins (EUA) Cristian Tomasetti, coautor del treball. “Possiblement això no contradiu el que ja es pensava, però és la primera vegada que es mesura la contribució d'aquesta mala sort, i resulta que hi té un paper més important del que es creia”, argumenta.

Al còlon hi ha unes 150 vegades més divisions de cèl·lules mare que al duodè, cosa que explica per què els tumors són 30 cops més freqüents en aquesta part del cos

Al cos hi ha teixits que tenen milions de vegades més probabilitats que d'altres de desenvolupar un tumor. Ni els factors externs ni els genètics podien explicar tota aquesta diferència, per exemple, per què els tumors de pulmó són molt més freqüents que els d'ossos, fins i tot en no fumadors. El treball quantifica ara el paper de l'altra gran peça del puzle: les cèl·lules mare. Cada vegada que una cèl·lula mare es divideix per crear-ne una altra, el seu ADN es copia i en aquest procés succeeixen errates que, acumulades, expliquen gran part dels tumors. Amb el seu company Bert Vogelstein, oncòleg de la Johns Hopkins i premi Príncep d'Astúries de les Ciències el 2004, Tomasetti ha calculat quantes divisions cel·lulars hi ha en 31 teixits del cos al llarg de tota una vida i ha demostrat que aquest nombre està fortament correlacionat amb el risc de tenir un tumor en aquests teixits. Quantes més divisions, més risc. En total, entorn del 65% dels tumors s'explicarien per aquest factor de sort, segons les seves dades.

Un exemple: al còlon hi ha unes 150 vegades més divisions de cèl·lules mare que en el duodè, cosa que explica per què en aquesta part del cos els tumors són fins a 30 vegades més freqüents, tot i que els riscos hereditaris siguin els mateixos. Una cosa semblant passa en comparar les cèl·lules basals de la pell i els melanòcits. Ambdues reben el mateix risc extern en forma de radiació solar, però les basals es divideixen molt més i per això el carcinoma de cèl·lules basals és molt més freqüent que el melanoma.

Amb les seves dades estadístiques a la mà, els autors divideixen els 31 tumors estudiats en dues grans classes. En una hi figuren el càncer de pulmó en fumadors, el càncer de fetge en pacients amb hepatitis C i set més, en què els factors externs i els hereditaris se sumen al risc inherent que aquests òrgans desenvolupin un tumor. En l'altra hi figuren 22 tumors, com el càncer de pulmó en no fumadors, el glioblastoma, la leucèmia limfocitària crònica i el càncer d'esòfag, la causa del qual és primordialment aquest factor de sort basat en la divisió de les cèl·lules mare.

El bioestadístic Tomasetti destaca dues conclusions importants. La primera és que, tot i que fins ara el fet que una persona no tingués càncer malgrat estar exposada a compostos cancerígens com el fum del tabac s'atribuïa al fet que tenia “bons gens”, la veritat és que en la majoria de casos només va tenir “bona sort”. La segona és que “mentre que canviar els mals hàbits és una ajuda enorme per prevenir alguns classes de càncer, això no és tan efectiu per a d'altres”. “Per això hauríem de posar més esforç d'investigació i recursos a desenvolupar formes de detecció primerenca per trobar aquestes altres classes de càncer en les primeres etapes, quan encara són curables” conclou.

Cada vegada que una cèl·lula mare es divideix per crear-ne una altra, el seu ADN es copia, i en aquest procés hi ha errates que, acumulades, expliquen gran part dels tumors

L'investigador de la Universitat d'Oviedo Carlos López-Otín es mostra escèptic sobre aquest estudi. D'una banda, parlar de “mala sort” en el càncer pot “conduir a confusió”, diu, i fer que la gent baixi la guàrdia assumint que gran part del risc de càncer és inevitable. De l'altra, assenyala, aquest estudi no aporta conceptualment res de nou, més enllà de quantificar estadísticament la contribució de factors genètics, ambientals i els que són conseqüència l'atzar.